El fiscal del Suprem demana nou anys d'inhabilitació per a Homs

La Fiscalia del Tribunal Suprem sol·licita nou anys d’inhabilitació especial per exercir càrrec públic per al portaveu al Congrés del PDECat, Francesc Homs, per prevaricació administrativa i desobediència greu per la seva participació en la consulta del 9-N de 2014. Com a alternativa demana set anys i mig d’inhabilitació per la prevaricació i multa de cinc mesos amb quota diària de 200 euros (30.000 euros) i inhabilitació per un any i un mes més per la desobediència.

Just després de conèixer la petició fiscal, el diputat va escriure a Twitter que Espanya es troba «en un carreró sense sortida i cada dia amb menys cultura democràtica», amb l’etiqueta #hotornariafer.

A la tarda, en una encesa compareixença, va assegurar que sentia «fàstic» del sistema polític espanyol que persegueix el 9-N i exalça l’exministre Jorge Fernández Díaz, i va comparar l’Estat amb el franquisme, dient, entre altres perles, que «això també passava» amb Franco. «També era la llei i l’imperi de la llei llegida arbitràriament. I era igual el que digués l’encausat», va asseverar.

Tot i que ha reconegut les acusacions de la fiscalia, en concret la relativa al fet que «van continuar els treballs iniciats amb la convenient discreció». «Efectivament ho vaig fer, vaig donar aquestes ordres i vaig prendre aquestes decisions; vaig fer tot el que va estar al meu abast perquè es pogués votar», es va vantar. 

En un to desafiador va assegurar que si és inhabilitat seguirà exercint la política, tot i que va admetre que no podrà entrar al Congrés. La intervenció d’Homs es va convertir en un seguit d’atacs al Govern, al qual va titllar de «covard» per «no tenir nassos» de declarar en el judici del 9-N i el va acusar de manipular els tribunals i fer servir «el pal i la pastanaga» tractant de «burros» els catalans.

En el seu escrit el ministeri públic demana al Suprem que obri judici oral contra ell perquè «no va adoptar la suspensió de cap de les actuacions que es desenvolupaven per a la celebració de la consulta que depenien directament del Departament de la Presidència del qual era titular». I «va impulsar activament els treballs preparatoris de la convocatòria, va posar els serveis jurídics a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per exercir accions legals davant una eventual suspensió adoptada per empreses privades, i, en definitiva, va potenciar després d’haver conegut la providència de suspensió dictada pel Tribunal Constitucional el desenvolupament del denominat procés participatiu», assegura el fiscal. 

L’escrit afegeix que el Departament de Governació i Relacions Institucionals va pressupostar per al CTTI 1,2 milions d’euros, tot i que la factura expedida més tard va ser de 698.685 euros, però no li imputa malversació.

CORREU ELECTRÒNIC

El fiscal sosté que Homs «era plenament conscient, sobretot per la seva condició de cap dels serveis jurídics de la Generalitat, que amb la seva actuació trencava l’obligat acatament a les decisions del Tribunal Constitucional». 

En aquest sentit, l’escrit recorda que el president del Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, va enviar el 4 de novembre un correu electrònic al president de la Generalitat, en aquell moment Artur Mas, en què l’informava de la suspensió.

I els serveis jurídics van recórrer en súplica la providència, cosa que, segons el fiscal, demostra que «no hi havia marge de dubte pel que fa al contingut de la suspensió perquè incloïa tota actuació política, tant si estava formalitzada jurídicament com si no, que contribuís a impulsar la convocatòria» del dia 9 de novembre.

Notícies relacionades

El Suprem proposa jutjar Homs per prevaricació i desobediència

La declaració judicial d'Homs qüestiona la versió de Mas sobre el 9-N

Malgrat això, Homs i els aforats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mas, «emparat simplement en la seva voluntat», i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, «van impulsar la continuació de totes les actuacions de preparació que ja estaven en marxa». A diferència del que va passar al setembre, van seguir els treballs «amb la convenient discreció per generar l’aparença que es paralitzaven».

La fiscalia sol·licita que en el judici declarin un total de 16 testimonis, entre els quals hi ha el secretari general del Departament de Presidència de la Generalitat, el director de l’Institut d’Estadística de Catalunya i responsables de les empreses contractades per la Generalitat de Catalunya per a la consulta.