Anar al contingut

EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

Les 10 incògnites del referèndum unilateral que hauria d'aclarir el Govern

La llei o lleis en què es basarà l'1-O, el cens, els funcionaris i la junta electoral, entre els principals interrogants

Fidel Masreal

abertran38808566 barcelona 09 06 2017 pol tica mut de la reunio extraord 170609104414

  / JULIO CARBÓ

Dimarts que ve, en el que es preveu com un nou gran acte del procés, el Govern català preveu informar per fi sobre els detalls de l'organització del referèndum i de la seva base legal. Aquests són alguns dels interrogants que haurà d'aclarir l'Executiu de Junts pel Sí, que sosté que tot es farà com en unes eleccions convencionals:

LA BASE LEGAL

Durant les setmanes prèvies, el PDECat i ERC han discutit sobre si la consulta s'ha de consolidar legalment en una sola llei, la de referèndums, o també mitjançant l'anomenada llei de transitorietat, que seria com una desconnexió amb el marc legal estatal. Fer el referèndum amb les dues lleis aprovades genera un desafiament més gran a l'Estat perquè aquest podria emprendre el camí penal per sedició, mentre que si només es fa a través d'una llei de referèndums, generaria un càstig per la via de la desobediència. Sigui com sigui, aquest marc legal propi representa un desafiament a la legalitat espanyola, que amb tota seguretat tindrà una responta immediata.

EL PAPER DELS FUNCIONARIS

El president Carles Puigdemont ha anunciat que s'obrirà una borsa d'agents electorals, però els que més hi entenen de cites com la del 9-N i de processos electorals recorden que hi ha d'haver fedataris públics reconeguts en tota elecció o convocatòria a les urnes. S'haurà de veure si només són voluntaris els que porten a terme totes les funcions (meses electorals, obertura de col·legis o centres de votació, recompte...) o bé també hi participen treballadors públics. Els funcionaris es poden veure en situacions complexes si les lleis marc del referèndum els permeten participar-hi però la legislació vigent estatal els ho impedeix i es produeix per tant una incompatibilitat de legalitats.

EL CENS

La Generalitat ha d'aclarir la incògnita de si podrà accedir al cens i enviar a cada domicili, com en unes eleccions convencionals, el document que acredita a cada ciutadà com a inscrit en el cens. ¿Agafarà prestada informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya? ¿El cens s'anirà conformant a mesura que els ciutadans votin, com va passar finalment en el 9-N?

LES JUNTES ELECTORALS

En unes eleccions convencionals les juntes les formen representants judicials, i no serà el cas en aquesta ocasió, ja que l'administració de justícia és un cos estatal que, amb tota seguretat, no participarà en l'organització d'un referèndum que l'Estat qualifica d'il·legal. S'haurà de veure qui integra aquestes juntes electorals o comissions de control i fins a quin punt són professionals de l'àmbit legal amb perfil independent o bé estan vinculats al sobiranisme.

LA NEUTRALITAT DE L'EXECUTIU

El Govern català ha promès que actuarà amb neutralitat, però és difícil d'imaginar amb quines mesures es pot garantir això quan tot el Consell Executiu, i en especial el seu president, ha demostrat la seva aposta clara pel 'sí' en el referèndum. Com a anècdota, es va plantejar que l'acte en què es va anunciar la data i la pregunta inclogués una referència a aquesta neutralitat. Finalment no es va fer; en aquell acte al Palau hi havia la majoria de diputats del 'sí', precisament. Els de Junts pel Sí i la CUP.

LA COMPRA D'URNES

El Govern encara no ha fet efectiva la compra d'urnes. Va licitar l'operació, però el concurs ha quedat desert i tampoc ha donat explicacions de com pensa aconseguir-les, cosa que va fer enfadar la CUP. A més, hi ha una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el seu exsecretari general, avui director del Gabinet jurídic de l'Executiu català, Francesc Esteve. La fiscalia entén que, malgrat el fiasco del concurs públic, el departament de Borràs ha evidenciat una voluntat "deliberada" d'infringir la prohibició del Tribunal Constitucional.

ELS PUNTS DE VOTACIÓ

Als municipis governats per forces no independentistes que han decidit no cedir espais municipals ni col·legis, el Govern haurà de determinar com garanteix el dret al vot dels ciutadans. En grans ciutats, com Barcelona, no ha de tenir problemes perquè hi ha nombroses dependències de la Generalitat. Però tot plegat s'ha d'explicar amb antelació perquè la població sàpiga on podria exercir el vot.

EL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

El 9-N, malgrat que no va ser ni un referèndum, va comptar amb un grup d'observadors internacionals. A més, el Col·legi de Politòlegs va portar a terme un seguiment amb un informe final (que no es va fer públic). De moment, aquesta organització no ha rebut cap encàrrec per part del Govern. Hi haurà, ha afirmat el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, "comissions d'observadors internacionals". S'haurà de veure el seu perfil ideològic.

EL VOT EXTERIOR

Són més de 220.000, segons les últimes dades estatals, però només 5.000 s'han registrat en el registre creat de catalans a l'exterior. Les conselleries d'Exteriors -responsable del registre- i de Governació -impulsora del vot exterior per internet, que també va amb retard de cara al referèndum- es culpen mútuament de no arribar a temps de garantir la participació d'aquest important segment de la població. Un vot que serà impossible de portar a terme per mitjans convencionals, ja que és improbable que l'Estat, que disposa del registre CERA de ciutadans a l'exterior, faciliti la tramitació d'aquest tipus de vot per al referèndum. "Els donarem totes les facilitats perquè puguin votar", va prometre Puigdemont a TV-3.

QUI TINDRÀ DRET AL VOT

Puigdemont i Junqueras ja van explicar a l'entrevista de TV-3 del 12 de maig que no hi haurà opció perquè els immigrants no nacionalitzats espanyols puguin exercir el dret al vot. S'escuden en el fet que "les regles del joc han de ser les mateixes que en unes eleccions convencionals" perquè, si no, es podria interpretar com "una manipulació". El president va assegurar que això només es podrà "corregir" si Catalunya es dota de les eines d'un Estat. Tampoc votaran els joves de 16 a 18 anys. 

0 Comentaris