Aquests van ser els principals atemptats mortals d'ETA

Durant els seus 43 anys de lluita armada ETA va acabar amb la vida de 829 persones (vegeu la llista), a més de milers de ferits i damnificats. Fundada el 1959, la banda va estar operant fins que el 20 d'octubre del 2011 va anunciar el cessament definitiu de la seva activitat armada en un comunicat publicat per la web del diari 'Gara'. L'atemptat políticament més significatiu d'ETA va ser l'assassinat a Madrid de l'almirall Luis Carrero Blanco, president del Govern i peça clau del règim de Franco, el 20 de desembre de 1973. Repassem a continuació els principals atemptats amb víctimes mortals.

27 de juny 1960.- La nena de 22 mesos María Begoña UrrozIbarrola es converteix en la primera víctima mortal atribuïda a ETA. La seva mort es va produir per l'explosió d'una bomba a la consigna de l'estació de trens de Sant Sebastià (Guipúscoa). La banda sempre ha negat la seva responsabilitat.

7 juny 1968.- El guàrdia civil José Antonio Pardines es converteix en la primera víctima reconeguda per ETA, i el seu assassí, Sabin Etxebarrieta, en el primer etarra mort. La mort es va produir quan l'agent pretenia identificar dos membres d'ETA.

2 agost 1968.- És assassinat el comissari Melitón Manzanas, en el que es pot considerar com a primer atemptat planejat i executat per ETA.

20 desembre 1973.- ETA mata a Madrid el president del Govern, l'almirall Luis Carrero Blanco.

13 setembre 1974.- Primer atemptat indiscriminat d'ETA a la cafeteria Rolando de Madrid. Tretze morts i 80 ferits.

3 gener 1977.- Posada en marxa de la campanya contra la central nuclear de Lemóniz (Biscaia). En total es produeixen 246 actes de terrorisme en què ETA assassina cinc persones i set dels seus militants van perdre la vida.

1980.- ETA comença una altra campanya contra persones a qui considera relacionades amb el món de la droga: 63 atemptats i 15 morts.

6 febrer 1981.- Assassinat, després de vuit dies segrestat, de l'enginyer de la central nuclear de Lemóniz José María Ryan Estrada, inscrit en l'estratègia d'ETA per buscar suport social.

10 setembre 1986.- Yoyes, que va abandonar ETA en desacord amb la línia dura i que s'havia acollit a les mesures de reinserció social, rep un tret mentre passejava amb el seu fill de tres anys.

19 juny 1987.- L'explosió d'un cotxe bomba als magatzems Hipercor de Barcelona causa la mort a 21 persones i ferides a més de 40, l'acció més sagnant de la banda terrorista.

4 de març de 1991.- ETA assassina a València el delegat de la constructora Ferrovial a València, José Edmundo Casañ.

23 gener 1995.- Assassinat de Gregorio Ordóñez, president del PP a Guipúscoa.

19 abril 1995.- El president del PP, José María Aznar, surt il·lès d'un atemptat d'ETA amb cotxe bomba a Madrid gràcies al blindatge del seu vehicle oficial. L'explosió va causar ferides a 16 persones, una de les quals va morir.

14 febrer 1996.- L'expresident del Tribunal Constitucional Francisco Tomás y Valiente és cosit a trets al despatx de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid.

12 juliol 1997.- Després d'haver-lo segrestat 48 hores abans, en un segrest molt mediàtic, la banda posa fi a la vida del regidor del PP a Ermua, Miguel Ángel Blanco.

21 gener 2000.- El tinent coronel Blanco García es converteix en la primera víctima mortal després de la ruptura de la treva.

8 agost de 2000.- ETA assassina amb cotxe bomba José María Korta, president de la patronal guipuscoana Adegi.

21 novembre 2000.- L'exministre socialista Ernest Lluch, que sempre havia defensat la pau i el diàleg amb la banda armada, és assassinat al garatge del seu domicili a Barcelona.

30 de desembre 2006.- Dos treballadors equatorians, Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio, moren a l'explosionar un cotxe bomba a la terminal 4 de l'aeroport de Barajas.

1 de desembre de 2007.- Dos guàrdies civils, Raúl Centeno i Fernando Trapero, són assassinats a la localitat francesa de Capbreton.

7 de març de 2008.- Assassinat a Arrasate-Mondragón (Guipúscoa) l'exregidor socialista Isaías Carrasco.

Notícies relacionades

829 morts en 43 anys

ETA anuncia el seu desarmament unilateral per al 8 d'abril

30 de juliol de 2009.- L'explosió d'una bomba adhesiva col·locada als baixos de la seva automòbil causa la mort a dos guàrdies civils, Carlos Saenz de Tejada i Diego Salvá, a la localitat de Palmanova, al municipi de Calvià, a prop de Palma de Mallorca. ETA ja no tornaria a matar a Espanya.

16 de març de 2010.- Un policia francès mor en un tiroteig amb tres presumptes membres d'ETA que intentaven robar en un concessionari de cotxes a la localitat de Dammarie-les-Lys, a prop de París. És l'última víctima mortal d'ETA fins ara.