"Senyors, s'ha acabat la mili"

"Senyors, s'ha acabat la mili" van ser les paraules que va fer servir l'aleshores ministre de Defensa, Federico Trillo, per anunciar-ho. Era el 9 de març del 2001, i el Consell de Ministres que presidia José María Aznar acabava d'aprovar el decret pel qual se suprimia el servei militar obligatori després d'haver estat en vigor durant dos segles.

La decisió de posar fi a la mili es va confirmar fa aquest dimecres 15 anys, però venia de més lluny. Concretament, i encara que el PP es va arrogar el pla en exclusiva, l'eliminació del reclutament obligatori es va forjar en el pacte del Majestic del 1996, pel qual la CiU que liderava Jordi Pujol va oferir el seu suport a Aznar perquè governés Espanya a canvi, entre altres accions, de suprimir el servei militar obligatori.

MÉS D'UN MILIÓ D''ALLIBERATS' 

Notícies relacionades

Colau diu als militars que no són benvinguts al Saló de l'Ensenyament

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

Als nascuts en el present segle els deu sonar a marcià això de la mili, però ja només el 2001 la supressió d'aquesta fórmula va alliberar del reclutament obligatori més d'un milió de nois joves més grans de 18 anys, que aleshores haurien hagut de dedicar nou mesos de la seva vida a l'Exèrcit. Això, els que no estaven de pròrroga, prestant serveis socials durant 13 mesos com a objectors de consciència o, directament, s'havien declarat insubmisos. L'oposició de molts joves a incorporar-se a l'Exèrcit va ser clau perquè la mili acabés per desaparèixer.

Fulminat el servei militar obligatori, l'Exèrcit espanyol va passar a dependre de soldats professionals. El dia que Trillo va fer l'anunci, hi havia 76.000 militars allistats voluntàriament.