El Parlament reactiva la llei electoral per enèsima vegada

S'ha convertit en un clàssic del Parlament... que sempre acaba en el clàssic ridícul. Per quarta legislatura consecutiva, els partits catalans intentaran consensuar una llei electoral pròpia que faci oblidar que Catalunya és l'única comunitat autònoma sense aquesta normativa, i que està així ni més ni menys que des de fa 37 anys. Si no hi ha sorpreses, el ple de la Cambra catalana admetrà a tràmit aquest dimecres una proposició de llei de Catalunya Sí que es Pot que permetrà reprendre les negociacions en el punt (mort) en què es van quedar fa un any. Però tret que hi hagi renúncies importants per part d'algun grup, les enrocades posicions de tots ells i el fet que sigui necessari l'acord d'almenys quatre forces fan presagiar que el procés s'acabarà com sempre, en foc d'encenalls.

Els partits catalans van subscriure el juliol de l'any passat l'enèsim fracàs amb la llei electoral, malgrat que aquell intent va ser el que va estar més a prop de fructificar. Els grups parlamentaris van donar carpetada a la ponència conjunta al constatar que l'esborrany aprovat no comptava amb els 90 vots necessaris per ser ratificat, a causa de l'enrocament de totes les forces en l'etern escull del sistema electoral. Malgrat haver anunciat que sotmetrien a votació el text fins i tot sense els suports suficients per assenyalar el PSC com a culpable del fracàs, CiU, ERC i ICV-EUiA es van desdir de la seva paraula en l'últim moment. Sense els socialistes, la llei no podia prosperar, igual que passa amb la composició actual del Parlament.

CANVI DE FORMAT

Ara és el grup hereu d'Iniciativa el que vol reactivar les negociacions a través d'una proposició de llei que incorpora tots els punts d'aquell esborrany que ja comptaven amb el 'sí' de les quatre forces. Però l'esquerra alternativa ha inclòs en la seva proposta el sistema electoral que ha defensat en els últims anys, basat en el model holandès. El text passarà el primer filtre aquest dimecres perquè només el PPC ha presentat esmena a la totalitat, que presumiblement serà neutralitzada per la resta de grups.

A partir d'aquest moment, els partits es tornaran a capbussar en les negociacions, que tindran en aquest cas un format diferent. En principi, no hi haurà ponència conjunta, sinó que la proposta de Sí que es Pot passarà a tramitar-se en una comissió i aquí serà on els grups negociaran les seves esmenes. ¿Serà més fàcil així? En absolut. El sistema holandès, com la resta de fórmules que es van debatre en la legislatura passada, no va concitar prou suports, i per això és previsible que tots els partits vulguin modificar aquest punt i cadascú defensi el seu model.

¿SOLUCIÓ D'EMERGÈNCIA?

En l'anterior intent, quan les negociacions es van bloquejar, Convergència, Esquerra i Iniciativa van emparaular una solució d'emergència: consagrar la fórmula vigent (derivada de la normativa estatal) i desbloquejar les llistes perquè els votants poguessin marcar candidats preferents a la papereta. No obstant, el PSC va rebutjar des del primer moment avalar un text que no impliqués un canvi de model electoral. Fonts del grup de Catalunya Sí que es Pot són partidàries que aquesta vegada sí que es porti a ple l'esborrany, encara que no contingui un nou sistema electoral, perquè almenys s'aprovin mesures de transparència i foment de la participació i, sobretot, perquè es pugui crear una administració electoral pròpia que reguli tots els processos electorals a Catalunya.

Notícies relacionades

Els partits enterren per enèsima vegada la llei electoral

Les claus de la llei electoral catalana

De fet, el fracassat text que es va pactar fa un any creava una Sindicatura Electoral Catalana, enduria el règim d'incompatibilitats, imposava una rebaixa salarial als diputats que compaginessin l'escó amb altres activitats, establia el vot anticipat als ajuntaments, implementava l'enviament conjunt de la propaganda electoral i flexibilitzava els blocs informatius als mitjans públics.

DOS BLOCS ETERNS

Aquella última negociació va dibuixar els dos blocs de sempre. A una banda, CiU i ERC es van mantenir parapetades darrere la representativitat territorial per no acceptar un escrutini únic dels vots, per entendre que beneficiaria Barcelona en detriment de Girona, Lleida i Tarragona -on convergents i republicans han tingut històricament més força electoral-. A l'altra banda, el PSC, el PPC, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP -amb el vot més concentrat a l'àrea metropolitana- estaven d'acord en un recompte nacional i proposaven que els diputats s'assignessin per circumscripcions per blindar la representativitat.