CORRUPCIÓ.CAT
Millet entregava sobres "tancats i gruixuts" a l'extresorer de CDC
La secretària de l'expresident del Palau declara que eren habituals els contactes del seu cap amb qui era responsable de finances de Convergència
El misteriós sobre, segons ha relatat la testimoni, el guardava ella en una caixa forta i l'hi donava a l'extresorer quan anava a l'auditori barceloní
Elisabeth Barberà acaba la declaració entre plors. /
La que durant 35 anys va ser secretària de Fèlix Millet al Palau de la Música, Elisabet Barberá, va declarar ahir en el judici pel saqueig de l’entitat que el màxim responsable de l’auditori li donava «sobres tancats, gruixuts i que pesaven» perquè els guardés en una caixa forta per donar-los a l’extresorer de Convergència Democràtica i de la fundació Trias Fargas (ara Catdem) Carles Torrent, mort el 2005. Això sí, no va poder precisar si a dins hi havia diners o no, perquè estaven tancats, encara que sí que el sobre era de «tipus americà o de mig foli». La testimoni va afegir que quan l’exresponsable de finances convergent anava al Palau de la Música es reunia amb Fèlix Millet i en alguna ocasió li deia que li entregués el sobre que abans havia guardat a la caixa forta del Palau de la Música per donar-l’hi a l’extresorer. Aquestes cites les anotava ella a l’agenda. «Totes les reunions de Millet són a l’agenda i el que hi havia a la seva caixa forta de la tercera planta del Palau està rigorosament apuntat», va sostenir.
L’exempleada va reconèixer que documents on apareix el nom de Carles Torrent, així com altres on s’especificaven comissions i obres públiques, com la de Ciutat de la Justícia i la línia 9 del metro, ho van fer alguna de les tres secretàries que tenia Millet. «El format és nostre», ha especificat. «Li he de dir la veritat, un sobre tancat i no li puc dir el que hi havia a dins», va contestar al fiscal Emilio Sánchez Ulled, que va sotmetre l’extreballadora a un intens interrogatori, amb exposició de desenes de documents. Alguns d’aquests papers van ser reconeguts per la testimoni i uns altres no. I respecte a un llibre de comptabilitat intervingut va dir que «era el guió econòmic de la vida del senyor Millet».
Barberá també va explicar que Millet els dictava o que donava notes perquè les escrivissin a l’ordinador, ja que l’expresident no escrivia res a les computadores. «Per Déu», va exclamar l’exsecretària davant la pregunta del fiscal sobre si l’expresident de l’auditori utilitzava l’ordinador. El fiscal li va preguntar també si va sospitar del fet que en un mateix document del Palau apareguessin referències a Ferrovial, Generalitat, obra pública adjudicada i percentatges. «No quadrava gaire, però no estàvem allà per jutjar el que es feia», va al·legar.
La testimoni va precisar que era «habitual» que el saquejador confés truqués i enviés «notes i missatges» a Torrent, a qui recordava «perfectament», ja que ella mateixa va redactar diverses cartes per a ell, dictades per Millet, i perquè el seu nom figurava en diversos documents interns, en els quals es feia referència a Ferrovial i a obres públiques com la Ciutat de la Justícia.
En la seva confessió del 8 de març passat, quan Millet va incriminar directament CDC en el suposat cobrament de comissions per part de Ferrovial a canvi de l’adjudicació d’obra pública, l’exresponsable de l’auditori va assegurar que va fer pagaments en efectiu a Torrent quan es reunia amb ell. La seva mà dreta a l’auditori, Jordi Montull, per la seva part, va admetre que feia el mateix amb Daniel Osàcar, que també s’asseu al banc dels acusats i que ha negat aquest extrem.
TRUCADES A CDC
L’exsecretària va poder tornar a veure totes les agendes, on apareixen les trobades i els apunts sobre el pagament de factures d’empreses proveïdores del Palau i de CDC, així com documents sobre suposades comissions. «Al senyor Torrent li telefonàvem sempre a la seu de CDC». L’exsecretària va afirmar que no recordava el nom de Daniel Osàcar, el substitut de Torrent al capdavant de les finances del partit després que aquest morís.
Notícies relacionadesDe fet, Millet va assegurar davant del tribunal en la seva declaració del 8 de març que a penes va veure Osàcar, ja que qui es relacionava amb ell era la seva mà dreta, el també acusat Jordi Montull, que l’endemà de l’interrogatori de l’expresident del Palau de la Música va admetre que a partir del 2005 va ser ell qui es va encarregar de fer arribar les suposades comissions de Ferrovial a CDC en metàl·lic: «Jo tenia els diners a punt en un sobre, ell (Osàcar) venia, comptava els diners, els recollia i se’ls emportava».
En aquest mateix sentit, una de les secretàries de Jordi Montull va concretar en la sessió d’ahir que sí que havia vist Osàcar al Palau «un parell de vegades» i que el seu cap es reunia amb ell. Al preguntar-li si va veure l’extresorer convergent sortir d’aquestes troabdes amb un sobre, la testimoni va declarar: «No em fixava en el que portava a la mà» l’extresorer de CDC, va insistir.
Montull va retirar 184.000 € amb un taló al portador
En el judici també va declarar ahir Juan Carlos Pérez, exdirector d’una oficina de Caja Madrid-Bankia a la Via Laietana, que en una ocasió va reconèixer que Jordi Montull va anar a cobrar en efectiu un xec per valor de 184.759 euros l’any 2007, tot i que va precisar que ell no va supervisar l’operació perquè aquell dia no era a les dependències de l’entitat. «Si ho hagués de revisar tot, hauria de dormir a l’oficina», va recalcar. Davant la insistència del fiscal i de la presidenta del tribunal el testimoni va detallar que el dia abans els van advertir que es faria aquest reintegrament i que el caixer encarregat de la transacció no va comprovar la identitat de la persona que el va anar a cobrar. Després d’una investigació interna, segons va dir Pérez, van comprovar que s’havia consignat, però només informàticament, que el reintegrament l’havia fet Jordi Montull. No va aparèixer el seu DNI. «¿Per què no se’l va identificar?», es va inquirir al testimoni. Aquest va contestar: «Per negligència».
