De la fi de la lluita armada al desarmament d'ETA

Han passat cinc anys i mig des d'aquell 20 d'octubre del 2011 en què ETA va anunciar el final de la seva lluita armada. Un temps en què no hi ha hagut atemptats i el paisatge al País Basc ha canviat sensiblement. Una hora després de l'històric comunicat de la banda terrorista, José Luis Rodríguez Zapatero va comparèixer per celebrar la notícia. A més d'expressar que era una "satisfacció tenyida pel dolor i per una violència que no s'hauria hagut de produir mai i que no ha de tornar mai més", advertia que al Govern que guanyés les imminents eleccions generals "li correspondrà conduir aquesta etapa".

La política de Mariano Rajoy en aquesta matèria ha sigut no concedir res de res als terroristes. El president popular s'ha mantingut en la via policial sent fidel al que que ja anunciava en una entrevista a aquest diari tres dies després de l'anunci d'ETA. "Als terroristes se'ls ha d'aplicar la llei i punt", sentenciava en la campanya electoral que el portaria a la Moncloa.

"ETA ha de desarmar-se i dissoldre's. El Govern no ha variat la seva posició ni un centímetre en els últims sis anys", coincidia aquest mateix divendres el portaveu de l'Executiu, Iñigo Méndez de Vigo. No ha servit de res la insistència, tant en públic com en privat, del PNB i del PSE, en especial en l'acostament dels 350 presos bascos que segueixen disseminats fora del País Basc. Ni les reclamacions de Podem i de l'esquerra 'abertzale', que lamenten que no hi hagi hagut un procés de pau com a Irlanda del Nord o Colòmbia.

Com assenyalava el ministre Juan Ignacio Zoido, el Govern segueix posant com a condició per a un acostament de presos la dissolució d'ETA, l'entrega d'armes, penediment, perdó a les víctimes i compensar el mal.

ENTREGA AVORTADA

Notícies relacionades

ETA anuncia el seu desarmament unilateral per al 8 d'abril

Desarmament d'ETA: reaccions i últimes notícies, en directe

Dos episodis serveixen per il·lustrar les traves polítiques que hi ha hagut en aquesta matèria. El primer va tenir lloc el 16 de desembre de l'any passat. Cinc persones van ser detingudes en una operació de la Guàrdia Civil contra els arsenals de la banda terrorista ETA a França en què els agents es van incautar, a més, d'una quantitat indeterminada d'armes i explosius. Els detinguts estaven desmuntant armes procedents dels arsenals d'ETA en un intent de col·laborar en el procés de desarmament de l'organització terrorista. Un dels detinguts, l'activista Etcheverry Txetx, explicava aquest divendres a 'Le Monde' que pensa acabar el que la Guàrdia Civil no li va permetre fer al seu dia i que participarà en el desarmament massiu del 8 d'abril. "ETA ens ha donat la responsabilitat del desarmament del seu arsenal i, el 8 d'abril a la tarda, ETA serà totalment desarmada". 

El segon va passar el 19 maig del 2015, quan la Mesa del Congrés va fer marxa enrere i va anul·lar la seva decisió anterior d'autoritzar la celebració en dependències parlamentàries d'un acte conjunt de víctimes d'ETA i dels GAL, en què havia de participar un antic pres d'ETA, després de les crítiques de les principals associacions de damnificats del terrorisme i del PP, que va assenyalar que podia suposar un acte de "menyspreu" a les víctimes del terrorisme. Després de tants anys de dolor i silenci, la reconciliació entre els familiars de les víctimes i els botxins, que plasma magistralment Fernando Aramburu en el seu llibre 'Patria', és un camí tan o més difícil que la resolució política de la fi d'ETA.