Podem es dessagna en una guerra fratricida entre faccions

Poques vegades Mariano Rajoy l'encerta en la seva lectura sobre la naturalesa de Podem, però hi ha una cosa certa que repeteix com un mantra i ajuda a comprendre com és de traumàtica de la guerra oberta al partit morat. Els seus dirigents són “una colla d'amics”. Restant la connotació negativa, el fons de l'afirmació és real, i per això la disputa interna oberta després d'una patecada electoral que els resta 1,2 milions de vots quan es veien encapçalant el govern, resulta tan dolorosa i difícil de pair. Les dues faccions enfrontades, errejonistes i pablistes, van ser, també, amics. Ja no tant. Tenen grups separats i es critiquen mútuament, però els llaços afectius del passat fan lacerant una pugna, que els dessagna en una hemorràgia que no aconsegueixen contenir malgrat que temen que sigui encara més perjudicial que el resultat mateix a les urnes. 

Les ferides obertes a la primavera, per la destitució de Sergio Pascual com a secretari d'Organització, es van cosir ràpid i els rancors van quedar en segon terme per afrontar junts noves eleccions. Ara aquesta contenció sembla impossible. Pablo Iglesias no aconsegueix que els dirigents deixin de ventilar en públic les seves diferències ni evitar un dels efectes que més l'exaspera: les filtracions a la premsa. Vol que el debat es doni en els òrgans de direcció. De moment, aquest divendres hi ha convocada una reunió amb IU i tots els socis territorials. Fonts de Podem avancen que no hi haurà declaracions, en l'enèsim intent per relaxar una tensió que va en augment i té a l'aliança com a epicentre. 

Íñigo Errejón discrepa d'Iglesias. Considera que la confluència s'ha de “revisar” i que ell aposta en un Podem com a força “independent i autònoma”. Alberto Garzón no va trigar a respondre, via carta als seus simpatitzants: “És positiu que ens preguntem si la confluència ha sigut bona idea. Jo crec que sí”, defensa. El missatge enviat per Pablo Echenique, secretari d'organització, al grup del consell ciutadà estatal, advertint que està disposat a extirpar “les males herbes”, en referència als dirigents que travessen acusacions, va incrementar el malestar. En un missatge posterior, Echenique es va explicar, perquè el to sonava a amenaça, però va deixar clar que no tolerarà actituds que perjudiquin el partit, embrancat a debatre si ha de continuar l'aliança amb IU.

CONTENIR LES FILTRACIONS

Els dirigents de Podem, tan pablistes com errejonistes, són conscients del perill que comporta una disputa oberta i narrada en directe als mitjans de comunicació. Per això, en les dues faccions la consigna és frenar les filtracions a la premsa i evitar fer declaracions. De fet, les entrevistes que estan oferint els membres de la direcció són amb comptagotes. Compensar fins i tot les d'un bàndol i les d'un altre resulta un equilibri complicat. 

Notícies relacionades

La crisi emocional de Podem

Units Podem obre la disputa sobre què ha fallat

No obstant, malgrat aquest esforç de contenció que demanen, tampoc els líders han aconseguit eludir la polèmica. Iglesias va sortir dimarts a defensar l'aliança amb IU. Errejón la va posar en quarantena dimecres. Echenique va llançar les seves advertències. La líder a Andalusia, Teresa Rodríguez, no només va defensar la confluència, sinó que va atacar la campanya dissenyada per Errejón. I tot això en públic. Els grups privats de Telegram, d'una facció i d'una altra, relleven que aquesta vegada per cosir les ferides necessitaran més que uns punts de sutura improvisats.