El dia que Cristina Cifuentes va demanar ajuda als espies del CNI per protegir-se de González

"No en tinc coneixement, però si se m'hagués espiat, no en vaig ser conscient". Quan Cristina Cifuentes tirava pilotes fora sobre el suposat intent d'Ignacio González, el seu predecessor com a president de la Comunitat de Madrid, d'espiar-la no va ser del tot sincera. Cifuentes sí que sospitava que González, ara empresonat per l'operació Lezo, seguia els seus passos, i fins i tot va demanar ajuda al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), segons 'Eldiario.es'.

Aquesta vigilància es va produir en plena guerra del PP per les candidatures de l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid, poc abans de les eleccions del 2015 (González acabaria sent descartat, ja marcat per les sospites de corrupció). No obstant, després de diverses delacions i algun moviment sospitós, l'equip de Cifuentes va tenir la sospita que era investigada i va recórrer al CNI.

El centre d'espionatge espanyol va accedir a col·laborar amb la delegada del Govern, i van mantenir una reunió en què li van oferir consells sobre l'ús dels telèfons. La por de Cifuentes era clara: que hi hagués càmeres o micròfons amagats a la seu de la Delegació del Govern, situada al carrer Miguel Ángel, 25. No obstant, fonts del CNI desmenteixen que es fes cap escombrada a la delegació, la custòdia de la qual competeix a la Policia Nacional. 

Notícies relacionades

Cristina Cifuentes: la rossa que no era allà

Casals i Marhuenda van protegir la mà dreta de González davant Cifuentes: "Les passarà putes"

Les sospites no eren infundades: González tractava de recopilar informació sobre ella. En paral·lel, Cifuentes va ser alertada que un exagent de seguretat va rebre ordres -que es va negar a complir- de l'entorn de González per fer-li un seguiment. Una altra delació va alertar sobre els intents d'aconseguir informacions (fins i tot informes mèdics confidencials) sobre ella i els seus col·laboradors, amb l'objectiu de fer-la descarrilar de la carrera cap a la candidatura.

Aquestes maniobres surten a la llum just després que Jesús Gómez, diputat del PP a l'Assemblea de Madrid, denunciés seguiments a Cifuentes quan era delegada del Govern, informació que ratificaria més tard com a testimoni davant l'Audiència Nacional. Malgrat que ella va negar estar-ne al corrent, sí que sabia que seguien els seus moviments i va prendre mesures per salvaguardar la seva seguretat. A diferència del que va passar amb el cas de 'la gestapillo' el 2008, en aquest cas no hi va haver denúncia i tota la contravigilància es va portar a terme amb el màxim sigil.