El debat complica les expectatives de pacte(s)

El PP assumeix després de la cita televisiva que no podrà comptar amb Sánchez i que Rivera vendrà car un suport que serà insuficient

El PSOE seguirà apostant per atacar durament Iglesias per considerar que és l'únic camí per mobilitzar el seu electorat

 

  / JOSÉ LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

Unes hores de distància respecte a l’únic debat a quatre que hi haurà en aquesta campanya electoral van servir perquè els seus protagonistes tinguessin certa sensació de ressaca –el cansament, la tensió i les hores d’estudi passen factura a tothom– i poguessin reflexionar, amb els seus equips, sobre la collita obtinguda en una cita que no va ser fàcil. I perquè els milions de teleespectadors que van seguir un programa que va acaparar més de la meitat de l’audiència televisiva, amb més d’un 57% de quota de pantalla, poguessin pair ja amb certa calma el que van veure i van sentir en el combat polític a quatre. Així, les dues preguntes clau que ahir podien ressonar amb la mateixa força als quarters generals dels partits o a les cafeteries on s’analitzava l’esdeveniment eren les mateixes: «¿qui ha guanyat?» «¿qui pactarà amb qui?». Segons el sondeig fet per EL PERIÓDICO entre els seus lectors, el triomf se’l va emportar Pablo Iglesias.

Pel que fa a la segona qüestió, la dificultat de trobar-hi resposta, especialment després d’haver-se celebrat el debat, fa entreveure un 27-J tan complicat de gestionar o més del que ho va ser el post-20-D. La taula o taules de negociació amenaça (amenacen) de tornar-se a omplir de peròs i incògnites aritmètiques. ¿Hi haurà terceres eleccions? «Si ens comprometem que es deixarà governar la llista més votada, no n’hi haurà», va respondre Mariano Rajoy. Unes hores després de l’enfrontament a quatre bandes, des del PP s’aclaria que si tornen a guanyar les generals, intentaran prendre la iniciativa i governar sense facilitar que ho facin altres. Buscaran la complicitat del PSOE. I de Ciutadans si vol col·laborar donant-los suport per activa o per passiva.

Però del que es va sentir als altres aspirants, els conservadors deien haver confirmat també la seva tesi que la tasca tornarà a ser titànica. Ja es comprovarà si possible. No podran comptar amb Pedro Sánchez per a l’operació, conclouen, encara que mantenen l’esperança que des de les files socialistes sorgeixin altres veus després de les generals que prefereixin abstenir-se amb un PP guanyador que obrir la Moncloa a Pablo Iglesias.

EL MORBO I EL ‘SORPASSO’

Els populars reconeixen així mateix no confiar que els escons d’Albert Rivera puguin sumar amb els seus i garantir una majoria absoluta. Compten també que el cap de Ciutadans jugarà fins a l’últim minut a mantenir el morbo sobre si demanarà o no el cap de Rajoy com a condició sine qua non per arribar a qualsevol pacte. Per tant, la seva esperança és «un altre PSOE»; el diferent de Sánchez. Amb aquest horitzó, el seu canvi d’estratègia després del debat consistirà a intentar convertir el «tots contra Rajoy» en un «Rajoy contra tots», presentant-se com la «seguretat» davant el «caos» que suposadament s’amaga darrere l’oposició. Pretén augmentar distàncies en la recta final de la campanya.

El candidat socialista, pel seu costat, mira de no exhibir desànim. I això malgrat que la seva intervenció en la cita televisiva a quatre no va ser la més alabada i que enquestes diàries com les publicades per aquest diari incideixen en el fet que Units Podem, almenys de moment, està instal·lat en el 'sorpasso' al PSOE. L’equip de Sánchez considera que la seva estratègia d’atacar durament Iglesias és el camí. No es planteja modificar-la. En la seva opinió, mantenir-la pot ajudar a mobilitzar els votants socialistes que de moment es qualifiquen com a indecisos o proclius a una perillosa abstenció.

«Que hi hagi o no terceres eleccions dependrà de si surten a votar els socialistes», va dir Sánchez en un debat on va optar per marcar un mar de distància amb el líder de Podem. Un Iglesias que es va esforçar per mostrar-se conciliador amb els socialistes –aspira a emportar-se un bon grapat de vots de les seves bases–, i que sí que es va comprometre a buscar el pacte amb el PSOE després del 26-J. Amb independència de quin dels dos partits quedés davant de l’altre. L’esglaó de cadascú, al seu entendre, ha de tenir-se en compte únicament per elegir qui presideix el Govern.

LA DISJUNTIVA

Notícies relacionades

El dirigent morat va reclamar a Sánchez que es comprometés a fer el mateix. O que admetés sense dissimular si preferia ajudar a fer que Rajoy seguís una altra legislatura en el poder abans que congraciar-se amb Podem. Però el cap del PSOE, conscient que algunes respostes, a més d’aclarir dubtes raonables, poden arruïnar campanyes o el que en queda, va preferir cenyir-se al guió del «jo surto a guanyar». O sigui, que va triar deixar que altres fessin per ell les hipòtesis.

Amb aquest panorama, el debat no va servir per respondre «¿qui pactarà amb qui?» que ocupa el cap de tants espanyols dies abans d’anar a les urnes. Més aviat va promocionar la idea que l’endemà de les eleccions Espanya podria a tornar a la disjuntiva. Queda més d’una setmana abans del 26-J. Potser els candidats ens donaran pistes de cap on ens encaminem. O no.