PSOE i PSC impulsen una llei per poder dirigir-se a l'Estat en català, eusquera i gallec

A finals de gener, poc després que el republicà Donald Trump prengués possessió com a nou president dels Estats Units, la versió en castellà de la web de la Casa Blanca va deixar d’existir. Allò va comportar una onada de crítiques a Espanya, de tots els partits polítics i també de l’Executiu central, malgrat que les llengües cooficials (català, gallec i eusquera) amb prou feines s’entreveuen a les pàgines dels organismes estatals: quan apareixen, com a la de la Moncloa, ho fan de forma cosmètica. Tres setmanes més tard, avui, els socialistes faran un pas per canviar aquesta situació i moltes altres en aquesta ­matèria.

El PSOE i el PSC presentaran una proposició de llei orgànica, anomenada «de reconeixement i empara de la pluralitat lingüística d’Espanya», que contempla la possibilitat d’utilitzar aquestes llengües en les comunicacions davant els poders públics d’àmbit estatal, encara que el procediment administratiu es tramiti en castellà, així com fer obligatori que «els continguts complets de la informació institucional o l’atenció ciutadana divulgada o oferta a través d’internet des dels òrgans de l’Administració General de l’Estat» estiguin redactats en castellà i en totes les llengües ­oficials.

Actualment, la regulació d’aquesta matèria es basa en una mera resolució. Aprovada l’any 2013, es limita a «recomanar» la traducció «dels continguts dels llocs web» de l’Administració ­General de l’Estat a «totes les llengües cooficials d’Espanya». La ­directriu ha tingut un escàs impacte. La pàgina de la Moncloa, igual com la de la Casa del Rei i la del Congrés, només ofereix en ­català, eusquera i gallec els menús de navegació. «La gran paradoxa del nostre temps és que mentre els diferents poders públics fomenten l’estudi i les competències en llengües estrangeres s’obliden que el coneixement de les llengües pròpies també és de vital importància», es queixen els socialistes.

EL DNI I EL PASSAPORT

La norma és fruit de l’acord entre el PSOE i el PSC, tot i que la seva sensibilitat en aquesta matèria no és sempre coincident. La proposició, que no disposa d’un estudi econòmic per portar-la a terme, defensa que el Govern incorpori «en els plans d’estudi els temes necessaris perquè els alumnes de tot l’ensenyament obligatori coneguin la realitat plurilingüe del conjunt d’Espanya».

Notícies relacionades

La web de la Moncloa margina el català, el basc i el gallec

La web de la Casa Blanca de Trump elimina la versió en castellà

La norma també vol «garantir» que l’Instituto Cervantes sigui un «instrument de divulgació de la realitat plurilingüística», juntament amb la possibilitat de reclamar l’expedició del DNI i el passaport tant en castellà com en català, eusquera i gallec, independentment d’on se sol·licitin aquests documents.

La iniciativa, per últim, reclama la creació d’un «consell de llengües espanyoles», dependent del Ministeri de la Presidència, que vetlli per l’aplicació de les mesures incloses en aquesta norma.