MOVIMENTS A L'ESQUERRA ALTERNATIVA

El repte de la confluència

Els socis d'En Comú Podem jatreballen per separat en la construcció del nou subjecte polític

Ernest Urtasun, d'ICV, destaca la bona sintonia entre tots els actors

icoy34478717 xavier domenech en comu podem160627162625

icoy34478717 xavier domenech en comu podem160627162625 / FERRAN SENDRA

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Molt pendent de si tocarà anar a unes terceres eleccions generals, En Comú Podem, flamant vencedor dels dos últims comicis generals a Catalunya, comença a caminar pel sinuós sender que l’ha de portar de marca electoral a aliança fixa. EUiA, Podem, Barcelona en Comú Iniciativa ja treballen amb documents interns que traslladaran a les comissions de treball. A finals de mes s’iniciarà oficialment, amb la presentació d’un manifest, el procés de confluència que s’espera que culmini al febrer amb una convenció fundacional que rubriqui els acords aconseguits.

Un manifest  a finals d'octubre iniciarà el procés que tancarà una convenció al febrer

Amb unes consignes generals acordades, cada partit ha anat construint la seva particular visió de com hauria de ser la confluència. Iniciativa, per exemple, va aprovar en el consell nacional del 17 de setembre passat un document després del qual va començar el debat en les diferents agrupacions. «Tenim unes premisses compartides, però no són exactament els mateixos blocs els que planteja cada partit. Nosaltres, per exemple, hem fixat els d’economia i ecologia, drets socials, sobirania i model plurinacional i justícia de gènere i democràcia. I un específic de cultura», segons explica Ernest Urtasun.

L’eurodiputat i portaveu d’Iniciativa relata que en aquest procés han decidit centrar-se primer en les qüestions programàtiques, en què hi ha més punts d’acord, per deixar per a la segona fase de treball l’àmbit organitzatiu, en què hi pot haver més discrepàncies. «La segona fase és la part més delicada, com a ningú se li escapa. Hi ha diversos models: el de coalició, que no és el que volem, el de les quotes... A nos-altres ens agradaria que el que féssim fos una cosa nova, en què el demos fos la gent; cada persona ha de tenir un vot, que hi hagi primàries, paritat en els òrgans». Malgrat els recels que hi ha hagut en els últims mesos, en què alguns dels integrants assenyalaven la imatge d’ICV, Podem i Barcelona En Comú mirant-se de reüll abans de llançar-se a la piscina, Urtasun destaca la bona sintonia que hi ha entre tots els actors davant d’aquest repte.

Notícies relacionades

En l’àmbit ideològic, un dels punts crucials serà com es defineix sobre la qüestió nacional el nou subjecte polític en què conviuran independentistes, federalistes i confederalistes, units tots, això sí per la defensa de la sobirania catalana.

Implantació territorial

La primera fase  se centrarà en la part política, aparcant l'organitzativa, la més delicada

L’objectiu no és llançar un missatge només a la militància de totes les formacions que integren En Comú Podem, sinó fer extensiva la crida a la resta de la ciutadania amb la finalitat d’obrir el nou subjecte polític a tota la societat. El repte és poder implantar-se a tot el territori i no circumscriure’s simplement a l’àrea metropolitana de Barcelona, on tenen la principal bossa d’electors. «Volem no tan sols que la militància es posi a treballar junta, sinó que vingui més gent», sentencia Urtasun. El manifest, firmat per personalitats de diferents àmbits i que es donarà a conèixer a finals de mes, es dirigirà així a la societat catalana en general. «La idea és crear una promotora on hi hagi personalitats que facin una crida a la participació». Després del manifest, el calendari, com detalla Urtasun, seria portar a terme els debats durant els mesos de novembre i desembre, deixant la convenció fundacional per a finals de gener i principis de febrer. En aquesta gran assemblea se sotmetria a votació el programa polític i els diferents òrgans que s’hagin consensuat. Tot això, és clar, pendents de si cal anar a unes terceres eleccions. H