Luis Bárcenas, de la calculadora al ventilador

L'exsenador va gestionar les finances del PP des de l'època de Fraga fins que Rajoy, mesos després d'esclatar la 'Gürtel', el va apartar

L'extresorer va estirar la manta i va emprendre una batalla judicial contra el seu partit que en els últims mesos ha suavitzat

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Luis Bárcenas (Huelva, 1956) mai va tenir interès a destacar en la política. El seu fort, segons la seva versió, són els números i els negocis, i segons l’òptica contrària, els tripijocs en altes instàncies. Tot i així, des que el 2009 va començar la investigació de la trama Gürtel, s’ha convertit en un dels homes que més han marcat la política espanyola. Aquest dilluns es desvelarà si, com ha amenaçat en diverses ocasions, guarda més asos a la màniga que puguin fer reviure els vells fantasmes al PP, encara que al partit conservador ho dubten i ell ha suavitzat els seus gestos en els últims temps.

    Molt a pesar dels populars, Bárcenas està lligat a la història del partit des dels temps de Manuel Fraga fins que, el 2009, a l’esclatar la Gürtel, va iniciar una marxa gradual. Primer va renunciar, de forma temporal, a les seves tasques com a tresorer, fins que el 2011 va deixar l’acta de senador i va formalitzar la baixa forçada de militància, just quan es va aixecar el secret del sumari del cas. Va ser llavors quan es va conèixer que la policia li atribuïa el cobrament d’1,3 milions d’euros en suborns.

    Bárcenas a penes ha portat a terme treballs fora de la seu nacional del PP. El seu pare, com a director d’una sucursal del Banco Central a Badajoz, autoritzava els crèdits a un empresari de la zona, Ángel Sanchís, que després de fitxar com a tresorer per Aliança Popular, li va tornar el favor contractant el seu fill, cap als anys 80. En un principi, es va dedicar a tasques administratives, però va anar escalant posicions, sempre en al departament de finances, fins que el 2008 Mariano Rajoy el va nomenar tresorer. Però el càrrec li va durar poc. L’any següent va esclatar la Gürtel i es van filtrar converses com una en què Francisco Correa deia que havia portat a casa seva «1.000 milions de pessetes per a adjudicacions de l’època de [Francisco Álvarez] Cascos». Arran d’aquests indicis, María Dolores de Cospedal, la número dos del partit, entre altres, va iniciar una inexorable pressió perquè Rajoy l’apartés. Però el president, al seu estil, va aguantar la coacció interna i externa durant gairebé un any.

    Els unien forts llaços, com després van demostrar els famosos SMS en què el cap dels populars comminava Bárcenas a «ser fort», malgrat que, quan els va enviar, a principis del 2013, ja es coneixia que el tresorer educat, refinat i aficionat a l’alpinisme posseïa a Suïssa 22 milions d’euros. I és només la meitat del seu patrimoni conegut. La suma evadida va pujar a més de 48 milions el 2007 i els béns immobiliaris a Espanya, ara embargats, a 3,3 milions.

Notícies relacionades

    La primera informació fiscal remesa pel país helvètic va coincidir en el temps amb la publicació dels anomenats papers de Bárcenas. Al principi, l’extresorer en va negar l’autoria. Segons la seva versió, per «lleialtat al PP» i també per les pressions rebudes del seu antic partit. Però l’estiu del 2013, després d’ingressar a la presó –on va passar 19 mesos– va estirar la manta i va explicar detalladament com, durant 20 anys, les arques conservadores es van nodrir de donacions il·legals d’empresaris que, a canvi, rebien adjudicacions de les administracions. Bárcenas ho anotava tot, a mà, en un llibre de caixa, que reflecteix també els pagaments de sobresous a la cúpula del PP. El també exsenador va entregar al jutge els originals que tenia, així com els rebuts com el firmat pel gerent del PP de Castella-la Manxa, en la campanya en què Cospedal aspirava a presidenta regional, per una suposada mordida.

La batalla judicial

La secretària general, que va ser víctima de mofes i desqualificacions per justificar com a «acomiadament en diferit» el fet que Bárcenas continués cobrant del PP després de deixar el seu càrrec de tresorer, es va diferenciar de l’estratègia judicial seguida pel PP i va interposar diverses demandes contra ell. De forma col·lateral, el partit conservador es va veure immers en una baralla judicial amb el seu exempleat pel seu acomiadament i per destruir els seus ordinadors, on se suposa que guardava més material probatori del finançament il·legal. Si bé, per sorpresa fins i tot per al seu advocat, el setembre passat, Bárcenas, que manté la seva innocència i que els diners acumulats provenen de la seva bona gestió en els negocis, va retirar l’acusació contra la seva antiga casa. Encara no ha adduït raons convincents.