ETA anuncia el seu desarmament unilateral per al 8 d'abril

La banda terrorista desmantellarà els seus arsenals indicant la ubicació dels 'zulos'

Rajoy exigeix als etarres que es dissolguin i els avisa que el Govern no variarà la seva política

jregue13930583 a screen grab taken from gara website displays an image of e170317121359

jregue13930583 a screen grab taken from gara website displays an image of e170317121359
Pràcticament la totalitat de l’arsenal es troba a França des de fa anys.

/

5
Es llegeix en minuts
Aitor Ubarretxena
Aitor Ubarretxena

Periodista

ver +

ETA va anunciar ahir a través del diari francès Le Monde el seu pla per entregar les armes, que consisteix a comunicar el lloc on hi ha els seus arsenals. El procés s’acabarà el 8 d’abril, i la banda terrorista reclama a Madrid i París que no ho entorpeixin. D’aquesta manera, els etarres opten finalment pel desarmament unilateral, en vista de la impossibilitat d’establir una via de diàleg amb els governs espanyol i francès i d’obtenir qualsevol contrapartida, com va tornar a deixar clar ahir mateix el president del Govern, Mariano Rajoy, que no mourà gens ni mica la seva política.

    

El llarg i tortuós camí emprès des del seu adeu a la violència, no exempt de moments d’especial dificultat com la detenció de persones relacionades amb el procés de desarmament, arriba al final. Enrere queden diversos intents fracassats, com l’oferta del Govern basc per agilitzar el procés. No obstant, sí que compleix els termes que proposava l’Executiu d’Iñigo Urkullu, que apostava per un desarmament incondicional «ràpid, viable i efectiu», amb cobertura social i internacional.

    

D’acord amb el que ha publicat el rotatiu francès, «centenars de persones» de la societat civil i nombrosos càrrecs electes del país bascofrancès participarien en l’operació. La banda terrorista reactiva així un procés que gairebé no ha registrat novetats des que el 2014 es va iniciar el segellament dels seus zulos amb la intenció d’iniciar negociacions amb els governs espanyol i basc. ETA va posar sobre la taula com a temes l’acostament de presos o la sortida de les forces i cossos de seguretat de l’Estat del País Basc i Navarra. En canvi, ara no s’explicita cap exigència, més enllà d’una petició a les policies francesa i espanyola perquè no obstaculitzin el desarmament i que hi hagi verificació internacional.

ARMES I EXPLOSIUS

L’esperat anunci d’ETA suposarà l’entrega de centenars d’armes i explosius, gairebé tots ubicats a França. Le Monde va assegurar que Jean Noël Etcheverry, detingut el 16 d’abril passat en l’operació de Louhussoa, quan s’havia de procedir a l’entrega d’un arsenal d’armes, va explicar que ETA els ha confiat «la responsabilitat» del desarmament. I va matisar que la banda no els ha demanat la «destrucció», sinó el «desmantellament» dels arsenals.

    

Queda per determinar quin organisme internacional realitzarà el control i la supervisió de l’entrega de les armes. Fins ara, ETA havia acceptat per a aquesta tasca la Comissió Internacional de Verificació, un col·lectiu creat ad hoc per al desarmament de la banda i format per mediadors internacionals.

PRESOS I DISSOLUCIÓ

Si es concreta el desarmament, quedaran sense resoldre grans incògnites, com el futur dels presos etarres, la dissolució de la banda i l’aclariment dels crims que segueixen sense tenir un autor definit.

    

Els més de 500 presos repartits en presons espanyoles i franceses segueixen sent el gran tema pendent de la banda i de l’esquerra abertzale. Amb el desarmament, es redoblaran les peticions perquè els reclusos siguin traslladats a presons pròximes a la seva localitat natal, mentre en els últims mesos s’han produït canvis de calat en el col·lectiu de presos, que ara accepten la possibilitat d’acollir-se a beneficis penitenciaris individuals, sempre amb els límits del penediment i la delació.

    

Tampoc sembla que ETA estigui disposada a dissoldre’s fins que hi hagi un canvi en la política penitenciària. Amb tot, els nacionalistes bascos consideren aquesta qüestió com un problema de menys transcendència que l’exigència d’entregar les armes, de manera que si es completa el desarmament, el PNB ha promès que s’implicarà més directament en el final de la dispersió.

    

A més a més, encara queden més de 300 crims sense resoldre. Les associacions de víctimes, i partits com el PP, el PSOE i Ciutadans han insistit en aquest punt, incidint en el fet que les armes que entregarà ETA poden proporcionar proves incriminatòries.

    

Rajoy va declarar que si ETA ha decidit desarmar-se «unilateralment», que ho faci, i que, «de passada», també es dissolgui. I va afegir que l’Executiu es limitarà a «aplicar la llei». Minuts abans, el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va afirmar que la banda terrorista «no obtindrà res a canvi» del seu desarmament i va declinar valorar «possibles escenificacions d’una organització terrorista que ha sigut derrotada i el passat de la qual no oblidarem».

    

En la mateixa línia, el portaveu parlamentari del PSOE, Antonio Hernando, va puntualitzar que el desarmament «arriba tard» i que ara queda saber quan tindrà lloc la seva desaparició «definitiva». També el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va destacar que l’única notícia que espera de la «banda assassina ETA» és la seva dissolució.

«QUE MADRID I PARÍS S’HI IMPLIQUIN»

Per la seva part, el lehendakari Iñigo Urkullu va assegurar que el seu Gabinet ha estat «directament informat» dels moviments al voltant del desarmament de la banda, i va oferir la seva col·laboració per tancar aquest cicle. A més a més, va reclamar «altura de mires» als executius de Rajoy i de François Hollande perquè s’impliquin en un desarmament que exigeix que sigui «unilateral, irreversible, complet i legal».

    

En uns termes semblants es va pronunciar el portaveu d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que va reclamar que els estats espanyol i francès «no posin obstacles» a un desarmament «definitiu i integral» d’ETA. Per a això, va sol·licitar la implicació dels governs basc i navarrès perquè «aquest capítol es tanqui d’una manera ordenada».

Notícies relacionades

    

En roda de premsa a Sant Sebastià, Otegi va assegurar que dona «total credibilitat» a la informació de Le Monde. Va considerar l’anunci com «una bona notícia» i va recordar que EH Bildu ha treballat perquè «això es pugui produir». No obstant, va remarcar que «es podia haver fet abans», si no fos perquè els governs espanyol i francès hi «han estat posant obstacles». 

L'organització terrorista conserva entre el 80% i el 85% del seu arsenal

Després del cop policial, els investigadors calculen que ETA disposa encara d’entre el 80% i el 85% del seu arsenal, la majoria ocult en zulos de França. Les estimacions apunten que la banda té unes 280 armes (la meitat són antigues) en cases i zones de muntanya.