L'ESTABILITAT DE L'EXECUTIU CATALÀ

La desobediència a l'Estat tensa la relació entre el Govern i la CUP

La detenció de l'alcaldessa de Berga pels Mossos obre un conflicte llargament larvat

Els anticapitalistes exigeixen a l'Executiu que aclareixi si està amb la justícia espanyola o amb els electes sobiranistes

Manifestació de suport a l’alcaldessa de Berga a la plaça de Sant Jaume. / JOAN PUIG

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Va ser a Berga, de matinada. Però hauria pogut ser a Vic o en qualsevol altre punt de la geografia catalana. El destí fatal que els independentistes fa anys que van identificar (la policia catalana detenint, retenint, conduint al jutjat independentistes) es va concretar en la persona de Montserrat Venturós, alcaldessa de la CUP de Berga. Després de negar-se a declarar dues vegades per dues causes per haver desobeït una instrucció de la junta electoral que l’obligava a retirar l’estelada del balcó consistorial, els Mossos van anar a buscar-la a casa a primera hora del matí.

Les seqüeles polítiques van seguir fidelment el guió llargament previst i que ningú ha pogut evitar. La còlera de la CUP i la seva denúncia que el Govern està sotmès a l’entramat jurídic espanyol mentre diu estar preparant la independència, per un costat. I per l’altre, la plena solidaritat de l’Executiu i la seva explicació que els Mossos, com a policia judicial, no poden fer cap altra cosa, de moment. I de fons, la decisiva negociació pressupostària.

Fa mesos que la CUP exigeix als seus socis un acte de desobediència. Ho van intentar al Parlament, amb algun resultat, com per exemple el que ha portat Carme Forcadell als llimbs dels investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a instàncies de la fiscalia. Vist el panorama, els anticapitalistes van voler accelerar els temps emprenent una campanya a la recerca de desenes de microdes­obediències a escala local.

Per exemple, a Berga, on el ple municipal va acordar, quan Venturós no era ni regidora, adherir-se a una campanya de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a favor d’hissar l’estelada, bandera sense rang oficial, al balcó. Ara, Venturós, en compliment del mandat del ple municipal, s’ha negat a retirar l’ensenya. I aquí radica la queixa irritada de la CUP.

El diputat Benet Salellas, flanquejat per l’alcaldessa, va manifestar a la sortida del jutjat de Berga, on Venturós va prestar declaració, que l’alcaldessa «és un càrrec electe elegit per la ciutadania justament per fer el que està fent», i va exigir al Govern que aclarís «de quin costat està: si amb la justícia espanyola o amb els càrrecs electes independentistes». La mateixa alcaldessa ho va qualificar d’«atac antidemocràtic contra tot el poble català».    

El Govern es va afanyar a exigir a la CUP que no es fixi en el missatger, sinó en el missatge i el seu autor. És a dir, que la culpa del que ha passat és de l’Estat i no dels Mossos. L’Executiu del PDC i d’ERC va al·legar que l’actuació de la policia autonòmica va ser «discreta» i per ordres del jutjat. «El problema és la persecució política, no els Mossos», van al·legar al Palau de la Generalitat.

EL CAS DEL ‘BANC EXPROPIAT’

El PDC confia que el que ha passat no afecti la ja per si mateixa complexa negociació dels pressupostos amb la CUP, un partit molt sensible als vaivens de l’actualitat, com ho va demostrar al no assistir a la presentació dels anteriors pressupostos en protesta per l’actuació dels Mossos davant el conflicte del 'banc expropiat' al barri barceloní de Gràcia.

El Govern català demana a la CUP  que no es fixi en el missatger, els Mossos, sinó en la persecució política de l'Estat

Però la discrepància de fons segueix existint, i es fa evident en situacions com la d’ahir. La CUP vol desobeir per forçar el camí cap a la independència i ampliar així la seva base social. El partit hereu de Convergència creu tot al contrari, que s’avança cap a la centralitat perquè el radicalisme en un moment encara no oportú genera rebuig en àmplies capes de la ciutadania. Per això, el PDC camina sobre un filferro cada vegada més prim: per un costat, recolza els actes de desobediència i culpa l’Estat d’una persecució policial i judicial d’origen polític. Per un altre, es nega a aplicar actes de desobediència i segueix recorrent per exemple al Tribunal Constitucional (TC) o instant la presidenta del Parlament a presentar al·legacions davant les invectives de la fiscalia.

Notícies relacionades

Un equilibri que es justifica, afirmen, per la necessitat d’esperar el moment oportú per desobeir o desacatar. Cosa que mai faran perquè, com ha subratllat en diverses ocasions el president Carles Puigdemont, el Govern mai es desentendrà de la llei; el que farà és obeir la llei catalana davant l’estatal, quan es posi en marxa la famosa «desconnexió» respecte de l’administració general de l’Estat.    

I, com que una imatge val més que mil paraules, cal recordar que en un recent acte de suport a Carme Forcadell al Parlament, el portaveu de Junts pel Sí, Jordi Turull (PDC), va fer broma agafant un dels cartells de la CUP que diuen «sense por, des­obeïm per la independència», si bé va doblegar el cartell perquè no es veiés la segona part de la frase després del «sense por». Un Turull que, per cert, i com a mostra de l’ambient enrarit que es respira en el secessionisme, va ser rebut amb xiulets a Berga, en la concentració de protesta per la detenció.