Un extresorer del PP diu que en la seva època no hi havia diners "ni en a, ni en b, ni en z"

L’extresorer del Partit Popular (PP) Ángel Sanchís Perales, per a qui la fiscalia demana vuit anys de presó, va assegurar ahir davant del tribunal del cas Gürtel que en la seva època al partit «no hi havia diners ni en a, ni en b, ni en z». No va tenir temps de dir res més, perquè el president de la sala, Ángel Hurtado, el va interrompre quan anava a rememorar que una vegada va pagar les nòmines de la seva butxaca.

Sanchís va declarar que no es creia els memoràndums dels bancs suïssos, perquè havia sigut banquer, i que era responsabilitat d’ells determinar si els tres milions d’euros que li va prestar el qui després també seria tresorer del PP Luis Bárcenas, per a la seva finca argentina de La Moraleja, procedien d’activitats il·lícites. 

Esquitxant la seva declaració amb comentaris com «si no me’n recordo del nom dels meus besnéts, com vol que me’n recordi d’això», va respondre amb un «afortunadament no» a la pregunta de si va tornar a tenir relació amb el partit després d’haver sigut ser substituït a la tresoreria per Rosendo Naseiro.

EL TESTIMONI DE  MERINO

Notícies relacionades

Bárcenas declara que Rajoy va tallar amb Correa al saber que mediava en nom del PP

Correa admet els regals i les comissions que va cobrar per treballar amb el PP

Abans havia declarat l’exdiputat del PP Jesús Merino, secretari de política autonòmica entre el 2001 i el 2004, que va admetre, sense donar-hi importància, que havia donat un esborrany d’un concurs públic al número dos de Francisco Correa, Pablo Crespo. Merino va defensar que és habitual en l’administració donar informació a les empreses interessades sense que el concurs s’hagi publicat. Va declarar que Correa no s’hi va presentar i que l’adjudicació de la Direcció General de la Dona de la Junta de Castella i Lleó va quedar deserta. També va dir que Bárcenas el «va enviar com a client» a l’empresa de gestió de residus Ros Roca per sol·licitar unes subvencions que al final no es van aconseguir per obrir plantes de transformació de purins en electricitat.

Segons Merino, coneixia Correa d’una cafeteria pròxima a les seves oficines i es feien consultes mútues sobre els seus respectius interessos, però no va cobrar mai res d’ell, ni va participar en Spinaker 2000, que, segons Anticorrupció, canalitzava els beneficis que rebia de la trama. A Merino li «va estranyar» que Correa declarés que havia cobrat per la concessió de la campanya de les eleccions generals del 2003 a Rialgreen, perquè no depenia d’ell.