Dos empresaris confessen l'ús de factures falses per finançar CDC

L’esquerda en el mur de silenci que presumptament ha envoltat el finançament de CDC es va obrir ahir una mica més. Dos empresaris proveïdors del partit van afirmar en el judici que se segueix pel 'cas Palau' que van facturar els seus treballs a la institució cultural per indicació de Convergència, en concret del seu extresorer Carles Torrent, ja traspassat. Entre aquests serveis realitzats als convergents es troba part de la campanya electoral de CiU al Congrés dels Diputats del 2004, amb Josep Antoni  Duran Lleida com a cap de llista. Els dos acusats s’han 'acostat' els últims dies a la fiscalia.

Va ser l’empresari Juan Manuel Parra, de la companyia Hispart –dedicada al muntatge de sistemes audiovisuals en congressos i mítings–, qui va afirmar que va facturar al Palau els serveis prestats amb motiu de la campanya. Parra, això sí, va afegir que el successor de Torrent al partit, Daniel Osàcar, «no en sabia res». En total es tracta de 13 factures per un import superior a 800.000 euros.

Parra va ser el segon empresari que va confessar l’ús de factures falses. Poc abans, Miguel Giménez-Salinas, accionista majoritari d’Altraforma –companyia de publicitat–, va reconèixer haver facturat al Palau de la Música encàrrecs realitzats per a CDC. Giménez-Salinas va dir que no sabia qui del partit va recomanar la via del Palau de la Música. Fins ara, l’acusat havia declarat haver rebut tres encàrrecs del mateix Palau entre el 2006 i el 2007 per un import de 60.000 euros cada un.

SANT CUGAT, BARCELONA, L’HOSPITALET

La polseguera aixecada per les declaracions en el judici van forçar la convocatòria del comitè executiu del Consorci del Palau per dimecres que ve. L’Ajuntament de Barcelona anirà a la cita amb la proposta de prendre mesures contra CDC. En el consorci, no obstant, el Govern té majoria.

Aquests dos empresaris, i un tercer, Pedro Luis Rodríguez, que no va implicar Convergència, van concentrar una atenció mediàtica que en les previsions estava destinada a dos alts càrrecs de Ferrovial, la constructora que presumptament hauria donat a CDC  el 4% de les contractes obtingudes del Govern, en un exemple de manual de tràfic d’influències.

«Rotundament no». D’aquesta manera va desmentir el que va ser director per a Catalunya de Ferrovial a finals dels 90 i principis d’aquest segle, Pedro Buenaventura, el que havia afirmat el trio gestor del Palau de la Música: Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull.

Com s’esperava, l’exexecutiu de Ferrovial, també acusat i per al qual el fiscal demana quatre anys i mig de presó, es va alinear amb les tesis de l’extresorer de CDC, Daniel Osàcar. Buenaventura, i també el cap de relacions institucionals de la constructora, Juan Elizaga (encarregat dels patrocinis), van negar haver-se reunit mai amb Osàcar o el seu antecessor al capdavant  dels números del partit, Carles Torrent. 

La constructora ja va negar qualsevol tracte de favor en l’adjudicació d’obres per part de la Generalitat, com un pavelló municipal a Sant Cugat, les obres de la línia L-9 i la Ciutat de la Justícia, precisament on té lloc el judici.

Notícies relacionades

Llinares sosté que els documents que va trobar al Palau confirmen la declaració de Millet i Montull

Unes anotacions vinculen l'exconseller Germà Gordó amb adjudicacions il·legals

Buenaventura va detallar que totes les aportacions que la seva empresa va fer al Palau de la Música van ser en concepte de patrocinis. Uns pagaments que van començar el 1992 i que tenien com a objecte donar a conèixer una empresa que, més enllà de l’obra pública, no aconseguia endinsar-se en la inversió privada.

El directiu va reconèixer múltiples reunions amb Millet, però va explicar que tenien com a objecte debatre i fins i tot negociar l’expedient del Petit Palau, la construcció del qual va acabar per endarrerir-se i, per tant, va acabar per generar indemnitzacions per aquesta demora. El document més comprometedor que va mostrar el fiscal Emilio Sánchez-Ulled, i en el qual s’entreveu que, en efecte, s’establia al Palau el nexe entre l’obra pública de la Generalitat i l’empresa constructora no tenia relació amb Buenaventura, sinó amb el seu antecessor, Rafael Puig-Pey.