1 d'octubre, una data balsàmica

"La data i la pregunta només són un estat mental. Una cosa que influeix molt més del Govern cap enfora que intramurs". Així analitza l'estat actual del procés una veu de l'entramat governamental català. L'acte de divendres de l'anunci de data i pregunta no suposa travessar el rubicó de manera efectiva, però sí mentalment, en molta gent. Fer palpable el referèndum, que deixi de ser eteri, és crucial per a la mobilització que sembla clau per al futur dels independentistes. I simbolitza també el tall d'amarres. La nau ha partit i sap que en el seu rumb hi ha esculls, si és que no hi ha icebergs de grans proporcions. Si arriba o no a port dependrà de si aquests obstacles se salven. Però una cosa està clara des de divendres: no hi ha punt mitjà. O la bocana del port d'Ítaca o el naufragi. No hi ha cap lloc on aixoplugar-se, cap dic d'abric.

Que es tracta d'un nou marc mental ho demostra l'eufòria de Jordi Turull (PDECat) i Joan Tardà (ERC), que van coincidir aquest divendres a la plaça de Sant Jaume després de l'anunci. "La gent votarà 'sí' o 'sí', això ja va encarrilat", proclamava el primer. "La pregunta és excel·lent, però també m'agradaria si no inclogués el concepte república. Això ja no té marxa enrere", afegia el diputat republicà. Juntament amb aquestes mostres d'entusiasme s'ha de consignar, de nou, que al si del mateix Govern hi ha qui viu amb "molt escepticisme" les possibilitats reals que la consulta es porti a terme de forma efectiva.

SENSE DUBTES SOBRE EL PRESIDENT

Això sí, ningú dubta al Govern que Carles Puigdemont portarà la batalla amb l'Estat a compte del referèndum fins a les últimes conseqüències. De la mateixa manera que tots expressen un dubte enorme respecte del resultat final de l'enfrontament. "És com un partit de bàsquet que arriba a l'últim minut amb avantatge de tres o cinc punts per a un dels dos. Tot està obert, pot passar de tot", afirma un càrrec del PDECat.

"Aquesta és una partida molt tàctica on crec que les dues parts ho fien més a l'error de l'altre que a la iniciativa pròpia, i amb molt poc marge per a la política a l'escenari a curt termini", afirma un membre del Govern que segueix creient en un final negociat al contenciós, passi el que passi. Mentrestant, la batalla pel relat i la retòrica, que és tant com dir la de la imatge, que passa per demostrar que l'altre és l''antidemòcrata', presidiran previsiblement l'enfrontament entre les dues institucions implicades: el Govern i l'Executiu de Mariano Rajoy.

SENSE ACCELERADES

La comunicació de la data i la pregunta, amb tot, no accelera res. En el mateix moment en què Puigdemont es va abraçar a la idea del "referèndum o referèndum", en el debat de la qüestió de confiança -motivada pel 'no' de la CUP als primers pressupostos de la legislatura- es van obrir dos calendaris. Un és el de quan es comunicava la data i el que s'escriuria a la papereta. Aquí la referència va ser el Pacte Nacional pel Referèndum i s'esperava que la seva executiva, comandada per Joan Ignasi Elena, donés per finalitzada la seva tasca, per posar el cercle vermell al primer d'octubre.

L'altre calendari és estrictament el del referèndum i es desenvolupa cap enrere. Partint de l'1 d'octubre, ja es pot deduir que dies abans s'aprovarà la llei de transitorietat i es convocarà la cita amb les urnes, tot en un sol moviment llampec. I tirant cap enrere, apareixen els processos d'adquisició d'urnes i paperetes (ja en marxa), la constitució de la sindicatura electoral, el cens...

La data que sí que compta i amb la qual es treballa a dojo al Govern és la del primer de setembre. Aleshores, l'àrea d'Hisenda del departament d'Economia ja tindrà en marxa tant el programa informàtic Espriu com la central de compres. S'estarà ja en disposició de recaptar i executar el pagament de totes aquelles competències que preveu l'Estatut. "El primer de setembre ens posarem en el límit de l'autonomisme, fins i tot dins del límit constitucional, però tan a prop de la línia vermella que movent un dit del peu ja la vulnerarem", explica gràficament un portaveu del Govern. Posar-se al costat de la frontera és, sens dubte, el pas previ a travessar-la, una cosa que arribarà amb la mateixa aprovació de la llei de transitorietat.

CONFIANÇA SOBIRANISTA

Notícies relacionades

El referèndum, l'1 d'octubre

Els comuns exhibeixen recels amb la Generalitat després de l'anunci del referèndum

El sobiranisme encara aquesta última fase amb certa confiança, entre altres raons, perquè les veus que els arriben de Madrid els indiquen que el Govern segueix sense tenir les antenes ben sintonitzades a Catalunya. Els arriben informes que la Moncloa segueix donant per fet, per exemple, que els postconvergents i els republicans continuen barallats mirant, uns, que Oriol Junqueras es taqui les mans, perquè l'inhabilitin, i els altres, intentant esquivar que el seu cap de files quedi fora de joc. O que donen per segur que, finalment, els comuns s'alinearan amb el front constitucionalista, és a dir, amb el PP i Ciutadans (i el PSC).

Fonts del Govern esperen que l'actual tacticisme dels comuns caduqui amb la resposta de l'Estat -mitjançant la fiscalia o el mateix Tribunal Constitucional- a la convocatòria del referèndum, a mitjans de setembre. "No podran seguir xiulant, no hi ha equidistància possible", apunta una veu que es mostra convençuda que els comuns, no tant la direcció com el seu electorat, participaran en la consulta.