El PP, del corró a la "humilitat"

Si criden l'atenció el canvi de postura del PSOE i el debat en què el Podem està immers entre moderats errejonistas i partidaris de l'agitació liderats per Pablo Iglesias, a la dreta també s'està produint una modificació del relat substancial, de la legislatura del corró -justificada en les “urgències” del país- fins al funcionament  “col·laboratiu” que propugnen ara els conservadors, seguint el terme utilitzat per Soraya Saénz de Santamaría a principis de mes.

Mariano Rajoy va apuntalar el canvi de to i estratègia a la primera part del debat d'investidura, amb ofertes de diàleg dirigides als partits “constitucionalistes” i maneres suaus amb el PSOE i Ciutadans. I en l'‘argumentari’ que el PP ha enviat aquest divendres, com a digestió de la sessió, a tots els seus càrrecs -i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO- demana que ressaltin la part del discurs del president en què va assenyalar que “la demonització de l'adversari ja no funciona, no és creïble”.

Per amplificar el nou discurs, vicesecretaris i càrrecs del PP han copat avui entrevistes radiofòniques i televisives en què han ressaltat una verdadera intenció d'“allargar la mà” als grups al Parlament més afins, per intentar tirar endavant lleis i reformes. 

Javier Maroto, no obstant, ha reconegut que “el canvi de mentalitat”, tant del PSOE com del PP, per donar-se la mà després d'anys d'enfrontament, requereix un “procés”, en referència al fet que tots dos partits necessiten adaptar-se a la nova situació. I, en la mutació, ell s'ha mostrat partidari que el seu partit mostri ara “màxima predisposició” al diàleg, “humilitat”, i faci fins i tot “autocrítica” i es posi "al lloc de l'altre”. Si el PP actua d'acord amb aquests principis, ha vaticinat, podrà arribar a la cobejada meta que els socialistes recolzin els pressupostos, això sí, després de “moltíssimes hores” de negociació i probables estira-i-arronses.

LA CONTRADICCIÓ

El problema de la renovada estratègia conservadora és que la suavitat i l'intent d'acostament al PSOE pot impulsar que Podem aconsegueixi la seva verdadera meta: erigir-se en líder de l'oposició. Segons fonts populars, la manera com s'atacarà la formació morada -o se'n defensarà- no ha sigut analitzada encara a fons en les reunions internes perquè, al seu parer, és un problema que preocupa més el PSOE que el PP.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Rajoy va recórrer en el solemne debat a la ironia i al to paternalista i a estones condescendent per mirar de desmuntar Iglesias. I, en un calculat repartiment de papers, va deixar al portaveu popular, Rafael Hernando, les crítiques més àcides, cosa que va comportar, com a contrapartida, el sonor abandonament dels morats de l'hemicicle. Aquest divendres els populars han seguit el camí del parlamentari i s'han acarnissat contra Podem, partit que han situat en l'“antipolítica”, el “xou” permanent, “la bronca al carrer” i la inutilitat a les institucions.

Però, al mateix temps, Maroto, Pablo Casado o Fernando Martínez-Maillo han volgut deixar clar que “el líder de l'oposició no és el que més crida”, sinó aquell que, “pensant diferent, és capaç d'oferir alternatives, ser part de l'oposició” i tenir una actitud “constructiva”. Tot per no reduir el paper dels socialistes i donar encara més ales als "antisistema".