Patrimonis en joc pel referèndum unilateral

El ja exconseller d'Empresa Jordi Baiget va deixar caure en una entrevista a l'‘Avui’ el que altres també pensen i diuen en privat; no els seus dubtes sobre el referèndum unilateral, tot i que també, sinó els seus temors pecuniaris. “Jo podria aguantar haver d'anar a la presó, però si van contra el patrimoni, pensem en la família… Les nostres decisions poden afectar les nostres famílies”, va dir. Segons les dades del mes de juny ofertes per la Generalitatla Generalitat, Baiget disposa de 228.255,91 euros (99.542,17 en béns immobles i 128.713,22 en altres béns) i deu 7.200 euros. La seva dona, Josefina Valls, directora de Serveis del Departament de Governació i per tant també alt càrrec, té 226.256,34 euros (129.457,50 en béns immobles i 96.798,84 en altres béns).

Les eventuals penes de presó i les inhabilitacions solen prevaler en els discursos polítics i mediàtics, però les multes també representen una pesada càrrega per als possibles afectats en cas que l'Estat mantingui la intenció d'actuar judicialment contra els impulsors de l'1-O, cosa més que probable, i venci en els tribunals. D'acord amb el Codi Penal, el delicte de desobediència que podrien afrontar els membres del Govern (per mitjà de l'actuació de la fiscalia) està castigat amb una sanció econòmica de 6 a 18 mesos, i el de malversació, de 12 a 24 mesos “si la defraudació supera els 250.000 euros”.

Pel que fa a la quantia, la legislació estableix el sistema de dies-multa amb un mínim de dos euros i un màxim de 400 per jornada i atorga als jutges la potestat de fixar la quota “tenint en compte per a això exclusivament la situació econòmica del reu, del seu patrimoni, ingressos, obligacions i càrregues familiars i altres circumstàncies personals”. Dos exemples. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar l'expresident Artur MasArtur Mas a dos anys d'inhabilitació i a una multa de sis mesos amb una quota diària de 200 euros, fet que suposa un total de 36.000 euros. I el Tribunal Suprem va condemnar l'exconseller de Presidència Francesc HomsFrancesc Homs a 13 mesos d'inhabilitació i a una multa de cinc mesos amb una quota diària de 200 euros, és a dir, a 30.000 euros en total.

EL PATRIMONI DELS CONSELLERS(Premi el botó verd per ampliar la informació)

El PDECat va iniciar al maig una campanya de petició de donatius per sufragar les sancions econòmiques imposades a Mas, Homs i també a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau (30.000 euros la primera i 24.000 la segona). També l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han obert una “caixa de solidaritat” per pagar aquestes multes i les que poguessin venir i, segons va avançar 'El Nacional', ja s'han recaptat més de 100.000 euros, amb què s'han abonat els deutes d'Homs i Rigau.

De cara al futur, no obstant, l'import en joc podria ser molt més gran. Per començar, perquè els responsables de la consulta del 9-N del 2014 van ser condemnats abans de l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal del 2015, que va ampliar l'àmbit del delicte de malversació de cabals públics per castigar també les conductes que van més enllà del desviament de fons per a un enriquiment personal. A més, fora de l'àmbit penal, la fiscalia ha reclamat al Tribunal de Comptes que investigui una presumpta malversació comptable per part de Mas, Homs, Rigau i Ortega, que els enfrontaria a pagar de la seva butxaca una quantitat "no inferior" als 5,1 milions d'euros, que és el que suposadament va costar la consulta.

Com a avisos a navegants, tota aquesta sèrie de fets sobrevolen el Palau de la Generalitat amb més angoixa per a uns -com va explicitar Baiget- i menys per a altres, però el cas és que diverses fonts confirmen que hi ha alts càrrecs que sospesen la possibilitat de canviar la titularitat de les seves propietats com a prevenció pel que pogués venir. Com a mínim, és una qüestió que s'ha abordat seriosament en algunes converses. Si fessin el pas, el compromís de transparència del Govern obliga a notificar les variacions a la seva web, la mateixa que detalla les declaracions de béns del president, els consellers i els seus col·laboradors més destacats.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Segons dades del juny d'aquest portal, el president Carles Puigdemont té 294.000 euros (280.000 en béns immobles) i en deu 126.286,44. En la declaració de béns que va presentar al Parlament quan va obtenir l'acta de diputat, a finals del 2015, les quanties en els actius eren les mateixes, mentre que en el passiu eren de 138.679,13 euros. Pel que fa al vicepresident Oriol Junqueras, l'última informació de la Generalitat és que té 393.784,55 euros (158.931,14 euros en béns immobles i 234.853,41 en altres) i no té deutes. En la seva declaració al Parlament de fa un any i mig hi consten 259.840 euros en béns immobles i 188.730,84 en capital mobiliari. Total: 448.571,73 euros, és a dir,  54.787,55 euros més que en l'actualitat. El membre del Consell Executiu que disposa de més fons és el titular de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, amb 919.735,39 euros d'actiu i 13.200 de passiu. A la Cambra catalana va informar de 897.235,39 euros d'actiu i el mateix deute.

EL PATRIMONI DELS ALTS CÀRRECS (Premi el botó verd per ampliar la informació)