La Xina redueix la seva expectativa de creixement al 6,5%, la més baixa en 26 anys

Control de riscos, estabilitat, prudència, tallafoc... La Xina assumeix un creixement econòmic més humil a canvi d'enfortir el blindatge davant les inestabilitats internes i externes que l'amenacen. El discurs del primer ministre, Li Keqiang, va recordar que els temps d'una economia tan exuberant com desordenada han quedat enrere i és urgent embridar-la.

Li Keqiang ha anunciat aquest diumenge una expansió del PIB del 6,5% en el discurs d'obertura de l'Assemblea Nacional Popular (ANP, el Parlament xinès). Aquesta xifra suposaria un altre mínim històric després que el 6,7% registrat el 2016 fos el creixement més baix en 26 anys. És habitual que l'atenció global es concentri cada any en aquest fred número com a termòmetre del desenvolupament mundial. La visió del Govern xinès és més panoràmica, ni compartia l'alegria quan encadenava creixements de dos dígits anys enrere ni l'aflicció actual quan el retalla. Si és complís aquest 6,5%, i els dirigents xinesos han mostrat un ull clínic en els seus vaticinis, seguiria disfrutant d'un dels creixements més robustos del món.

A Pequín el preocupa el que envolta aquesta xifra. El món ha deixat de ser aquell ecosistema obert que agraïa l'arribada de les seves manufactures i va possibilitar el seu miracle econòmic basat en el model de fàbrica global. El 'brexit', Trump i el proteccionisme en general amenacen la marxa de l'economia global i, sobretot, de la xinesa. Li va alertar contra l'accentuat proteccionisme. "Hi ha moltes incerteses sobre la direcció de les polítiques de les principals economies i els seus efectes secundaris. Els factors que poden causar inestabilitat són visiblement més grans", ha afirmat en el seu discurs davant 3.000 delegats. "Sempre ens oposarem al proteccionisme en les seves diferents formes i ens involucrarem cada dia més en el govern global", ha afegit. Trump ha convertit la Xina en un element d'estabilitat mundial i en un inesperat paladí del lliure comerç.

EL 'FACTOR TRUMP'

Les cauteles davant els factors externs han sigut recurrents en els discursos de l'última dècada a l'Assemblea. Però el que altres anys era una referència indeterminada i dispersa es concentra avui en Trump. La Xina ha gestionat durant tres dècades reptes majúsculs com la lluita contra la pobresa en un país enorme i en vies de desenvolupament, la relació preocupant entre recursos naturals i població o els sensibles processos d'industrialització i urbanització. Amb Trump arriba un factor desestabilitzant que Pequín encara no sap com tractar. Les seves fermes i ignorants denúncies sobre la manipulació xinesa de la moneda o les amenaces a massius aranzels avancen un escenari hostil que desborda llargament els enfrontaments econòmics passats i previsibles entre les dues potències més grans del món.

Trump li arriba a la Xina quan més calma necessita. Pequín posarà en marxa aquesta tardor el crucial relleu de la seva cúpula i s'esforça a virar el seu antic model econòmic de manufactures barates, inversió pública i indústria pesant a un altre de més racional basat en l'autoconsum. S'entén, doncs, que l'estabilitat es repeteixi aquests dies com un mantra.

El primer ministre ha promès 11 milions de nous llocs de treball a les zones urbanes i ha instat els governs locals a atendre els milions de xinesos desocupats. Li ha anunciat que la Xina retallarà la producció d'acer en 50 milions de tones i la de carbó en 150 milions de tones. El nou focus en les energies més respectuoses amb el medi ambient ha suposat milions d'acomiadaments en la indústria pesant. Molts són treballadors ja grans i de baixa qualificació amb possibilitats mínimes de recol·locació i molt risc de convulsió social.

Li ha emfatitzat la necessitat de control. "Els riscos sistèmics estan sota control però hem d'estar alerta (…) Assegurarem l'ordre en el sistema financer i construirem un tallafoc contra els riscos", va prometre.

Notícies relacionades

La Xina augmentarà un 7% el pressupost militar aquest any

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El primer ministre també ha repetit que no es discuteixen les reformes econòmiques, les més ambicioses i complexes des de l'obertura. El camí cap a una liberalització més gran és més pedregós del que s'esperava. Les paquidèrmiques i ineficients empreses públiques que Pequín pretén aprimar encara conserven un pes desmesurat mentre que el de les privades no avança al ritme esperat.

A Pequín se li acumulen els problemes econòmics. Necessita una reforma canviària per la devaluació del seu iuan respecte al dòlar, però les crítiques de Trump desaconsellen executar-la de moment. I el deute públic ja ha arribat al 250% del seu PIB i col·loca Pequín davant una dilema shakespearià: seguir estimulant l'economia o tallar el crèdit massiu.