El Congrés aprova reformar la llei per conèixer els secrets del 23-F i la transició

El Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la reforma de la llei de secrets oficials perquè els documents amb informació secreta passin a desclassificar-se automàticament transcorreguts 25 anys. Aquesta reforma permetrà conèixer els secrets de fets clau de la història d'Espanya com la transició o l'intent colpista del 23-F. La proposta s'ha aprovat amb el suport de PNB, impulsor de la iniciativa, PSOE, Units Podem, PDECat, ERC i Compromís, el vot en contra del PP i l'abstenció de C's i Fòrum.

La reforma legislativa inicia així la seva tramitació parlamentària. L'abril passat, es va acceptar prendre en consideració la proposta però va decaure al dissoldre's les Corts per la convocatòria de noves eleccions.

EL VALOR DE LA TRANSPARÈNCIA

La iniciativa del PNB pretén residenciar exclusivament al Govern la facultat de classificar secrets i fixar un termini màxim de 25 anys per a la desclassificació automàtica de documents amb informació secreta i de deu anys per als que es refereixen a matèries reservades. El seu autor, Mikel Legarda, ha defensat que, 48 anys després d'aprovar-se aquesta llei, se l'ha d'"adaptar al valor de la transparència" de la societat actual i ha subratllat que el seu objectiu és "acabar amb la pràctica abusiva i generalitzada del Govern sigui del color que sigui", així com incrementar la "salut democràtica" del país.

Legarda ha remarcat que qualsevol criteri per desclassificar documents que no sigui el temporal condueix a l'"opacitat" i l'"arbitrarietat" i ha recordat que altres països com els Estats Units, Alemanya i el Regne Units és així.

HISTORIADORS DESESPERATS

Durant el debat, el diputat basc ha denunciat que amb la llei actual s'està impedint conèixer documents relatius a la guerra civil de fa 80 anys i ha al·ludit a la "desesperació" dels historiadors que han de recórrer a arxius d'altres països per investigar sobre aquesta contesa.

El diputat del PP Francisco Martínez Vázquez ha justificat el seu rebuig a posar "pegats" que, segons ell, és el que proposa el PNB, en la necessitat d'abordar una "reforma integral" i "coherent" de la llei. Després d'apuntar que la proposta del grup basc és "poc rigorosa" i "tremendament perillosa", el representant popular s'ha mostrat d'acord a buscar un "ampli consens" parlamentari per fer una nova llei amb "rigor" i "qualitat".

LLEI PRECONSTITUCIONAL

El socialista Artemi Rallo ha expressat el seu suport a "totes" les iniciatives dirigides a reformar una "llei preconstitucional, antiga, d'un altre temps, que fa aigües i que empara que un govern del PP impedeixi l'accés a milers de documents de la guerra civil". També ha acusat Ciutadans -"paradigma d'on vaig dir blanc ara dic negre"- d'haver-se "canviat de bàndol i abraçar-se al PP" amb una "pirueta circense digna de millor causa", ha dit en referència a la seva abstenció sis mesos després d'haver votat a favor de la mateixa iniciativa.

Miguel Gutiérrez, de Ciutadans, ha sostingut que no hi ha cap demòcrata que no vulgui canviar aquesta llei, però que la reforma únicament de tres dels seus catorze punts, com proposa el PNB, és un "pegat". Pel que fa a això, ha assegurat tenir el compromís del Govern que presentarà abans de sis mesos un projecte de llei amb una "reforma completa" i ha acusat el PSOE d'haver "declinat" acceptar aquest compromís "només per votar a favor" de la iniciativa del PNB.

Des d'Units Podem, Juan Manuel del Olmo ha advocat per garantir que el "temps no serveixi com a excusa per a l'oblit" i que el "secret no sigui sinònim d'impunitat"; ha assenyalat que la llei vigent contradiu la Constitució perquè vulnera alguns drets fonamentals i ha invitat PP i PSOE a explicar per què no han intentat canviar-la en els seus respectius governs.

Notícies relacionades

El Congrés decideix avui què fer davant els vetos del Govern

Tot el Congrés menys el PP insta el Govern a prohibir els talls de llum

Francesc Xavier Eritja (ERC) ha defensat que aquesta llei és un "anacronisme del passat" i que "abans que res hi ha d'haver transparència", arguments similars als defensats per la majoria del grup mixt.