Domènech crida a una "hegemonia dels comuns" que venci el PDC

'Mamihlapinatapai' és, segons el Llibre Guiness dels rècords, la paraula més concisa del món. El terme, que usen els indígenes yàmanes de Terra del Foc, es refereix a «una mirada entre dues persones, cada una de les quals espera que l’altra comenci una acció que totes dues desitgen però que cap s’anima a iniciar». Hi ha hagut molts 'mamihlapinatapais' durant els últims mesos en l’esquerra alternativa. ICV, Podem, EUiA i Barcelona En Comú s’han mirat de reüll abans de llançar-se a la piscina d’En Comú Podem, una confluència que tots els actors desitgen, però tots són conscients que entranya molts riscos.

En aquest procés totes les mirades busquen Xavier Domènech, home de consens en un context de recels en la sinuosa senda de passar de marca electoral a aliança fixa. Capità de la doble victòria d’En Comú Podem en les eleccions generals a Catalunya i arquitecte de la confluència, Domènech va oferir ahir una conferència en què va desgranar les bases de la nova aposta dels comuns per convertir-se en una «alternativa real» a Convergència.

«No som la versió 2.0 de qualsevol espai anterior, ni senzillament només aire fresc. Sorgim d’una nova època històrica (...) que imposa una sèrie de reptes absolutament nous. Som nous, però no principiants», va explicar després de posar en valor els èxits aconseguits en l’últim cicle electoral.

La conferència, titulada 'Reflexions per a una Catalunya en comú' i que va deixar petit l’Ateneu Barcelonès (150 persones es van quedar fora), va ser el tret de sortida del procés de construcció del nou partit, que culminarà a finals del pròxim mes de març amb la celebració d’una assemblea constituent.

Després de denunciar que «la socialdemocràcia com a tal ha fracassat perquè va acceptar que el model natural era el neoliberal, que ens ha portat a la crisi actual», Domènech va demanar acabar amb l’hegemonia neoliberal que encarna la Convergència de les retallades. «Hem de derrotar l’hegemonia neoliberal instal·lada al nostre país. Construir una hegemonia nova, la dels comuns, política, cultural, social i econòmica». Davant la idea d’una Catalunya com un Estat nació del segle XIX que considera que defensen alguns partits nacionalistes, ell aposta decididament per una nació-xarxa del segle XXI. «La construcció real de Catalunya és la forma de construcció de totes les sobiranies», va assenyalar l’historiador davant la mirada de Joan Tardà. El republicà va seguir atentament el discurs, igual que Eva Granados (PSC), Anna Gabriel i Mireia Vehí (CUP) i representants de tots els partits de la confluència.

Als seus companys d’aventura política, Domènech els va demanar maduresa per pensar més en el país que en els interessos particulars de cada formació política. «Una nova construcció política on el debat no sigui de poder o de partit, sinó de país. Hem d’estar orgullosos del que hem fet des de la ciutadania i des de les diverses forces polítiques en el transcurs del cicle anterior. Però hem d’anar més enllà: madurar, créixer, transformar-nos. Una confluència on el tot superi les parts per a la construcció com a força alternativa de país».

El primer pas per a la confluència serà la presentació, abans del Nadal que ve, del seu manifest polític, després del qual es crearà una promotora integrada per independents que analitzarà els debats que arribin des de tots els punts de Catalunya.

    

Notícies relacionades

El repte de la confluència

La primera Diada 'comuna'

En una primera fase, els diferents partits de la confluència abordaran les qüestions programàtiques, en què hi ha més punts d’acord, per deixar per a la segona fase l’àmbit organitzatiu, que és on hi pot haver més discrepàncies. El calendari fixat preveu que el nou subjecte polític neixi abans de la primavera.

Malgrat l’èxit obtingut pel model de Barcelona en Comú, el repte és ara omplir algunes llacunes, amb una implantació a tot el territori i no circumscrivint-se simplement a l’àrea metropolitana de Barcelona, on tenen la seva principal bossa d’electors.