Audiència Nacional: d'ETA a la corrupció i el gihadisme

L'Audiència Nacional compleix quaranta anys, quatre dècades en què aquest tribunal ha passat de perseguir el crim organitzat, el narcotràfic i el terrorisme d'ETA a investigar els grans casos de corrupció i els procediments relacionats amb el gihadisme.

Els atemptats de l'11-M, l'enverinament massiu pel consum d'oli de colza, les extradicions en la seva totalitat i fins al conveni amb els Estats Units són alguns dels casos més importants d'aquest tribunal, considerat el més mediàtic del país per la rellevància dels casos investigats i jutjats.

Però també els procediments contra els primers delictes monetaris, Lasa i Zabala, Nècora, Banesto, KIO, el procés 11/98 contra l'entorn d'ETA, la trama 'Gürtel' o les targetes black.

Tant és així que per aquí han desfilat presidents dels grans bancs, els caps i terroristes més sanguinaris d'ETA, narcotraficants, estrelles de futbol, i militars de la dictadura argentina com Adolfo Scilingo, condemnat a més de mil anys de presó per delictes contra la Humanitat.

Precisament l'Audiència Nacional ha obtingut notorietat fora d'Espanya també per perseguir crims més enllà de les nostres fronteres en aplicació de la justícia universal, com quan el jutge Baltasar Garzón va dictar una ordre de detenció l'octubre de 1988 contra el dictador xilè Augusto Pinochet.

DE LA TRANSICIÓ A LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL

El president de l'Audiència Nacional, Jose Ramón Navarro, recorda en un escrit dirigit als mitjans que l'Audiència Nacional "va sorgir en uns moments molt delicats de la Transició espanyola" per perseguir el crim organitzat i el terrorisme així com per crear els mecanismes de cooperació jurídica internacional, una cosa en què aquesta institució va ser "visionària".

Navarro, en el càrrec des del 2014, destaca en especial el treball de magistrats, fiscals i funcionaris que al llarg d'aquests anys ha permès que "avui pugui considerar-se que ETA ha deixat d'atemptar", una experiència que considera summament útil per afrontar el fenomen del terrorisme gihadista, amb un nombre de casos creixent en aquest tribunal.

De fet, el terrorisme sempre ha estat vinculat a l'Audiència Nacional no només per perseguir-lo sinó per ser objecte de greus atemptats.

El setembre de 1989 va ser assassinada la fiscal Carmen Tagle, el febrer de 1990 va resultar ferit amb paquet bomba el seu llavors president, Fernando de Mateo Lage, i el juny de 1996 un altre paquet bomba va ferir el magistrat José Antonio Jiménez Alfaro.

Al marge de l'àmbit penal, el president de l'Audiència Nacional, que té rang de president de Sala del Tribunal Suprem, exalça la labor de les sales Contencioses Administratives que han conegut els recursos contra les resolucions més transcendents de l'Administració, així com aquelles Social que han abordat els grans assumptes del món laboral.

LES COMPETÈNCIES

Amb seu a Madrid, exerceix la seva jurisdicció a tot Espanya, i és l'òrgan que més poder concentra en l'àmbit de la instrucció de processos penals, al tenir atribuïdes competències sobre els delictes econòmics de gran magnitud, tràfic de drogues organitzat, delictes comesos fora del territori nacional, extradicions i terrorisme.

Notícies relacionades

Un intens any als jutjats

Bárcenas obre un intens any judicial per al PP

L'Audiència Nacional està integrada per sis jutjats centrals d'instrucció penal i les quatre Sales: D'Apel·lació, Penal, Contenciosa administrativa i Social. A més, estan adscrits a l'Audiència dotze jutjats centrals contenciosos, un jutjat central penal i un Jutjat de Menors.

El seu origen es remunta als primers anys de la Transició, el gener de 1977 sota la presidència de Govern d'Adolfo Suárez i amb Landelino Lavilla, com a ministre de Justícia.