El TC anul·la partides pressupostàries per impedir el referèndum unilateral

El ple del Tribunal Constitucional ha decidit tancar al juliol tots els assumptes relacionats amb Catalunya que pogués tenir pendents. El 4 d’abril passat, el Govern de Mariano Rajoy va recórrer els pressupostos de la Generalitat de Catalunya i en un temps rècord l’alt tribunal ha decidit per unanimitat donar-li la raó en part. La sentència anul·la la disposició addicional 40 dels comptes i declara que les partides pressupostàries impugnades –referides a «processos electorals i consultes populars» i a «processos electorals i participació ciutadana»– són inconstitucionals si es destinen a finançar el referèndum sobre el futur polític de Catalunya al qual es refereix el primer precepte.

La reacció del vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, va ser immediata i, a través de Twitter, va afirmar: «El TC no podrà anul·lar la democràcia». En el si del Govern ha causat de tot menys sorpresa la nova decisió del tribunal. El TC, per cert, ha ordenat que es notifiqui «personalment» la seva decisió al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a tots els membres del seu Executiu, així com al secretari del Govern català, Joan Vidal de Ciurana; al secretari de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Josep María Jové; a la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, i a la directora general de Pressupostos, Anna Tarrach.

DEURE D’IMPEDIR

La sentència insisteix en l’advertència que ja va fer quan va admetre a tràmit el recurs a autoritats i funcionaris de la Generalitat «del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que pogués suposar o eludir la suspensió acordada» i la fa extensiva «a les que les hagin succeït o ho puguin fer en el futur».

La disposició addicional 40 de la llei catalana ara suspesa establia que el Govern, «dins de les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya», així com per cobrir «les necessitats i els requeriments que es derivin» de la seva convocatòria.

El tribunal, després de matisar que el seu control és «jurídic, no polític, ni d’oportunitat», explica que la llei impugnada no conté partides pressupostàries que es destinin de forma específica al finançament del procés referendari al qual es refereix la disposició addicional 40. La denominació de les partides pressupostàries impugnades és genèrica i inconcreta, i per això «no mereixen cap retret d’inconstitucionalitat en la mesura que tinguin per objecte sufragar les despeses que puguin generar processos o consultes no referendàries» incloses a les competències autonòmiques.

Una interpretació sistemàtica de la llei imposa concloure, com al·legava l’Advocacia de l’Estat, que «el Parlament ha hagut d’incloure dotacions de crèdit en aquestes partides pressupostàries destinades al finançament del referèndum sobre el futur polític de Catalunya».

Pel principi de «coherència del legislador», argumenta la sentència del Constitucional, no sembla factible que, si a la llei de pressupostos es «dirigeix un mandat al Govern perquè habiliti, dins de les disponibilitats pressupostàries de l’exercici, les partides necessàries per fer front als requeriments econòmics del procés referendari, no reculli (...) les corresponents autoritzacions de crèdit destinades a aquesta finalitat».

RETRET CONSTITUCIONAL

El tribunal, que torna a insistir en la necessitat de diàleg entre els poders públics per frenar el procés independentista català, assenyala que la generalitat dels continguts de les partides pressupostàries impugnades «no permeten identificar quines dotacions concretes poden estar destinades al finançament del procés referendari».

Després de negar el caràcter preventiu de la seva decisió, la sentència assenyala que si les partides impugnades es destinen «al finançament de processos electorals, consultes no referendàries i de participació ciutadana» no plantejarien cap problema. Sí que serien mereixedores de retret inconstitucional 

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

–a causa dels mateixos motius que la disposició addicional 40– si es destinen a finançar despeses derivades de «l’organització i convocatòria del referèndum» al qual es refereix aquesta disposició.

¿Afecta la decisió l’1-O? Segons fonts d’Economia i Hisenda i de Vicepresidència, consultades per l’ACN, la interpretació que fa el Govern català de la decisió del Tribunal Constitucional els permet mantenir el seu «compromís amb el referèndum». Segons Economia, la sentència anul·la «la disposició addicional, però no la partida pressupostària», i això fa que l’Executiu català pugui mantenir els seus plans.