El rei Joan Carles va admetre la possibilitat de cedir Melilla al Marroc el 1979, segons un cable de l'Ambaixada dels EUA

El rei Joan Carles va admetre la possibilitat de cedir la ciutat de Melilla al Marroc el 1979 i posar Ceuta sota el control d'un protectorat internacional similar al que va tenir Tànger entre el 1923 i la independència del regne alauita el 1956.

Va ser durant una reunió que va mantenir al palau de la Zarzuela amb el senador dels EUA Ed Muskie, enviat personalment pel president dels EUA, Jimmy Carter, a una gira per Europa per parlar de manera confidencial amb els líders de la regió sobre els principals desafiaments comuns que afrontaven en aquella època Europa i els EUA.

Un resum de la conversa de més d'hora i mitja amb el Rei que van mantenir el senador i l'ambaixador dels EUA a Espanya, Terence Todman, va quedar reflectit en un telegrama secret enviat per la missió diplomàtica americana a Madrid al Departament d'Estat, desclassificat el 2014 i al qual fa referència l'historiador Charles Powell al llibre 'Rey de la democracia', presentat aquest dijous i que, a través de diversos autors, analitza la contribució del regnat de Joan Carles I a la consolidació de la democràcia a Espanya.

En aquell cable diplomàtic, l'original del qual ha consultat Europa Press, el Rei els diu a Muskie i Todman que "el gran assumpte entre Espanya i el Marroc són els dos enclavaments espanyols". "Ell (Joan Carles) considerava que Melilla es podria cedir al Marroc en un termini relativament curt de temps perquè allà només hi vivien 10.000 espanyols", assegura el telegrama escrit per l'Ambaixada americana, que es va enviar a Muskie abans de remetre'l a Washington, sense que el senador fes cap objecció o correcció.

EL DISGUST DE L'EXÈRCIT DURARIA DOS MESOS

El monarca va reconèixer als seus interlocutors que la cessió de Melilla disgustaria l'Exèrcit espanyol, que "protestaria", però que aquest malestar "duraria només dos mesos". A més, el Rei es mostrava convençut que podria "controlar la situació".

El rei Joan Carles veia més complicat cedir la ciutat de Ceuta, on en aquella època vivien 60.000 espanyols, un nombre massa alt per decidir sense més ni més que passessin a sobirania marroquina. Per al cas de Ceuta "potser la millor solució" seria un estatut similar al que va tenir Tànger entre el 1923 i el 1956, on l'administració la va exercir una comissió de diversos països europeus, Espanya entre ells.

"En absència d'una solució, (el Rei) temia la possibilitat d'una altra Marxa verda que podria crear problemes seriosos", afegeix el cable diplomàtic, que comença descrivint el clima en què es va desenvolupar la conversa -registrada per la premsa gràfica a l'inici i el final de la reunió- amb un monarca "molt relaxat i comunicatiu" que va repetir diverses vegades que parlaria de manera "franca i oberta" entre altres coses perquè la conversa era "secreta".

Notícies relacionades

El rei Joan Carles va admetre la possibilitat de cedir Melilla al Marroc el 1979, segons un cable de l'Ambaixada dels EUA

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Aquella reunió va tenir lloc el 30 d'abril de 1979, tres anys i mig després de la Marxa Verda per la qual el Marroc va envair el Sàhara Occidental, una crisi que va propiciar que sorgís el vincle entre Joan Carles i Hassan II del Marroc, segons subratlla l'historiador Charles Powell, actual director del Reial Institut Elcano, en un capítol del llibre 'Rey de la democracia', publicat per Galaxia Gutenberg, i en què aborda el paper del Rei com el primer ambaixador de la democràcia espanyola.

En la presentació del llibre, Powell ha sostingut que Joan Carles I va tenir un paper "clau" per a la redefinició del paper d'Espanya en el món i ha fet una "valoració extraordinàriament favorable" de la seva contribució a la projecció exterior del país.