Cospedal revalida el suport d'Espanya amb la missió de l'ONU al Líban

A només 30 quilòmetres en línia recta de Síria, la missió espanyola més àmplia a l'exterior continua amb el seu principal objectiu: garantir l'estabilitat a la frontera del Líban amb Israel després de la guerra del 2006 i ajudar les forces de seguretat libaneses a ser més autònomes. Els més de 600 militars i guàrdies civils que en aquests moments componen el contingent ja no senten les explosions de Síria com passava el 2015. La famosa “calma tensa” amb què els diplomàtics es refereixen a la situació al país del cedre es manté gairebé com un miracle en una de les zones més convulses del planeta. “És una petita illa d'estabilitat a la regió encara que la seguretat ja no té fronteres”, va dir la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, aquest dimecres davant el gruix de les tropes durant una visita a la Base Cervantes a Marjayun.

Cospedal va agrair als militars i guàrdies civils la seva tasca per garantir “la seguretat de les famílies espanyoles”. La ministra es va reunir al matí amb el primer ministre libanès, Saad Hariri, davant el qual va revalidar el compromís d'Espanya amb la missió i va destacar la “tasca tan solidària” del país amb els refugiats sirians. Segons Acnur, més d'un milió de persones viuen al Líban en assentaments informals després de fugir de la guerra. De fet, a poc més de dos quilòmetres de la base militar es poden veure uns barracons amb roba estesa i dues fogueres. El Líban és d'una mida semblant a la província de Lleida i des de fa dècades també acull refugiats palestins, en aquests moments uns 400.000, segons fonts del Govern de Beirut.

DE 40 PAÏSOS

En l'actualitat 10.5784 persones, la majoria militars de 40 països diferents, estan desplegats a la franja que l'ONU va obrir el 2006. Els soldats espanyols estan en el sector est, en què també hi ha 1.900 efectius del Brasil, el Salvador, illes Fiji, Índia, Indonèsia, Nepal i Sèrbia. I tots sota comandament d'un brigada espanyol.

Notícies relacionades

Cospedal visita les tropes espanyoles apostades a l'Iraq

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

La principal tasca és patrullar els 736 quilòmetres quadrats, on viuen unes 90.000 persones, per evitar qualsevol activitat hostil i netejar el territori d'“artefactes de guerres anteriors”, segons va explicar el sergent Navarro, de la brigada d'infanteria mecanitzada Guzmán el Bueno de Còrdova. Les rondes, d'uns 60 i 80 quilòmetres per patrulla, es fan durant les 24 hores del dia.

Per al brigada Bujalance, dels TEDAX, és la quarta vegada al Líban i ha viscut en primera persona la diferència entre el nombre d'explosius (granades, coets, projectils d'artilleria, mines…) que es trobaven els soldats en les seves missions de reconeixement el 2009 i ara. Fa vuit anys, la intervenció d'aquests especialistes era diària. “En canvi ara la situació és totalment diferent i, a més, l'Exèrcit libanès ha anat assumint aquestes tasques a poc a poc”, va comentar davant un dels dos robots de desactivació amb què compta l'Exèrcit espanyol a Marjayun i al costat del seu company, embotit en un vestit de desactivació d'explosius, que pesa 37,5 quilos més els 4 del casc.