LA PLAGA DE LA CORRUPCIÓ

Exdirigents del PP sostenen que les donacions del partit no tenien contraprestació

Neguen que el partit tingués comptes a Suïssa i que conegués la comptabilitat B

Cap sap explicar per què apareixen com a perceptors de fons en els papers de Bárcenas

Rato, Acebes, Arenas i Mayor Oreja declaren en el judici de la Gürtel. / ATLAS VÍDEO

2
Es llegeix en minuts
ÁNGELES VÁZQUEZ / MADRID

Els exdirigents del PP citats com a testimonis, a petició de la defensa de l'extresorer del partit Luis Bárcenas en el judici del 'cas Gürtel', hi van anar amb la lliçó ben apresa. Tots van negar els tres punts fonamentals en què es va basar l'interrogatori: que les donacions rebudes pel partit suposessin alguna mena de contraprestació en forma d'adjudicació d'obra pública; que el PP disposés de comptes a Suïssa, i que alguna vegada rebessin sobresous, malgrat el que reflecteixen els papers de Bárcenas.

El vicesecretari de política autonòmica i local del PP, Javier Arenas, el segon dels exsecretaris generals del partit a comparèixer davant del tribunal, va assegurar que de la recepció de donatius s'encarregava el tresorer, que en la seva època era Álvaro Lapuerta.

Va afegir que "representaven un percentatge molt petit" del finançament del partit i que mai comportaven contraprestació. Una versió radicalment contrària a l'exposada pel principal imputat de la Gürtel, Francisco Correa, que es va atribuir la intermediació necessària perquè empresaris donants del partit fossin adjudicataris de contractes dels ministeris de Foment i Medi Ambient a canvi d'una comissió que entregava a Bárcenas.

I, cada un amb les seves paraules, tant aquest dilluns l'exministre Francisco Álvarez-Cascos, com aquest dimarts, Arenas, el també exsecretari general del PP Ángel Acebes, l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato i l'exministre Jaime Mayor Oreja, ho van negar tot davant el tribunal.

L'expresident del PP andalús va ser el que més detalls va donar. Després del seu nomenament es va reunir amb Lapuerta i aquest li va dir que el partit es finançava amb "ajudes públiques, aportacions de militants i donacions", respecte a les quals el tresorer que no va haver d'anar a judici per demència sobrevinguda li "va repetir moltes vegades" que "mai eren a canvi d'alguna cosa".

Per si encara hi havia algun dubte, va negar que Lapuerta, o molt menys el llavors gerent, Bárcenas, tinguessin entre les seves "atribucions" trucar a directors generals o alcaldes per demanar "tractes de favor". "Ni atribucions ni capacitat. No la tenia ningú", va sentenciar el testimoni, afirmació en què va coincidir amb Acebes i amb Mayor Oreja.

SOBRESOUS

Tots ells, amb més o menys convicció, van negar haver rebut els sobresous que figuren com a cobrats en la comptabilitat paral·lela manuscrita per Bárcenas. Cap va saber explicar a què obeeixen aquestes quantitats, i ni tan sols les van poder atribuir a una suposada animadversió cap a ells per part de l'extresorer. Acebes va afegir que ni ell "ni ningú al PP" sap de l'"existència" d'una comptabilitat B i que sempre va declarar les seves retribucions.

També van coincidir a negar que el partit tingués comptes a Suïssa, i Arenas, que va utilitzar l'expressió que "no li cabia al cap", va desmentir haver donat instruccions per demanar a Bárcenas que es desvinculés de la comptabilitat B del partit que va confeccionar.

COMIAT DE BÁRCENAS

Notícies relacionades

Arenas, a més, va explicar que el 2010, al perdre Bárcenas l'acta de senador, es va reunir amb ell, la seva dona i el president, Mariano Rajoy, a Génova, en una reunió "més humana que política" en què "es tractava d'acomiadar una persona que havia treballat molts anys en el partit". Va afegir que "no es va parlar de condicions", però sí de "qüestions menors, com que li deixaven una saleta perquè deixés les seves coses i que si necessitava un vehicle del partit, que el demanés". Va justificar la trobada, que no es va fer amb altres imputats com Jesús Merino o el mateix Lapuerta, en el fet que "el grau de vinculació de Bárcenas amb Gènova era altíssim".

Per la seva part, Acebes va negar haver ordenat la compra d'accions de Libertad Digital, tot i que va arribar a estar imputat per això, i va dir que no recordava si li va comentar a Lapuerta que la societat procediria a una ampliació de capital.