Batuda contra el 3% abans del judici a Mas

Casual o causal, l'ombra de la corrupció esquitxa de nou l'antiga Convergènciacorrupciól'antiga Convergència a les portes d’un altre episodi d’ardor independentista. Aquesta vegada els sospitosos no són uns noms qualsevol. El president del port de Barcelona, Sixte Cambra, un dels pocs amics que Artur Mas té en el partit. Antoni Vives, home clau en la breu etapa de Xavier Trias al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. Francesc Sanchez, un dels lampistes que coneix més bé les interioritats de l’antiga CDC. I Andreu Viloca, extresorer, assenyalat des del 2015 quan va ser imputat pel presumpte cobrament de comissions il·legals. Els seus noms van saltar a les portades de les edicions digitals d’alguns mitjans quan els agents de la Guàrdia Civil pràcticament encara no havien començat els registres.  

Mentre l’ANC, Òmnium i altres entitats sobiranistes continuen omplint autobusos (ja van pel centenar) per acompanyar Mas, Joana Ortega i Irene Rigau dilluns quan s'asseguin al banc dels acusats per haver organitzat el 9-N9-N,  el presumpte finançament irregular és una garrotada a l’estratègia del PDECat, que amb Marta Pascal i David Bonvehí al capdavant es va limitar a llançar un tuit: «El PDECat és un projecte que il·lusiona i que treballa per una Catalunya millor. No permetrem que l’embrutin amb cap insinuació» (una breu i enigmàtica manera d’intentar marcar distàncies amb l’antiga però encara pròxima Convergència). Cambra també va denunciar ahir a la nit la «intencionalitat política» en la intervenció judicial. L’exalcalde Trias; l’actual consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el seu pare i president de CDC, Jacint Borràs, van acusar el Govern central de llançar una «operació programada» i «mediàtica» per «desprestigiar» el PDECat i desmotivar els catalans de cara al judici del 9-N. Sigui per desmotivar-los o no, a la mateixa hora, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, brandava l’article 155 de la Constitució com a «opció» per impedir el referèndum. 

Els presumptes suborns a canvi d’adjudicacions a constructores són molt pròxims en el temps (entre el 2011 i el 2015), diversos dels detinguts  són importants i les obres, més que rellevants: des d’ampliacions del port de Barcelona fins a la prolongació de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell o la faraònica remodelació de la plaça de les Glòries de Barcelona.

NOMS REINCIDENTS

Algunes de les empreses adjudicatàries també serien reincidents en el presumpte finançament il·legal. Aquest és el cas del Grup Soler (una de les constructores més generoses  a l’hora de fer donacions a la CatDem). Una altra és Copisa (el segon contribuent més important de la fundació convergent entre el 2008 i el 2013). El seu exconseller delegat Xavier Tauler és un dels 18 detinguts ahir. Amic de la infància de Jordi Pujol Ferrusola Jordi Pujol Ferrusola,  Tauler es va veure implicat en la trama del 3% de l’operació Petrum l’octubre del 2015.

Tauler no és l’únic que ja havia sigut detingut amb anterioritat. També repeteix el directiu de l’empresa Oproler Josep Maria Bassols, marit de la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Núria Bassols, a qui Mas va fitxar en el seu moment com a comissionada de Transparència i a qui l’Executiu de Carles Puigdemont va destituir fa un any. Altres constructores com Comsa o la lleidatana Benito Arnó apareixen per primera vegada en les complexes indagacions dels investigadors.

Notícies relacionades

Batuda de la Guàrdia Civil contra el presumpte finançament irregular de CDC

L'exconseller Gordó es reunia amb contractistes del 3% a la Generalitat, segons 'El Mundo'

Hi hagi o no una ordre política per fer coincidir l’operació amb el judici de dilluns, si són certes les sospites de la Guàrdia Civil hi ha elements a tenir en compte a l’hora d’analitzar-la. Un és que per primer cop un dels epicentres seria l’Ajuntament de Barcelona. El segon factor a subratllar és que aquestes adjudicacions sospitoses van tenir lloc quan Convergència ja havia canviat el nom de la seva fundació i havia decidit que no es digués més Trias Fargas per evitar que, com passava des que va esclatar el cas Palau, se la seguís associant a la corrupció.

Han passat gairebé 20 anys des que l’exlíder d’ERC Josep-Lluís Carod-Rovira va parlar per primera vegada de les mossegades de Convergència. Va ser el 1998. Set anys després, també en seu parlamentària, va ser quan Pasqual Maragall va parlar explícitament del 3%. Ho va dir i després ho va retirar davant un aïrat Artur Mas. Des d’aleshores, les investigacions, les imputacions i les especulacions s’han anat succeint. ¿20 anys més?