MEMÒRIA HISTÒRICA

L'ADN de l'esperança

Familiars de desapareguts a la Guerra Civil i la dictadura proporcionen mostres genètiques per intentar trobar les víctimes

La Generalitat impulsarà el 2017 l'obertura de fosses comunes

zentauroepp36393432 barcelona  23 11 2016 familiars de desapareguts durant el fr161124174408

zentauroepp36393432 barcelona 23 11 2016 familiars de desapareguts durant el fr161124174408 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Jo no em vull morir sense trobar el meu pare», assevera als 80 anys Isabel Domènech. El seu pare va morir en la retirada de la batalla de l’Ebre, en què van caure més de 20.000 persones. «El seu cos podria haver anat riu avall», explica entre llàgrimes a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, després de deixar mostres del seu ADN amb l’esperança de trobar les restes del seu progenitor per poder tancar el dol.

    «Arribem tard però arribem», assegura Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals. Els departaments d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Salut i Justícia han començat aquest mes les proves genètiques als familiars de desapareguts durant la guerra civil i la dictadura. Per això han enviat informació a 1.100 dels 4.917 inscrits en el cens per prendre’ls mostres de frotis bucal (saliva entre el paladar i mucosa). Ja s’han fet proves a unes 80 persones de la província de Barcelona i en les pròximes setmanes també es farà la recollida a Lleida, Tarragona i Girona. «Hi ha urgència a l’hora de fer les proves genètiques perquè anem perdent gent a la qual prendre les mostres», admet Garcia. 

Prioritat per a Romeva

Les mostres poden durar més de 20 anys i s’afegiran a una base de dades de perfils genètics que s’encreuarà amb els dels de restes trobades en fosses comunes. La Generalitat té localitzades 390 fosses comunes d’aquella època, de les quals 166 estan confirmades. Des del 1999 s’han excavat 21 fosses a Catalunya i s’han recuperat restes d’almenys 56 individus. El conseller Raül Romeva ha fet d’aquest tema una de les prioritats del seu departament, que té previst incrementar sensiblement l’activitat d’obertura de fosses el 2017.

Notícies relacionades

    «Aquestes proves potser ajuden, però em sembla que serà impossible trobar el meu pare. És massa tard», reflexiona Rosa Cirera, davant la mirada del seu marit. Als seus 80 anys i afectada de Parkinson, no alberga moltes esperances d’acomiadar-se del cadàver del seu progenitor, a qui va veure per última vegada quan tenia dos anys i mig, abans que se n’anés a combatre a la batalla de l’Ebre. L’absència paterna va marcar la seva infància i joventut en la postguerra. «Érem molt pobres. La meva mare va haver de treballar molt. Era valenta, estava sola i havia de fer-ho tot». 

    Encara que la majoria dels desapareguts a Catalunya lluitaven en el bàndol republicà, n’hi ha molts que eren del costat franquista. «El meu pare era de dretes», diu Juan Antonio Gallardo. Es deia Manuel, era de Caniles (Granada) i va ser empresonat per homicidi involuntari. El van alliberar perquè s’unís a les tropes franquistes. Vivia a Palafolls amb la seva dona i els seus sis fills quan, a finals de la guerra, es va esfumar entre Figueres i Girona. Amb 82 anys, el Juan Antonio té el mateix desig que la Rosa i la Isabel. Perquè, sigui el bàndol que sigui en què van lluitar els seus desapareguts, tots els familiars comparteixen la necessitat d’enterrar els seus morts per tancar el dol i viure en pau.