Anar al contingut

Miquel Iceta: "A fora no sé si s'entén l'angoixa de Catalunya"

"Pensar que serà més fàcil negociar un referèndum que una reforma constitucional és somiar truites"

Roger Pascual

El primer secretari del PSC repassa lactualitat política. / RICARD FADRIQUE

–¿Ha sigut una bona idea posar la llei de la claredat a la ponència? 
–Els debats s’han de fer, aquest és un moment de debatre aquesta proposta, de pensar en el país, i no té cap sentit escamotejar el debat. Precisament per fer un debat seriós el que hem de fer és situar-lo en el marc d’un congrés i decidir allà.

–¿Què li ha dit Pedro Sánchez?
–Encara res, ens veurem aquest dimecres. És un debat que culminarem al novembre i crec que ara tenim coses molt més urgents.

–¿Arriba en mal moment això?
–En política sempre es diu que no és mai un bon moment. ¿Quan és un bon moment? Nosaltres hem esperat fins després de les eleccions per no interferir. Era lògic que comencéssim a parlar d’això ara, però és lògic que no sigui l’únic debat del congrés.

–Explica que a la resta d’Espanya no són conscients que un 48% de catalans se’n volen anar. ¿Què responen al PSOE quan l’hi diuen?
–El PSOE és l’únic partit que té una resposta, la reforma constitucional. Fora de Catalunya no sé si s’entén l’angoixa amb què es viu des de Catalunya aquesta qüestió. Estem en aquest procés des del 2010, han passat sis anys i no veiem que s’acabi. A Catalunya, a part de la crisi, és l’altre gran problema i hi ha riscos perquè hi ha una majoria independentista que en qualsevol moment pot emprendre una via unilateral que podria comportar molts problemes a Catalunya i al conjunt d’Espanya. Que nosaltres hi posem més pressió, passió i urgència és el més normal del món.

–Vostè havia parlat amb anterioritat de la llei de la claredat i no havia passat res. ¿Posar-ho negre sobre blanc ho canvia tot?
–Probablement sí. Està escrit amb molts miraments, d’una manera molt oberta per demostrar que estem convençuts que no hi ha solució unilateral. Ni dret a decidir, que no se sap gaire què és, ni autodeterminació, ni DUI ni RUI. Reiterem el nostre compromís amb vies acordades. La primera, la reforma constitucional.

–Malgrat les crítiques que hi va haver al consell nacional aquesta vegada no hi ha cap risc de fractura al PSC.
–Si el debat és fractura, embolic, estem fent un mal servei a la política. Els partits han de ser espai de debat. Des de l’any 2010 que estem empantanegats i seria molt estrany que al congrés del PSC hi passéssim de puntetes. Es diu que el PSC ha anat canviant de posició. Ho ha fet en dos programes electorals però mai en una discussió de congrés. I si s’ha de prendre una decisió definitiva és precisament en un congrés, i el moment és ara.

–La gent no sap què és la llei de la claredat. Expliqui-la.
–La llei de la claredat diu que un referèndum sobre la secessió ha de tenir una pregunta molt clara, una majoria molt clara i, si s’opta per la secessió, hi ha d’haver una negociació que no necessàriament acaba en independència. Es critica que aquesta llei no és clara i és veritat, perquè diu una majoria clara però no diu quina, una pregunta clara i no diu quina.

–Des que hi ha llei de la claredat al Canadà no hi ha tornat a haver cap referèndum al Quebec i els nacionalistes no la reconeixen.
–És un instrument clarament federalista i als nacionalistes el federalisme els fa por perquè creuen que la independència és irreversible. Les propostes que ho qüestionen i es basen en la recerca del pacte són les que els incomoden més. A Catalunya nosaltres som un recordatori incòmode del fet que pel camí unilateral no es va enlloc. ¿Un RUI en què es diferenciaria del 9-N, que no va provocar cap efecte? Nosaltres no volem la independència, volem un nou acord amb els pobles d’Espanya.

–¿Creu que hi hauria votants que s’oblidarien de la independència amb una reforma constitucional que garantís un bon finançament?
–Estic convençut que una majoria de catalans diran sí a un referèndum d’una reforma constitucional que resolgui el reconeixement de la singularitat catalana, que clarifiqui les competències, que inclogui principis d’ordinalitat en el finançament i que promogui un Senat federal. Perquè hi ha una majoria de catalans que volen un pacte. Alguns l’han volgut sempre. I altres comencen a adonar-se que la roda sense fi del hàmster no porta enlloc.

–¿Era incòmode ser al bàndol del no al referèndum quan un 80% de la població el reclama?
–El problema és que s’ha equiparat consulta a independència, i els que no volen la independència s’han allunyat de la consulta. Però no hi haurà cap solució estable fins que no s’hagi votat. Perquè una de les arrels del problema és que es va alterar l’Estatut votat pels catalans. Per curar aquesta ferida només es pot fer amb un referèndum democràtic. Partint de la base que la unilateralitat és impossible, pensar que serà més fàcil negociar un referèndum sobre la independència que una reforma constitucional és somiar truites. Posem la màxima pressió possible per a la reforma constitucional. Això s’haurà de fer entre tots, i també hi haurà d’haver des de les institucions de l’Estat la voluntat de negociar.

–Hi ha qui considera que somiar truites és pensar que Sánchez, Díaz, Rajoy i Rivera acceptaran una llei de la claredat.
–Primer han d’acceptar la reforma constitucional. En aquesta qüestió l’ordre dels factors sí que altera el producte. En el cas que no funcionés, s’haurà de pensar què es fa. És un tema prou complicat que no té solucions màgiques, sinó una solució complexa. Trobarà obstacles i no serà breu, igual que la via dels independentistes, que han hagut d’ajustar el seu full de ruta perquè la vida és més complexa del que un voldria que fos.

–¿Què podria facilitar la formació del Govern del PP?
–En aquests moments no hi votarem a favor ni ens abstindrem. A qui correspon buscar el suport és al PP, no correspon als altres oferir-l’hi. Perquè a nosaltres les urnes ens han posat clarament a l’oposició. El que dic és que hi ha propostes que caldria abordar: reforma constitucional, recuperar l’equilibri de la negociació col·lectiva que va trencar la reforma laboral i la qüestió de les pensions. Estem disposats a parlar amb qui sigui d’aquests temes. El bipartidisme ha quedat molt tocat i la nova etapa està marcada per una necessitat de pactes.

0 Comentaris