ENTREVISTA

Iñaki Antigüedad: "Entenc que hi hagi qui parli de derrota d'ETA, però per mi no ho és"

L'històric militant de l'esquerra 'abertzale' es va enfrontar a la banda el 2008 després de l'assassinat de l'empresari Inaxio Uria

zentauroepp37944100 05 abril 2017  i aki antig edad  pol tico  ge logo y catedr 170406213430

zentauroepp37944100 05 abril 2017 i aki antig edad pol tico ge logo y catedr 170406213430

2
Es llegeix en minuts
Aitor Ubarretxena
Aitor Ubarretxena

Periodista

ver +

Iñaki Antigüedad és un històric militant de l’esquerra abertzale. Ha sigut parlamentari d’Herri Batasuna i d’Euskal Herritarrok a Vitòria i diputat d’Amaiur a Madrid, un càrrec que va abandonar perquè no se li va permetre compatibilitzar-lo amb la docència a la Universitat del País Basc. El 2008 es va enfrontar a ETA arran de l’assassinat de l’empresari Inaxio Uria. Ara aposta per arribar, des de la discrepància, a acords transversals entre les forces polítiques basques.

–¿Què suposa l’entrega d’armament per part d’ETA?

–És un acte important i necessari. Posa fi a un episodi de conflicte armat d’arrels polítiques per les dues parts. I no hem d’oblidar que ETA va néixer en ple franquisme. Hem de posar en valor que s’ha optat per una fórmula 

realment innovadora en processos de resolució de conflictes, que no té referents. ETA es desarma des de la unilateralitat i a través del compromís de la societat. A més a més, la imatge recent de tots els partits bascos recolzant l’acte de Baiona, excepte el PP i UPN, té una gran transcendència. S’han adoptat compromisos i s’han posat en vies de solució les conseqüències del conflicte. Ara s’obre la porta a nous escenaris.

–¿Quins nous escenaris?

–Hem de posar en valor el diàleg i la negociació, per arribar a acords més transversals, més enllà de les lògiques discrepàncies. Hem de normalitzar la vida sociopolítica. Per començar, crec que el que és prioritari, a més  a més del reconeixement de totes les víctimes i de totes les responsabilitats, és abordar canvis en la política penitenciària, com reclama una majoria de la societat basca.

–¿Pensa que ETA s’hauria de dissoldre?

–ETA ha de deixar de ser-hi, naturalment. Ha de deixar de ser un agent actiu o passiu, hi hagi o no comunicat d’ETA. Però ¿ha de deixar de ser? Que jo sàpiga, no hi ha hagut mai un comunicat de l’IRA en què anunciés que es dissolia. D’altra banda, tinc els meus dubtes sobre si la dissolució de l’oranització armada podria contribuir realment a millorar la situació dels presos. Però, si dels compromisos adquirits per totes les forces polítiques basques, a excepció del PP i UPN, se’n deriva que el fet formal de la dissolució d’ETA pot suposar un avanç important, jo no hi tindria cap mena d’inconvenient. Que desaparegui.

Notícies relacionades

–¿El final d’ETA no deixa una sensació de derrota, d’abandonament, almenys en part de l’esquerra 'abertzale'?

–Entenc que hi hagi qui parli de derrota d’ETA, però per a mi no ho és. Hi pot haver gent, que no estigui en l’òrbita d’EH Bildu, que ho senti així, que vegi les coses de color negre. Qui vulgui considerar-ho com una derrota, per un costat o per un altre, doncs molt bé, que ho posi al seu discurs. Per a això hi som, per confrontar les idees. Tant de bo siguem capaços d’escriure de manera compartida una part del relat, la de la vulneració dels drets, ja sigui en els atemptats d’ETA, en el atemptats  del GAL o en la pràctica de la tortura.