Crisi a JxSí pel paper dels independents

El mes de juliol passat i després de mesos de controvèrsia i pressions, Artur Mas i Oriol Junqueras, flanquejats per les entitats independentistes com a testimonis, van arribar al pacte de concórrer junts en les eleccions del 27-S. En l'anterior pacte, el del 14 de gener, pel qual CDC acceptava les llistes separades, els dos partits ja van esbossar que concorrerien als comicis amb unes llistes amb profusió d'independents. És més, en un dels moviments de distracció amb què ERC va pretendre deslliurar-se del jou d'haver d'anar de bracet amb els convergents, i recollint una proposta de la CUP, els republicans van plantejar una llista sense polítics i només amb personalitats de la societat civil. Els independents es van convertir en objecte anhelat per donar a la qüestió independentista una pàtina de sentiment popular, en un moment que la política s'allunya del ciutadà. Un dels independents que va acabar per formar part de Junts pel Sí, Germà Bel, ha obert una crisi en el grup parlamentari al plantejar la seva dimissió com a membre de la direcció .

I és que tothom, començant pels mateixos partits, han oblidat que JxSí no és una coalició de dos partits, si no que hi ha una tercera part, els independents. Ja des que es van saber els noms que ingressarien a l'hemicicle van córrer les llistes de diputats de CDC i d'ERC, assumint cada partit els independents que ells van proposar. Germà Bel, cap de llista per Tarragona i una de les veus més escoltades en el grup parlamentari, no només perquè en qualitat de número u d'una de les circumscripcions tingui un lloc en la direcció de Junts pel Sí, ha dit prou. La dimissió no ha sigut fins i tot formalitzada i s'està pendent d'una reunió a celebrar aquesta setmana per veure si la cúpula del grup, formada pel president, el convergent Jordi Turull, i la portaveu, la republicana Marta Rovira, el dissuadeixen de les seves intencions o no.

No és aquesta la primera vegada que Bel critica les promíscues relacions entre grup parlamentari, partits i Govern. Durant el frenesí de nomenaments de càrrecs que va succeir la investidura de Carles Puigdemont, a mitjans del mes de gener, el diputat i expert en infraestructures va retreure que hi hagués direccions regionals d'ERC que elaboressin llistes de candidats a delegats del Govern a la seva àrea territorial. 

MONUMENT A TORTOSA

Notícies relacionades

El PNB agita territori ‘abertzale’ en el seu intent d’evitar el sorpasso de Bildu

¿Marejol a Euskadi?

En el fons hi subjau el mateix funcionament del grup i les pressions externes a què va ser sotmès, per exemple, la setmana passada amb motiu de la votació sobre la retirada del monument aixecat pel franquisme a Tortosa. Convergència, al rescat del seu coreligionari i alcalde de Tortosa, volia que es votés en contra de la moció de la CUP, ja que la ciutat de l'Ebre celebrarà una consulta específica sobre la qüestió i, per tant, pretenia que es respectés la voluntat del territori afectat. Més o menys com en la polèmica entre CDC i ERC sobre BCN World i l'eventual consulta. ERC, per contra, va advocar pel vot a favor o per l'abstenció, que afavorien, totes dues, l'aprovació de la proposta de resolució. Els independents també van recolzar, passivament o activament (Bel s'hi va abstenir i Carme Forcadell hi va votar a favor), la iniciativa, resultant, finalment aprovada.

La direcció de JxSí va resoldre la situació fixant el criteri que, a partir d'ara, en les matèries no incloses en el programa electoral i sobre les quals hi hagi discrepàncies internes, s'optarà per la llibertat de vot.