Cifuentes, l'ensopegada d'una possible successora

Cristina Cifuentes anava molt bé en la carrera per succeir Mariano Rajoy, aquella de qui ningú vol parlar però en què uns quants participen. La presidenta de la Comunitat de Madrid havia aconseguit forjar-se una imatge davant l’opinió pública de paladina contra la corrupció. Va ser durant anys número tres d’Esperanza Aguirre i Ignacio González al PP de Madrid, però havia aconseguit contraposar la seva gestió més recent a la d’aquell passat que sí que va compartir encara que prefereixi oblidar-ho. Van ser 12 anys a la cúpula d’un partit investigat per presumpte finançament irregular en els casos Gürtel, Púnica i Lezo.  

Cifuentes es va erigir entre els dirigents populars com un exemple a seguir. Amb les seves declaracions de tolerància zero amb els escàndols, alguns cessaments d’alts càrrecs abans d’arribar la imputació (com el del viceconseller de Medi Ambient aquesta setmana) i la seva denúncia davant el fiscal de les irregularitats al Canal de Isabel II (que Anticorrupció ja estava investigant) havia aconseguit entrar en les quinieles per succeir el líder del PP, aquelles en què també s’inclou la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría; la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo.

Presumpta implicació

Dimecres, aquesta trajectòria immaculada es va interrompre amb dos informes de la Guàrdia Civil que assenyalen la presumpta implicació de la presidenta en les suposades irregularitats en l’adjudicació d’un contracte a Arturo Fernández, imputat en el cas Púnica per aportar fons a la caixa b del PP de Madrid. El jutge va decidir no imputar-la, però la sola publicació dels informes ha suposat una màcula per al seu expedient. Els documents s’han conegut a l’aixecar-se el secret de sumari d’aquella part i, de fet, alguns mitjans ja havien publicat les sospites al voltant de Cifuentes fa uns mesos. La presidenta, però, sense aclarir a què es refereix en concret, va denunciar «foc amic».

Desviar l’atenció

Sigui per fer-se la víctima, a l’estil d’Alberto Ruiz Gallardón, o perquè ho pensa de debò, la dirigent ha aconseguit desviar l’atenció, segons assenyalen membres del PP de Madrid pròxims a Aguirre. La direcció nacional del PP va sortir negant que es degui a qualsevol batalla interna. Cospedal (igual que Rajoy) li va telefonar per donar-li suport. Totes dues tenen bona relació personal, segons fonts dels seus dos equips. Santamaría, a qui es va plantejar la qüestió del «foc amic» en una roda de premsa, va optar per passar la pregunta al portaveu, Íñigo Méndez de Vigo. Fonts de l’entorn de la vicepresidenta van aclarir que té prou feina a càrrec seu i amb el «tema català» per gastar energies en aquests assumptes.

Notícies relacionades

Cifuentes compareixerà el 2 de juny en la comissió de l'Assemblea pels informes de l'UCO

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Feijóo va sortir en defensa de Cifuentes. Ell també es va referir al «foc amic», l’abril del 2013, quan van aparèixer fotos amb el narco Marcial Dorado. Aleshores, amb els sobres de Bárcenas a les portades, el president gallec havia sigut dels dirigents més clars a l’hora de marcar distàncies amb la gestió que el partit feia d’aquell escàndol i de la Gürtel. Les seves declaracions aconsellant al PP que demanés perdó no van agradar a diversos companys de files. Van despertar un ressentiment semblant al que ha pogut aixecar Cifuentes, marcada de prop per Ciutadans, a qui necessita per governar.

La successió és el més delicat moment en la vida dels partits i al PP, amb les energies contingudes després de nou anys de pau, aquest moment promet estar ple de zascandiladas, com diria Rajoy.