La Generalitat eleva a "dia nacional" l'aniversari de l'execució de Lluís Companys

D'aquí un mes, l'11 de novembre, les solapes de tot Gran Bretanya s'ompliran de ‘poppies’, pètals de roselles, record de les que creixen als camps de França on tants i tants britànics van trobar la mort i van ser sepultats durant la primera guerra mundial. L'11 de novembre és l'aniversari de l'armistici que va acabar amb la gran guerra. Als Estats Units, el ‘Memorial Day’, el dia dels caiguts, se celebra l'últim dilluns de maig, més pròxim al 8 de maig, data de la rendició alemanya en la segona guerra mundial, encara que l'origen de l'homenatge fos la guerra civil americana. En la vigília del 12 d'Octubre, dia nacional d'Espanya, el Govern català ha aprovat que el 15 d'octubre, aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys a mans del franquisme, sigui, a partir d'ara, “dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i de la repressió de la dictadura franquista”, segons ha comunicat aquest dimarts la portaveu Neus Munté.

L'acord, que dóna compliment a la llei del memorial democràtic que el Govern tripartit va promoure el 2007, té en compte, segons el comunicat de l'Executiu, “la pluralitat de memòries que han de ser reconegudes sense ressentiments”. Així mateix, es fa èmfasi que Companys va ser “l'únic president elegit democràticament a Europa occidental que ha sigut executat pel feixisme”.

CARTA A L'ONU

I no només això. Enfangant-se en l'enfrontament cada vegada més aferrissat amb l'Estat, el Govern català, segons ha detallat la també consellera de Presidència, ha remès dues cartes a l'ONU i al Consell d'Europa, responent a una resolució de la comissió de Justícia del Parlament, en què es denuncia la "persecució" judicial de càrrecs electes catalans pel seu suport a la declaració d'inici del procés cap a la independència, aprovada per la Cambra catalana el 9 de novembre passat i anul·lada després pel Tribunal Constitucional

I és que la Generalitat eleva el to. En el fons i en la forma. D'una banda, l'Executiu català ha aprovat una bateria de mesures que segur que no seran del gust del Govern central en funcions ni del seu espai ideològic. I de l'altra, la portaveu del Govern, Neus Munté, ha titllat de "ridícula" la reacció de la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, a compte de la conversió en feiner de la festivitat del 12 d'Octubre a les dependències municipals de Badalona (iniciativa finalment vetada pel jutge). A més, ha qualificat de "grotesc" el Tribunal Constitucional, ja que aquest mateix dimarts s'ha rebut al Palau de la Generalitat i al Parlament la notificació de la suspensió de les conclusions de la comissió d'estudi sobre el procés constituent.

Notícies relacionades

Passió i mort de Companys

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Pel que fa al referèndum, dues novetats. La ferma decisió, expressada per Munté, d'incloure en els pressupostos del 2017 que ara s'estan negociant partides específiques que permetin fer front "a tot allò que el Govern s'ha fixat com a objectiu, com són la creació de les estructures d'Estat i el referèndum". La intenció és manifesta, serà necessari veure si aquestes partides s'hi inclouran de manera camuflada o al descobert.

L'altre punt és l'aprovació del projecte de llei del procediment de vot electrònic per garantir el dret de vot als catalans a l'exterior. Una acció encaminada clarament que en aquest eventual referèndum la participació dels residents a l'exterior augmenti per sobre dels 14.000 sobre 196.000 que van poder exercir el dret de vot. "El 27-S hi va haver moltes queixes de catalans a l'estranger perquè van considerar que se'ls havia coartat un dret fonamental".