PERFIL

Emilio Sánchez Ulled, un fiscal roig i xarnego

El van posar sota el focus les imatges del judici del 9-N i la setmana que ve presentarà el seu informe definitiu sobre el 'cas Palau'

zentauroepp37501937 l hospitalet de llobregat 01 03 2017 sociedad empieza el jui170508125645

zentauroepp37501937 l hospitalet de llobregat 01 03 2017 sociedad empieza el jui170508125645 / RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Javier Pérez Andújar
Javier Pérez Andújar

Escriptor.

ver +

A la planta 9 de la Fiscalia Provincial de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia (una mola construïda sota la sospita de les comissions il·lícites), un foli imprès fa de rètol a la porta del fiscal anticorrupció. Despatx coordinador núm. 7. Fiscalia especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada. Il·lm. Sr. Emilio Sánchez. Fiscal Delegat. Però el nom del fiscal es pronuncia complet per tot arreu: 

Impossible mantenir-se indiferent, a favor o en contra, davant les seves actuacions i la seva personalitat, expressada mitjançant una oratòria irònica, afilada i plena d’orgull professional. El van posar sota el focus les imatges televisades del judici del 9-N, amb el qual va portar a la inhabilitació Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. En la seva oficina de fiscal encara hi ha per una prestatgeria els anònims, insults (feixista, torturador...), que va rebre durant el procés.

La setmana que ve, està previst que Sánchez Ulled presenti el seu informe definitiu sobre el judici del cas Palau, on demana condemna per a noms mitològics de la burgesia catalana. Sempre arriba a la feina en autobús. Avui llegia un llibre del poeta maleït Leopoldo María Panero. Però una de les lectures que més l’han marcat és Diario de un fiscal rural, de l’egipci Tawfiq Al-Hakim. «El més semblant a un fiscal egipci del segle XIX és un fiscal espanyol», comenta.

COM UN VAQUER SOLITARI

Té 51 anys, va vestit amb americana i corbata, i porta motxilla a l’esquena. Li agrada anar sense afaitar de dies, com un proscrit, però també com algú que arriba, fa justícia i se’n va com un vaquer solitari. Té algun tret de franctirador. «La meva aspiració és molt humil. Em conformo que tot quedi escrit».

Des de la seva taula de treball al despatx contempla una foto del xalet dels seus pares a pagès, on es va sentir salvatge i on va preparar oposicions. Només els seus íntims coneixen aquell lloc. A les parets, un cartell del sindicat de la magistratura francesa, que mostra un puny aixecant la balança de la justícia, i la reproducció d’un gravat de Goya de la sèrie Los desastres de la guerra.

Al damunt de la taula, el retrat de la seva dona i els seus tres fills. Ella és treballadora social en un hospital, i són les històries que li explica, el tipus de feina que fa i les condicions amb les quals l’ha de portar a terme el que l’ajuda a no perdre la percepció de la realitat. Alguna vegada ha sortit corrents a l’acabar un judici per acompanyar els fills en les seves activitats. «Vaig escollir tenir família i no me n’escaquejo emparant-me en la meva feina». De pare extremeny (comercial d’una empresa) i de mare lleidatana (mestra i ATS), Emilio Sánchez Ulled es declara d’esquerres, xarnego i bilingüe. «Tu no ets ric, no ho perdis de vista», es recorda.

VETERANS AMB CICATRIUS

Se sent orgullós d’«haver crescut en una fiscalia progressista i pionera», a Barcelona, de la qual va ser cap Carlos Jiménez Villarejo i tinent fiscal José María Mena (tots dos desterrats per haver aixecat el cas Banca Catalana), i on van coincidir alhora el primer fiscal anticorrupció, Carlos Ramos (després nomenat jutge del TSJC), el fiscal de delictes econòmics Fernando Rodríguez Rey (ara fiscal delegat d’estrangeria) i, també en delictes econòmics, Sánchez Ulled. Com en una història de Martin Scorsese, uns veterans amb cicatrius i uns xavals de províncies muntant una gran aventura.

Durant els seus primers anys de fiscal, Sánchez Ulled va treballar a la perifèria barcelonina. Cornellà, Sabadell... A Badalona, on va conèixer Rodríguez Rey, va lluitar contra els delictes d’heroïna. A Manresa es va enfrontar als que engreixaven el bestiar amb clenbuterol. A Mataró va viure la crisi del tèxtil i va acusar de delictes contra els treballadors. Serà precisament amb els casos de fallides d’empreses com es fundi l’especialitat de delictes econòmics.

Va anar a Varsòvia per treballar a l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau, on va passar dos anys i va tornar a la trinxera. Després va presidir la Unió Progressista de Fiscals i va enviar una carta als socis comprometent-se a treballar «en defensa dels únics que necessiten ser defensats, que són els més febles».

-¿Quantes hores treballa al dia, fiscal?

-¿Què entenem per hores?

Notícies relacionades

El seu sentit de l’humor com a provocació té un traç intel·lectual. Durant la carrera (la va cursar a Lleida, on va néixer i va créixer) es va sentir pròxim a l’esquerra radical, i amb uns amics va crear el Grup Revolucionari de Gent Encantadora, que tenia com a principal finalitat fer la guitza als fatxes de la facultat. Lector de còmics, ha col·locat discretament al peu del seu ordinador a la fiscalia el coet blanc i vermell de Tintín que li van regalar els seus fills. Guarda aquells vells àlbums amb el llom de tela d’Editorial Joventut.

També adora el Capitán Trueno i l’agent Steve Pops. Detesta les pel·lícules de judicis. És home de lleialtats íntimes: la família, les seves idees, la seva primera toga, amb la qual es vol jubilar. Té plaers privats, però no inconfessables. Per exemple, prendre una cervesa de les fortes sota el retrat de Jacques Brel al cafè À la Mort Subite, de Brussel·les.