¿Què ens depararà el 2017 en política catalana? Avís: l'embolic català anirà a més

Tal dia com avui fa un any, aquesta crònica destinada a anotar quins seran els episodis que pot viure la política catalana durant els pròxims 12 mesos es titulava Embolic assegurat. D’acord, era fàcil de preveure que s’acostava rebombori, però no negaran que el vaticini va ser encertat. Doncs ara  ve el pronòstic per al 2017: l’embolic no només continuarà, sinó que anirà a més. 

Si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, compleix la seva promesa, aquest serà l'any del referèndum. ¿Quan? No està gaire clar, perquè si bé la intenció inicial era que se celebrés durant la segona quinzena de setembre, cada vegada és més probable que s’avanci a abans de l’estiu. Si fos així, es faria coincidir en el temps amb l’aprovació de les tres lleis de desconnexió (transitorietat jurídica, Hisenda i Seguretat Social).

¿Com s’organitzarà? Si el Govern ho sap, no ho explica –assegura que manté el secretisme per no donar pistes a l’Executiu del PP–. Així que la (poca) informació oficial que s’ha ofert no permet anar més enllà de les especulacions. El cens que s’utilitzarà, els percentatges mínims per validar un sí a la independència, les garanties perquè tingui reconeixement internacional... són preguntes que encara no tenen resposta. I potser quan s’obtinguin no passaran d’ocupar els titulars de premsa i convertir-se en arguments per als previsibles recursos que l’Advocacia de l’Estat interposarà davant el Tribunal Constitucional. Perquè, malgrat el compromís adoptat per Puigdemont, en privat alguns dirigents de l’antiga Convergència assenyalen que d’urnes n’hi haurà però que és molt possible que s’acabin col·locant per celebrar unes eleccions i no una consulta. Llavors s’aclariria un dels debats que el partit intenta evitar, de moment, amb èxit. ¿Puigdemont serà el candidat? Ell s’hi resisteix, però la direcció del PDCat intentarà fins a l’últim moment que canviï d’opinió i s’avingui a ser el revulsiu que necessiten per remuntar als sondejos.                                                                                             

LA CARPETA PENDENT

En tot cas, es voti el que es voti, i sigui quan sigui, abans es podrà comprovar en què consisteix l’operació diàleg que està pilotant la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i que encara no s’ha concretat en mesures que permetin constatar que el canvi d’actitud va més enllà de les bones paraules. La carpeta catalana, resumida en els  46 punts que Puigdemont va entregar a Rajoy fa vuit mesos, s’abordarà aquest any, tenint en compte que l’Executiu central ja ha deixat clar que un d’ells, el del referèndum, no formarà part de la negociació.

La resta va des de mesures socials fins a política fiscal, així com 28 punts que, per a la Generalitat, resumeixen els incompliments de l’Estat amb Catalunya. Es dóna per fet que el Ministeri de Foment prometrà una inversió més gran en Rodalies i que s’abordarà d’una vegada la reforma del model de finançament (la revisió té un retard de més de dos anys). Una altra reforma de la qual es parlarà i molt però sense que això signifiqui que s’abordi serà la de la Constitució. 

Finalment, el document que Santamaría té damunt de la taula inclou un quart bloc que els pròxims mesos agafarà una especial importància: la judicialització de la política.

BANC I CARRER 

Sens dubte la desfilada de polítics independentistes pels jutjats no contribuirà que el diàleg avanci. Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega s'asseuran al banc dels acusats el 6 de febrer per haver convocat la consulta del 9-N, mentre que l’ara diputat al Congrés Francesc Homs serà jutjat pel Tribunal Suprem. A Junts pel Sí es dóna per fet que el que va ser conseller de Presidència acabarà inhabilitat. En canvi, hi ha més dubtes sobre el futur d’una altra de les processades: Carme Forcadell.  Carme Forcadell

Si la presidenta del Parlament acaba inhabilitada per haver permès que es votés una declaració que obre la via a la celebració d’un referèndum unilateral, donin per fet que l’independentisme es mobilitzarà al carrer. I no només l’independentisme, perquè en aquesta croada té com a aliat l’univers dels comuns. El seu protagonisme anirà en ascens i el dubte és fins on està disposada Colau a acompanyar Puigdemont en el seu pols a l’Executiu central. 

Si no canvia d’estratègia, el nou partit que naixerà aquest any i que tindrà l’alcaldessa de Barcelona com a referent i Xavier Domènech com a previsible cap de llista a les autonòmiques es mantindrà en la defensa que el el referèndum ha de ser legal i que la unilateralitat no resoldrà el conflicte.  

   

Notícies relacionades

El Govern, a Puigdemont: "L'aposta per la radicalitat no és bona idea"

¿Què ens depararà el 2017 en política espanyola? Obligats a pactar