Anar al contingut

El camí de la reconciliació

El final de l'ambigüitat

La matança indiscriminada d'Hipercor va liquidar l'admiració que alguns sectors polítics catalans professaven a ETA

Fins i tot HB va expressar una tímida «crítica» a la banda terrorista

JOSE RICO
BARCELONA

Tres periodistes dEl Periódico expliquen com es va viure al diari latemptat dHipercor. / MÒNICA TUDELA

Sota la runa de l'Hipercor de la Meridiana no hi van morir tan sols 21 persones. Aquell tràgic divendres, en aquell supermercat marcat per sempre per la urpada del terrorisme, va quedar enterrada una actitud política a Catalunya que, amb tons i intensitats variables, havia caminat fins llavors entre l'admiració, la idolatria i l'ambigüitat. Va ser un sobtat (i sagnant) despertar d'un somni que s'amagava darrere d'una retòrica de lluita armada per l'alliberament nacional els fedataris de la qual ja no es van atrevir a buscar, aquell 19 de juny de 1987, justificació racional possible. No n'hi podia haver.

Fins llavors, en els seus butlletins reivindicatius, ETA encasellava les seves accions per objectius: «Contra les forces d'ocupació, contra la màfia policial de la droga, contra l'oligarquia i contra els interessos econòmics espanyols». La població civil d'un barri obrer de Barcelona no figurava a la diana, com tampoc el modus operandi de la matança indiscriminada, una socialització del terror i el dolor amb què els etarres van superar la mateixa Gihad Islàmica, en aquells moments embrionària a Espanya, que havia deixat 18 morts dos anys abans amb la voladura del restaurant El Descanso, a Madrid.

L'elecció de Catalunya, germana d'Euskadi en qüestions nacionals, per executar el gir estratègic va ser l'altre element que va trencar els esquemes prefixats i va despertar les consciències encara endormiscades. El llavors lehendakari, José Antonio Ardanza, ho admetia recentment: «Abans d'Hipercor, solíem cuidar la terminologia al parlar d'ETA. Dèiem atemptats, però no assassinats o terrorisme. Després d'allò, la societat va tenir una visió més clara del que era ETA. Fins i tot entre els que li donaven suport polític, va començar a haver-hi desercions».

40.000 vots a Catalunya

Sense aspirar a una condemna que no arribaria mai, Herri Batasuna sí que va expressar la seva «més enèrgica crítica» per la massacre, un desmarcatge lleu d'ETA però el més significatiu fins a l'època. Nou dies abans de l'atemptat, HB havia obtingut a Catalunya 39.692 vots i un diputat (Txema Montero) en les eleccions europees. L'assaig català d'ETA, Terra Lliure, i el seu braç polític, el Moviment de Defensa de la Terra, es fregaven les mans per les seves expectatives d'expansió. La barbàrie va frenar en sec l'alegria.

Una de les pancartes més aplaudides de la manifestació de repulsa que va desbordar el passeig de Gràcia tres dies després del crim deia: ¿Com pot ser que hi hagi 40.000 persones a Catalunya que voten els assassins d'ETA? En les europees del 1989, HB es va quedar amb 15.427 vots catalans. Aïllada socialment i políticament, Terra Lliure es va esqueixar i va iniciar un procés de demolició que es va tornar irreversible quatre anys després d'Hipercor amb una altra massacre etarra. A Vic, el cor de la Catalunya nacionalista.

0 Comentaris