El TSJC rebutja que Rajoy declari com a testimoni en el judici del 9-N

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat aquest dimecres que el president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, declarin com a testimonis en el judici per la consulta del 9-N. L'advocat de l'expresident de la Generalitat Artur Mas va sol·licitar en el seu escrit de defensa el testimoni del cap de l'Executiu central, igual que van fer els lletrats de l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. Els tres ex alts càrrecs del Govern català estan acusats de desobediència al Tribunal Constitucional a l'haver impulsat el procés participatiu sobiranista. La fiscalia sol·licita 10 anys d'inhabilitació per a l'exmandatari català i nou per a Ortega i Rigau.

En una resolució en què aborda l'admissió o inadmissió de les proves proposades per les parts per al judici que començarà el dilluns 6 de febrer, els magistrats del TSJC que jutjaran el cas consideren que la prova testifical sol·licitada per la defensa és "impertinent", a l'entendre que les declaracions públiques de Rajoy sobre la consulta alternativa "són absolutament alienes" a l'objectiu del procés. Les defenses van demanar que declaressin per interrogar-los sobre "el contingut i l'abast de les seves declaracions públiques amb motiu del procés participatiu". Segons els lletrats, tant Rajoy com el ministre Rafael Català van minimitzar la importància del 9-N.

Els magistrats de l'alt tribunal no només descarten aquestes testificals, sinó que també desestimen incorporar al judici com a prova documental les intervencions de Rajoy i Catalá davant els mitjans de comunicació, entre elles les declaracions en què el president del Govern va afirmar: "El 9-N no és un referèndum, ni una consulta, ni té efecte jurídic".

AMB GARANTIES

La sala accepta, en canvi, que en el judici testifiqui l'exconseller de Presidència i diputat al Congrés Francesc Homs (PDECat), encara que precisa que haurà de declarar assistit per un lletrat per no provocar "cap minva de les garanties" a què té dret per ser investigat pel Tribunal Suprem pel seu paper en la consulta independentista.

El tribunal també ha vetat la testifical del jutge del Tribunal Suprem de Croàcia Marin Mrcela, president del Grup d'Estats contra la Corrupció, que proposaven les defenses, perquè al seu parer no hi ha "cap constància" de la seva relació amb l'objecte del judici.

Notícies relacionades

El procés sobiranista arriba als tribunals

Mas dona per fet que serà inhabilitat i espera que "serveixi d'alguna cosa"

Entre els testimonis que el tribunal ha acceptat que declarin figuren l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, el que era alcalde de Barcelona durant el 9-N, Xavier Trias, l'expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional Carles Viver i Pi-Sunyer, així com el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch. I entre les proves documentals, s'ha admès el vídeo de la compareixença institucional d'Artur Mas sobre la consulta, així com els escrits que el Tribunal Constitucional va remetre al Govern català i la informació proposada per la defensa relativa al domini de la web que va impulsar el Govern català per organitzar la votació.

Altres documents acceptats són els manuals per a l'ús dels ordinadors i l'organització dels voluntaris que van col·laborar en la votació, així com les actes dels plens municipals que es van autoinculpar per la consulta i els expedients que el Departament de Governació va firmar amb el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) perquè els reclusos fabriquessin les urnes utilitzades en la consulta independentista.