25 assignatures pendents d'Espanya

Durant un comitè federal del PSOE celebrat el 1992 –més assossegat que els últims–, el veterà dirigent Enrique Múgica va fer balanç dels 10 primers anys de Govern de Felipe González: «Espanya era un país de tercera, l’hem fet de segona, però no podrem fer-lo de primera».

Gairebé un quart de segle després de la sentència de l’exministre i exdefensor del Poble i després de diverses recessions econòmiques, no poques crisis institucionals, diverses reformes laborals, fiscals i de pensions, el país segueix formant part del reduït club de nacions desenvolupades, però amb forats negres que el mantenen en el furgó de cua de diferents índexs de la UE i l’OCDE.

Encara que la recessió iniciada el 2008 sembla superada pel que fa al creixement del PIB, inversions, consum i balança comercial, el país continua amb preocupants llacunes en el control del dèficit pressupostari i el deute públic. En els nous pressupostos (tant els del Govern central com de la Generalitat) s’ha guardat la tisora, existeix el compromís d’augmentar el salari mínim i l’últim informe PISA permet veure el got de l’educació mig ple. Són notícies positives per a un país en què les receptes adoptades des de l’inici de la pitjor contracció econòmica que ha patit des de la guerra civil han incrementat la desigualtat social, han castigat la classe mitjana i han augmentat el risc de pobresa.

Amb la coartada de la necessitat imperiosa de complir els criteris autoimposats pels governs de la UE, els executius de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy van implementar unes estratègies socioeconòmiques basades en retallades socials i reformes tributàries que han perjudicat els col·lectius més vulnerables.

Desocupació, precarietat, sinistralitat laboral, pobresa infantil i fracàs escolar s’han enquistat. ¿Qui va dir que Espanya era un país de Champions?

1. SUBCAMPIONS EN TAXA D'ATUR

Espanya és el segon país de la Unió Europea amb més quantitat de persones sense feina, només per darrere de Grècia. A Espanya, la taxa de desocupació va ser del 18,9% en el tercer trimestre del 2016. Al país hel·lè la taxa va ser del 23,5% al maig.

---

2. JOVES DESOCUPATS

La taxa d’atur juvenil a Espanya es va situar en el 41,9% en el tercer trimestre d’aquest any, percentatge 4,6 punts inferior al trimestre anterior (46,5%) i 4,6 punts percentuals menys que en el tercer trimestre de 2015, quan la desocupació dels més joves de 25 anys es va situar en el 46,58%. En tots els països de la UE hi ha 4,2 milions de menors de 25 anys sense feina, 2,9 milions dels quals es troben en la zona euro i 647.000 d’ells, a Espanya. En el conjunt de la Unió, la taxa d’atur juvenil és del 18,8% i a la zona de moneda comuna del 21,1%, la meitat que a Espanya.

---

3. PRECARIETAT I EMPLEOS TEMPORALS

La temporalitat es va estenent com una taca d’oli pel mercat laboral fins al punt que el març passat tres de cada deu contractes d’aquest tipus eren inferiors a set dies. A més a més, més d’una quarta part dels contractes d’interinitat va tenir una durada màxima d’una setmana. Encara que les empreses que opten per aquest tipus d’ocupació  estan penalitzades i paguen una quota més elevada a la Seguretat Social, aquesta pràctica s’estén i, des del començament de la crisi (2008), ha crescut vuit punts, segons un informe realitzat per la UGT amb les dades registrades al servei estatal d’ocupació.

---

4. SINISTRALITAT LABORAL

Espanya és el tercer país de la zona euro amb més sinistralitat laboral, segons les dades d’Eurostat. Amb més de 2.500 accidents laborals anuals per cada 100.000 treballadors, Espanya només és superada per Portugal i França.

---

5. LA LLIGA DE LA CORRUPCIÓ

Espanya ocupa el lloc número 36 en l’últim índex de percepció de corrupció de l’oenagé Transparència Internacional. La llista està integrada per 168 països. Els cinc estats menys corruptes, segons la classificació, són Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Nova Zelanda i Noruega. Els cinc més corruptes: Somàlia, Corea del Nord, l’Afganistan, Sudan i Sudan del Sud. Dins de la UE, Espanya és l’onzè Estat més corrupte. Dins de la zona euro, el sisè. Bulgària, Itàlia i Romania són els estats més podrits de tota la Unió, segons indica el rànquing de TI.

---

6, RETALLADES EN DESPESA PÚBLICA

En termes de despesa per càpita, Espanya és el quart país de la UE que ha reduït més el seu pressupost entre el 2009 i el 2012 tant en sanitat (reducció del 12,3%) com en educació (14,1%). Els altres països de la UE en els quals s’han produït retallades d’aquesta magnitud són Grècia, Portugal, Irlanda i Romania, però la mitjana dels Vint-i-vuit en aquestes partides ha augmentat (5,6% en sanitat i 3,5% en educació). S’ha de tenir en compte que els preus van augmentar prop del 8% entre el 2009 i el 2012 a Espanya, de forma que la reducció efectiva en despesa per ciutadà en sanitat i educació se situaria al voltant del 20%.

---

7. SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL

Espanya té un dels salaris mínims més baixos, ocupa la penúltima posició (només abans que Grècia) entre els països de la zona euro. Durant la crisi ha caigut l’1,7%. En termes de poder adquisitiu, és a dir, eliminant les diferències de preus entre països, puja a 848 euros. En canvi, Alemanya i Luxemburg compten amb salaris mínims de 1.443 i de 1.613, respectivament, segons dades del 2016.

---

8. PENSIONS DE JUBILACIÓ

La percepció anual mitjana per pensió de jubilació d’Espanya és una de les més baixes de la UE-15, segons dades d’Eurostat. El 2010, Dinamarca comptava amb la pensió més beneficiosa (18.579,8 euros) seguida per Holanda (18.035,6 euros), mentre que Espanya, amb una quantia d’11.702 euros anuals, avantatjava únicament Grècia (8.362,0) i Portugal (7.099,7 euros).

---

9. EXCLUSIÓ I INDIGÈNCIA

Les últimes dades de l’Oficina Europea d’Estadística revelen que Espanya és, després de Grècia i Xipre, el país de la UE on més ha augmentat la taxa de risc de pobresa: 4,8 punts entre el 2008 i el 2015. Més de 13 milions d’espanyols (el 28,6%) s’enfrontaven a finals de l’any passat a l’amenaça de la pobresa extrema, contra els 10,7 milions (el 23,8%) del 2008, quan es va desencadenar la gran recessió. A Catalunya, els números també són més que demolidors: 105.000 llars, amb un total de 203.000 persones, no compten amb cap ingrés fix.

---

10. POBRESA INFANTIL

Espanya és el cinquè país europeu amb més taxa de pobresa infantil i risc d’exclusió social, segons les dades publicades per Eurostat el 20 de novembre amb motiu del Dia Universal del Nen. Precedeixen Espanya (34,4%) en aquesta classificació Romania (46,8%), Bulgària (43,7%), Grècia (37,8%) i Hongria (36,1%). Espanya va passar de tenir 2,76 milions de menors en situació de pobresa i risc d’exclusió social l’any 2010 a 2,86 milions el 2015. Segons l’oenagé Save the Children, Espanya és el segon país, després de Grècia, que menys capacitat demostra a reduir la pobresa infantil a través de les seves ajudes socials.

---

11. MENYS INGRESSOS MITJANS DISPONIBLES

Una altra dada preocupant que revela les fortes disparitats i posa Espanya com a fanalet vermell de la Unió Europea és el dels ingressos mitjans disponibles a les llars una vegada descomptades les transferències socials. Segons la comparativa, només tres països de la UE van registrar entre el 2008 i el 2015 una reducció en la renda disponible: Grècia, que va passar de 10.800 euros a 7.520 euros; Xipre, de 16.024 euros a 13.793, i Espanya, de 13.966 a 13.352 euros. A la resta de països de la UE, en canvi, ha augmentat de mica en mica. Eurostat indica que el llindar de la pobresa en el cas de les llars espanyoles amb un adult sol se situa en uns ingressos anuals de 8.011 euros, i en 16.823 euros en el cas d’una parella amb dos fills de menys de 14 anys.

---

12. CAIGUDA DE LA RENDA MITJANA

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) assenyala que, dels 33 països dels quals hi ha informació, Espanya va ser el quart on més va caure la renda mitjana durant la crisi (només superada per Grècia, Islàndia i Irlanda), però aquell on va ser més gran la distància entre l’evolució de la renda del 10% més ric i la del 10% més pobre.

---

13. JIVARITZACIÓ DE LA CLASSE MITJANA

Tres milions d’espanyols han sortit de la classe mitjana des del 2008 per augmentar el grup dels que tenen ingressos per sota del 75% de la mitjana, segons un estudi realitzat per la Fundació BBVA i l’IVIE. Espanya va ser un dels països que van registrar més  pèrdua de pes de la classe mitjana, darrere del Regne Unit. El grup de renda baixa ha passat de concentrar el 32% al 40% de la població; el de renda mitjana (entre el 75% i el 200% de la renda mitjana) ha passat del 60% al 52%, mentre que el col·lectiu més ric (el 8%) concentra un percentatge més elevat de la renda total.

---

14. CREIXENT DESIGUALTAT SOCIAL

Espanya és dels que han pagat una factura més elevada per la crisi al ser el segon dels països d’entre els 34 més industrialitzats del món, que conformen l’OCDE, en què més ha crescut la desigualtat durant aquest període, només superat per Xipre. A més aquest desequilibri ha augmentat fins a 14 vegades més que a Grècia durant la crisi, segons l’oenagé Oxfam. El coeficient de Gini és un número entre 0 i 1, on 0 correspon a la perfecta igualtat (tothom té els mateixos ingressos) i el valor 1 defineix la perfecta desigualtat (només una persona té tots els ingressos). A Espanya, l’índex de Gini ha passat de 0,33 el 2007 al 0,35 el 2014.

---

15. FRACÀS ESCOLAR

L’abandonament educatiu prematur (un dels indicadors més rellevants del fracàs escolar) es va situar, en el segon trimestre d’aquest any, segons el Ministeri d’Educació, en el 19,7%, la xifra més baixa mai comptabilitzada a Espanya, però lluny encara de l’11% de la mitjana de la UE de l’any passat i del 15% fixat pels Vint-i-vuit com a objectiu per al 2020. Malgrat que des de l’inici de la crisi la tendència dels alumnes a abandonar els estudis és decreixent, el sistema educatiu espanyol encara no aconsegueix que un de cada cinc joves acabi l’educació secundària obligatòria (ESO) o que, si l’acaba, segueixi cursant estudis postobligatoris de batxillerat o formació professional (FP). Per comunitats autònomes, els percentatges d’abandonament més baixos es produeixen al País Basc (8,7%), Cantàbria (10,4%) i Navarra (10,7%) i els més alts a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Catalunya, amb una taxa del 18,7% d’abandonaments, se situa a la zona mitjana de la classificació.

---

16. HORES LECTIVES OBLIGATÒRIES

En la primera etapa de l’educació secundària (ESO), a Espanya s’imparteixen més hores de classe obligatòries que a la mitjana de l’OCDE i de la UE. Només Colòmbia, Mèxic i Xile, on els alumnes tenen una càrrega lectiva anual de 1.200, 1.167 i 1.062 hores, respectivament, superen la mitjana espanyola. D’entre els països comunitaris, el més pròxim a Espanya (en termes d’horari escolar) és Holanda, on la permanència a classe en l’ensenyament secundari és de mil hores, però, en el seu cas, la inversió en temps lectiu es tradueix en una taxa del 9,2% d’abandonament escolar prematur, davant el 23,5% de mitjana dels espanyols, segons recull l’informe ministerial sobre el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació del 2013.

---

17. BAIX RENDIMENT ACADÈMIC (INFORME PISA)

Els estudiants espanyols de 15 anys obtenen uns resultats acadèmics inferiors a la mitjana dels escolars dels països de la Unió Europea que participen en l’avaluació internacional de l’OCDE, més coneguda com a informe PISA. Encara que en l’última avaluació (2015) els escolars espanyols van aconseguir sortir de la seva anterior mediocritat i en una de les tres matèries principals van poder superar la mitjana de l’OCDE, Espanya segueix figurant a la part baixa de la taula dels Vint-i-vuit. En Comprensió Lectora és el novè país de la UE per la cua; en Matemàtiques, el sisè pitjor de la Unió, i en Ciències, el setè. A més, l’OCDE alerta sobre l’«extraordinari percentatge d’alumnes repetidors» registrats, el 31% en l’educació secundària obligatòria (ESO). Estònia i Finlàndia són els països amb més bons escolars de la Unió. Eslovàquia i Grècia tenen els pitjors. 

---

18. TAXES UNIVERSITÀRIES CARES

Espanya és el quart país de la UE on l’import anual mitjà per matrícula de grau va ser més alt el curs 2013-2014 (1.257 euros), d’acord amb un informe de la Comissió Europea (National Student Fee and Support Systems), per darrere del Regne Unit (4.409), Irlanda (2.500) i Itàlia (1.300).

---

19. JOVES AMB MENYS OPORTUNITATS

Espanya figura entre els països europeus en què els joves gaudeixen de menys oportunitats. Així ho certifica l’últim índex de desenvolupament juvenil presentat per la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD) que situa el nostre país en el lloc 24 dels 28 estats membres de la Unió Europea, només davant Croàcia, Itàlia, Bulgària i Romania. L’alt índex d’atur juvenil i el retard en l’emancipació són els dos factors que més pesen en la baixa valoració.  

---

20. SUPERÀVIT DE NI-NIS

El percentatge de ni-nis, o persones d’entre 15 i 29 anys a Espanya que ni estudien ni treballen, va ser el 2015 del 22,8%, el percentatge més elevat de tots els països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que presenta una mitjana del 14,6%. La despesa pública total en educació a Espanya és tres punts percentuals més baixa que la mitjana de l’OCDE, segons l’estudi Panorama de l’Educació 2016 d’aquesta institució internacional.  

---

21. CAIGUDA DE LA INVERSIÓ EN CIÈNCIA I R+D

Els recursos destinats a la ciència han caigut a Espanya el 34,69% entreels anys 2009 i 2013, segons l’OCDE. És el país europeu que ha aplicat un tisorada més gran als pressupostos d’investigació i desenvolupament. Més que Grècia, Portugal, Itàlia i Irlanda. En total, destina 33 punts percentuals menys que la mitjana de la UE, que va incrementar les seves partides el 0,16%. En el mateix període, en plena crisi, Alemanya va incrementar la inversió més del 18%, i el Regne Unit, l’1,83%, segons la COSCE.

---

22. ACOLLIDA DE REFUGIATS

Espanya és un dels països de la UE que menys refugiats han acollit en aquests últims anys, si s’exceptuen els països de l’Est comunitari, que s’han negat en rodó a aplicar les quotes acordades pels caps d’Estat i de Govern de la Unió. Els Vint-i-vuit només han reubicat el 3% dels expatriats promesos l’any passat al Consell Europeu; només 5.233 sol·licitants d’asil dels 160.000 compromesos. Espanya ha acollit menys de 400 persones de les més de 16.000 que havien de ser assumides al llarg de dos anys, segons el compromís de Brussel·les.

---

23. CONSUM DE COCAÏNA

Espanya es manté –amb països com el Regne Unit o França– com a líder de la UE en consum de cocaïna i cànnabis entre els joves, encara que l’ús d’aquestes substàncies segueix disminuint des del màxim a què es va arribar el 2008, segons l’informe anual de l’Observatori Europeu de les Drogues del 2015. S’estima que uns 2,3 milions d’adults joves d’entre 15 i 34 anys (l’1,9% d’aquest grup d’edat) van consumir cocaïna en l’últim any, que segueix sent la droga estimulant il·legal més utilitzada a Europa.

---

24. TABAQUISME

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Espanya és el novè país de la Unió Europea amb un percentatge més alt de fumadors, el 29%, malgrat la reducció del 4% produïda entre el 2012 i el 2014, segons un Eurobaròmetre publicat el 2015. L’estudi, donat a conèixer amb motiu de la celebració del Dia Mundial Sense Tabac, revela que al sud de la Unió es fuma més que al nord, i que el nombre més alt d’addictes al tabac està a Grècia (38%), Bulgària (35%), Croàcia (33%) i França (32%). Els que menys fumen són els suecs (11%). Per edats, a Espanya el percentatge més alt de fumadors està entre els 25 i els 39 anys (40%).

---

25. SOBREPÈS I OBESITAT

El 39,3% de la població espanyola d’entre 25 i 64 anys té sobrepès i el 21,6% és obesa, segons un estudi de la Societat Espanyola de Cardiologia, que destaca que les taxes més altes d’obesitat es donen a Astúries, Galícia i Andalusia. L’estudi posa de manifest que la prevalença de sobrepès és més elevada en homes que en dones. Entre els homes, el pes augmenta de manera significativa en el grup de 25-34 anys, seguit del segment de 35-44.