Barri pobre, urna buida

L'exclusió social té una relació directa amb la baixa participació electoral, confirma un estudi

Els investigadors reclamen plans específics per afavorir l'apoderament polític

icoy36579757 badalona 10 12 2016 politica ambiente en el barrio de sant r161210183637

icoy36579757 badalona 10 12 2016 politica ambiente en el barrio de sant r161210183637 / RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Un estudi a càrrec dels investigadors Braulio Gómez i Manuel Trujillo adverteix de la relació directament proporcional que existeix entre l’índex d’exclusió social i l’abstenció al conjunt d’Espanya i també a Catalunya. L’anàlisi analitza dades de les últimes eleccions municipals del mes de maig de l’any passat i de l’índex de pobresa i constata que la relació és directa i afecta en especial les ciutats de més de 100.000 habitants.

Gómez, investigador de Deusto, i Trujillo, analista del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), fa anys que estudien aquest fenomen. I en el seu últim treball, Urnes buides als suburbis de les ciutats, que es publicarà a l’Observatori Social de La Caixa, denuncien que «l’exclusió electoral crònica» segueix vigent respecte a altres estudis anteriors. «La correlació entre viure en una zona caracteritzada per la carència de tota mena de recursos i l’abstenció electoral continua sent altíssima», denuncien. Amb l’agreujant que «cada vegada hi ha més ciutadans que viuen en aquests barris marginals».

UNA CORRELACIÓ DIRECTA

Segons les dades, entre els 75 barris (definits a nivell electoral com a «seccions electorals») més abstencionistes respecte a la mitjana del municipi al qual pertanyen hi ha sempre un nivell de pobresa o ben extrema o bé en percentatges de la franja alta. El barri amb més abstenció diferencial és Vallecas, a Madrid, i en aquest rànquing hi apareixen el barri de Sant Roc de Badalona i el de Sant Cosme al Prat de Llobregat en els llocs 16 i 17, amb una abstenció del 72% i el 75%, respectivament.

En l’estudi hi apareixen també tres barris de Barcelona: Torre Baró, Marina del Prat Vermell i Besòs i el Maresme, amb una abstenció d’entre el 64% i el 66% i índexs de pobresa en la franja alta.

Els investigadors també han analitzat el barri amb més abstenció de les nou ciutats peninsulars més poblades i «en cadascuna de les ciutats no només coincideix mil·limètricament [el barri més abstencionista] amb un barri desafavorit caracteritzat per la seva exclusió extrema, sinó també amb la situació d’eleccions anteriors».

FALTA DE PLANS ESPECÍFICS

«Curiosament –afegeixen els analistes–, en tots aquests barris s’han desenvolupat plans específics per eradicar la pobresa, centrats en la vivenda, la salut i l’ocupació, dirigits pels seus ajuntaments, però cap d’ells ha articulat mesures per incrementar el capital social i l’apoderament polític dels habitants d’aquests barris». En concret, i citant el cas de Barcelo-na, on Torre Baró és el barri amb menys participació electoral, es tracta d’una zona que «concentra la majoria de peticions d’ajuda social» de la capital catalana.

En la majoria dels barris assenyalats, afegeix la investigació, hi té una important presència el col·lectiu gitano, que concentra una bona part de l’abstencionisme «i hauria de ser objectiu prioritari de la inclusió social i política», reclamen. El mateix que passa amb el col·lectiu d’immigrants.

Els investigadors conclouen de forma contundent que «els espais urbans més pobres d’Espanya, igual que els més pobres dels Estats Units o el Regne Unit, estan fora de la democràcia». I expliquen que aquesta abstenció s’explica per l’alta concentració de ciutadans desconnectats de la vida social. Tot plegat, afegit al fet que «el sentiment d’ineficàcia» de la política és més alt entre els ciutadans exclosos. Finalment, la falta d’informació per decidir influeix en la decisió de no participar en les eleccions.

LES MESURES A PRENDRE

Notícies relacionades

En vista d’aquesta situació, Gómez i Trujillo apunten que «les polítiques d’eradicació de la pobresa resulten més efectives i sostenibles si la població objecte de la intervenció social s’involucra a través de la seva participació». Als barris citats «no hi ha hagut iniciatives ressenyables per incorporar els exclosos al cens electoral actiu». Una de les receptes que apunta Braulio Gómez és «haver tingut contacte amb oenagés i amb persones amb una relació directa amb el món exterior, amb la resta de la ciutat, per portar a terme una estratègia d’apoderament que tindrà a veure més amb espais que donin visibilitat a aquests barris o tallers com els que s’organitzen per ajudar a buscar feina; es tracta de posar eines que serveixin per saber com influir en la presa de decisions a través del vot». «S’ha de tendir a una classe de participació que no caigui en el clientelisme, que siguin ells mateixos els que decideixin», afegeix Trujillo citant experiències d’altres països en els quals els ciutadans prenen «el comandament del govern dels barris, cosa que  redunda en un augment de la cohesió social i participativa». «La participació és contagio-sa, tenir algú al teu entorn que participa ajuda a participar», apunta Gómez.

L’estudi acaba amb una frase contundent: «Els que per sota només hi tenen l’abisme segueixen fora de la democràcia».

Nous partits, els mateixos problemes

I davant d’aquest panorama, ¿per què aquest problema segueix sent poc tractat políticament i als mitjans? «Perquè els que no tenen veu, els que no tenen una participació política, són els que menys importància tenen per als que governen i els partits. És un cercle viciós», conclou Trujillo.