Els presos d'ETA pressionen Urkullu a favor de l'acostament

Amb prou feines uns dies després del desarmament d’ETA, el col·lectiu de presos de la banda (EPPK, per les seves sigles en eusquera) es va afanyar a aprofitar la inèrcia d’aquella jornada, que va suscitar un gran consens polític a Euskadi, Navarra i el País bascofrancès, per intentar accelerar l’acostament dels reclusos a presons pròximes als seus domicilis. I es va adreçar directament al lehendakari, Iñigo Urkullu, i a la presidenta de Navarra, Uxue Barkos, als quals va reclamar que fessin «tot» el que estigui al seu abast per aconseguir que els presos siguin traslladats a la presó alabesa de Zaballa.

L’exigència va més enllà, ja que en el cas del lehendakari, els presos consideren que no té només «responsabilitat», sinó també «capacitat» per acabar amb la dispersió. D’aquesta manera, apel·len a les negociacions que manté el PNB amb el PP per a l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat, i al fil directe del mateix Urkullu amb el president del Govern Mariano Rajoy.

Suport al desarmament

La crida de l’EPPK no és aliena a la participació dels governs d’Euskadi i Navarra en el procés de desarmament. Encara que moltes de les gestions portades a terme pels dos executius perquè l’entrega de les armes culminés amb èxit van estar marcades per la discreció, també van protagonitzar actes públics. Per exemple, Urkullu, Barkos, i el president de la Mancomunitat d’Iparralde (País bascofrancès), Jean René Etchegaray, van mantenir una reunió de treball amb el coordinador de la Comissió Internacional de Verificació (CIV), Ram Manikkalingam, a penes tres dies abans del desarmament. Aquella trobada va servir per donar cobertura institucional als verificadors, que temien que es reproduís el que va passar el 2014, quan van haver de declarar a l’Audiència Nacional després d’aparèixer en un vídeo amb membres d’ETA que entregaven una petita quantitat d’armes.

El suport dels governs de Vitòria i Pamplona al procés dissenyat perquè la banda es desfés dels seus arsenals va ser total, i fins i tot el mateix lehendakari va comparèixer, el mateix dia 8 d’abril amb Manikkalingam per felicitar-se pel desarmament. En aquella mateixa cita, va apel·lar al Pla de Convivència i Drets Humans del seu Executiu, que reclama una «reorientació» de la política penitenciària per afavorir la reinserció dels presos d’ETA.

També els partits polítics que sustenten els dos Executius, és a dir, el PNB i el PSE en el cas basc i Geroa Bai, EH Bildu, Podem i Esquerra-Ezkerra en el cas de Navarra, van protagonitzar un acte amb tots els sindicats bascos en vigílies de l’entrega a les autoritats franceses de les localitzacions dels zulos. Aquesta imatge d’unitat, en què únicament faltava el PP, també vol ser aprofitada per l’esquerra abertzale com a referent d’«una nova etapa» en què reclamacions com per exemple l’acostament dels presos han de ser recolzades a les dues Cambres amb una gran majoria.

«Posar fi al patiment»

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

En el seu comunicat, publicat aquesta setmana al diari Gara, el col·lectiu de presos etarres considera que el seu trasllat a la presó de Zaballa suposaria «posar fi al patiment» dels seus familiars. Aquesta mesura, a mésa més, seria un «pas que ajudaria a portar la pau a Euskal Herria».

        Però l’estratègia de Sortu i del col·lectiu de presos també ha rebut crítiques internes. El Moviment pro Amnistia i contra la Repressió ha convocat una marxa a Bilbao el 24 de juny per reclamar l’amnistia de tots els empresonats i exiliats, sota el lema Mai més agenollats. Entre tots ho aconseguirem. Apostar per l’acostament, a parer seu, impedeix en realitat solucionar de manera definitiva el conflicte existent entre Euskal Herria i els Estats espanyol i francès.