Govern i autonomies exhibiran sintonia en una conferència de presidents sense Catalunya

Davant la insistència de la Generalitat de mantenir una relació bilateral amb l’Estat, per no mencionar reclamacions més complicades com pot ser el referèndum, Mariano Rajoy es va despenjar en la sessió d’investidura amb la idea de revitalitzar la conferència de presidents autonòmics. A causa de la minoria parlamentària, va fer de la necessitat virtut i en l’àmbit territorial va buscar un fòrum multilateral en el qual exhibir la nova etapa basada en el diàleg i contrarestar, de passada, l’empenta independentista. 

La jugada li hauria sortit rodona si Carles Puigdemont s’hagués prestat a assistir-hi. Però ni el president ni el lehendakari Iñigo Urkullu se sumaran avui al conclave que se celebrarà al Senat. I això malgrat que la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría, com a encarregada de la carpeta territorial, ha ideat un fòrum amb aires renovats, menys protocol i més acords, al qual el PSOE assistirà amb intenció d’aconseguir compromisos de Rajoy, el cap de l’Executiu català va desdenyar la insistent invitació. Ahir ho va comunicar oficialment per carta.  

CLIMA DE PACTES

Serà la sisena conferència de presidents, la segona de l’era de Rajoy i la primera sense la presència de tots els representants autonòmics. Per evitar que les absències desllueixin una cita en la qual l’Executiu i les autonomies pretenen exhibir el nou clima d’acords, l’Executiu ha desenvolupat una doble estratègia. Per un costat, posar en valor els que sí que seran a la foto de família, que es realitzarà després d’un esmorzar informal amb el Rei i abans de l’inici oficial de la reunió a porta tancada. I, per un altre costat, llançar un missatge a catalans i bascos: «Encara que hi hagi cadires buides, no hi haurà cap espanyol que no s’hi senti representat» perquè el Govern és de tots, segons va destacar ahir Sáenz de Santamaría.

La intenció de l’Executiu és que es rubriquin una desena d’acords, alguns d’ells ja tancats en les reunions i converses preparatòries. Entre ells, el més important, el compromís d’aprovar un nou sistema de finançament autonòmic. Però també es buscaran solucions al repte demogràfic, l’ocupació i la sostenibilitat sanitària; s’impulsarà el pacte educatiu, la unitat de mercat o la mobilitat funcionarial, per no mencionar temes més tangibles com ara la creació d’una targeta de serveis socials única.

Com a novetat, la cita no s’acabarà quan s’apagui la llum, sinó que es crearan comissions de seguiment, a les quals el Govern espera que se sumin tant la Generalitat com el Govern basc. «¿Què faran després? […] La resta seguirem treballant en temes que afecten els ciutadans», va alertar la vicepresidenta, que va recordar a Puigdemont, en una entrevista a TVE, que l’Estat impedirà el referèndum per la via del diàleg però també amb «la fermesa» que requereix, en la seva opinió, «una anormalitat democràtica com una casa de pagès». 

Després d’aquestes amenaces, poca cosa es pot esperar de la reunió que Rajoy i el president Puigdemont mantindran, previsiblement, en pròximes dates, després que la mateixa Santamaría i Oriol Junqueras enterressin, en la trobada que van mantenir la setmana passada, l’opció d’un referèndum pactat.

L'ACTITUD SOCIALISTA

En aquest context, els vuit presidents autonòmics socialistes han discutit molt entre ells quina actitud adoptar en la conferència. Tots volien arribar a la cita amb una única posició, però no es posaven d’acord sobre quina. Uns creien que no havien d’extremar l’enfocament pactista per no aprofundir en la imatge d’excessiu acostament amb el PP, després de facilitar amb la seva abstenció la continuïtat de Rajoy. Altres consideraven que l’ocasió era immillorable per extreure compromisos. Aquesta va ser l’actitud que es va imposar, amb la qual el PSOE també vol mostrar als presidents absents que estan cometent «un greu error», va assenyalar un mandatari autonòmic.

Notícies relacionades

Puigdemont explica per carta a Rajoy el seu 'no' a la conferència de presidents

Rajoy convoca la conferència de presidents el 17 de gener al Senat

Tant el PSOE com el PP reconeixen que la matèria més complexa serà, de llarg, el sistema de finançament. La reunió preparatòria amb els consellers va servir per acordar la creació d’un grup d’experts en el termini d’un mes. 

Aquest ens haurà d’elevar un informe que, en principi, estarà a punt abans de l’estiu. Però després vindrà el més complicat, la negociació política, que s’haurà de materialitzar en una llei que requereix majoria absoluta. El procés es pot demorar molt i, per això, alguns presidents, com per exemple el valencià Ximo Puig, demanaran un «calendari clar» perquè el nou finançament estigui enllestit abans que s’acabi el 2017 i tingui caràcter «retroactiu». Altres, com ara l’andalusa Susana Díaz, demanaran un límit màxim i mínim d’impostos cedits.