LA LÍDER DE COMPROMÍS

Mónica Oltra es pica amb Catalunya

La vicepresidenta valenciana ha trepitjat alguns ulls de poll pels Pressupostos de l'Estat

Dispara contra Madrid, el seu tret rebota en terra català i guanya públic al País Valencià

 

  / MIGUEL LORENZO

3
Es llegeix en minuts
NACHO HERRERO / VALÈNCIA

Fa menys d’un any, Mónica Oltra va aconseguir que els milers de seguidors d’En Comú Podem que van omplir el passeig de Lluís Companys de Barcelona coregessin «¡A la valenciana, a la valenciana!». Feia 15 minuts que donava un bon repàs a Mariano Rajoy, però, sobretot, parlava del País Valencià al centre de la capital catalana i amb els assistents aplaudint-la de valent. El seu discurs arriba a Catalunya, encara que no sempre agradi a tothom.

Aquests dies, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha trepitjat alguns ulls de poll perquè hi ha qui ha vist un atac en les seves crítiques al maltractament que suposen els Pressupostos Generals de l’Estat per a la seva terra. Però Oltra, més enllà d’insistir que el destinatari tornava a ser el president del Govern central, no ha reculat. «Si s’enfaden, ja es desenfadaran», va sentenciar, aprovada pels seus i per alguns que no ho són.

«Cap  autonomia roba res a ningú però nosaltres no tenim el que ens correspon»

La líder de Compromís es va convertir en una referència estatal com a cara de l’oposició valenciana quan els escàndols de corrupció del PP valencià van començar a omplir portades i hores de televisions nacionals, però el seu discurs ha sigut i continuat sent essencialment local. És líder de Compromís com a dirigent d’Iniciativa del Poble Valencià i presumeix d’un valencianisme militant i obert. «Quan dic valencians i valencianes em refereixo a qualsevol persona que visqui a la nostra terra. Tant me fa el color de la pell, la llengua que parlin o a qui estimin», va explicar en un míting.

A més a més, ha creat un estil propi. Així, ha fet una roda de premsa amb els monyos de fallera posats i ha confessat ser una patidora seguidora del València CF, però també ha penjat un foli a la taula de portaveu del Consell per remarcar que, encara que parli en valencià, el seu nom l’escriu en castellà, és a dir amb l’accent tancat.

I es va armar el sidral

I, tot i que ara té un paper més institucional, continua tenint la mà trencada amb els titulars. «El que no pot ser és que aquí, a qui arma el sidral més gran  se li tapa la boca amb inversions i els governs que estem, des de la responsabilitat, defensant els nostres territoris i, sobretot, les persones que hi viuen, se’ns ignori directament», va apuntar en una entrevista que va concedir a RNE. I es va armar el sidral.

Pilar Rahola, exsenadora d’Esquerra Republicana, o el cantautor Lluís Llach, van entendre que parlava de Catalunya. «Mónica, no és un sidral, és la llibertat», li va dir el cantant i diputat de Junts pel Sí, a través de Twitter. La tertuliana va anar més enllà, assegurant que eren declaracions «impresentables» i la va comparar amb Vicente González Lizondo, el desaparegut líder d’Unió Valenciana, que va portar una taronja al Congrés. «Les teves declaracions emulen el blaverisme. ¿Recordes el Naranjito i ‘els catalans ens volen robar la paella?’ Doncs t’hi acostes», li va etzibar.

Notícies relacionades

Criticaven que Oltra hagués comprat un missatge injust de Rajoy. La resposta de la vicepresidenta valenciana no va trigar gaire a arribar. «Desindigneu-vos. El meu crit va contra el Govern central. Cap autonomia roba res a ningú, però nosaltres no tenim el que ens correspon», va escriure.

Per a ella i per als seus, tants cops acusats de catalanistes per la dreta, aquesta picabaralla és una interessant aresta en el seu perfil. I Oltra va mantenir la seva posició. «Cadascú al seu sidral. Si s’enfaden, ja es desenfadaran. A mi em preocupa defensar els nostres drets», va assenyalar l’habilidosa política, conscient, segur, que ampliar audiència sempre és bo.