Els riscos de la consulta de Sánchez

El PSOE tem que una baixa participació en el referèndum d'aquest dissabte perjudiqui el candidat

Els socialistes plantegen la pregunta a les bases sobre el pacte com un plebiscit sobre el líder

 

  / JUAN MANUEL PRATS

4
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Quan Pedro Sánchez va anunciar per sorpresa una consulta a les bases del PSOE sobre els acords de govern a què pogués arribar, a finals del gener passat, gairebé tots els dirigents van concloure que estava pensant en Podem. El malestar entre el secretari general i els principals barons socialistes havia estat creixent durant setmanes, així que Sánchez va convocar la consulta com a forma de desfer-se del control dels líders territorials.

Però finalment el pacte subscrit no és amb Podem, sinó amb Ciutadans, una aliança amb una força qualificada durant la campanya de «noves generacions del PP» que no suma per portar Sánchez a la Moncloa. Pensada com un plebiscit sobre el lideratge del secretari general, la consulta d’avui comporta riscos per al candidat.

Ningú dubta que la majoria dels militants del PSOE que votin ho faran per donar el vistiplau al pacte amb Ciutadans. El que està en qüestió és quants dels 189.167 afiliats aniran a votar. Amb prou feines s’ha fet campanya per mobilitzar les bases, els barons no s’hi han implicat i molts d’ells discrepen de la supressió de les diputacions que recull un acord que, a causa dels previsibles vots en contra del PP i Podem, no investirà Sánchez com a president. ¿Per a què votar, llavors? «Per participar en un procés sense precedents i recolzar el secretari general», respon un membre de l’executiva.

LES EXPECTATIVES

El temor a una escassa participació s’ha estès en la direcció del partit, que evita concretar les seves expectatives. «És la primera vegada que es produeix una consulta d’aquestes característiques. No tenim amb què comparar. Però la mateixa celebració ja és un èxit i un pas més en la rendició de comptes a la militància», assenyalen en l’entorn de Sánchez.

Diversos dirigents territorials anticipen que qualsevol percentatge per sota del 50% seria un fracàs. En les primàries de fa dos anys, la participació va ser del 66%. No són processos homologables, però aquest últim ajuda a calibrar la consulta. Està enfocada com un referèndum sobre Sánchez, que en principi sortirà derrotat de les dues votacions d’investidura de la setmana que ve, després intentarà que Podem se sumi al pacte via suport o abstenció, i si fracassa aspira a repetir com a cap de llista en unes noves eleccions el 26 de juny. El temps es tira a sobre i no és clar que puguin celebrar-se primàries si es repeteixen els comicis. Un bon resultat avui aplanaria el camí al líder.

El foc intern al PSOE, que va arribar a altíssimes cotes després de les eleccions generals (amb diversos barons demanant un congrés per rellevar el secretari general dels socialistes), ha baixat des que Sánchez va ser nomenat candidat a la presidència del Govern pel Rei, a començaments d’aquest mes. Però no s’ha extingit. La desconfiança es manté, i tant alguns apartats del document firmat per Ciutadans com el contingut de la pregunta que se sotmetrà a la militància han contribuït a avivar-la.

El PSOE ha aconseguit i ha proposat acords amb diferents forces per recolzar la investidura de Pedro Sánchez. ¿Dónes suport a aquests acords per conformar un Govern progressista i reformista?», diu la pregunta a les bases. «És gairebé una presa de pèl», sosté un president autonòmic, que considera, al contrari que la direcció del partit, que si es rubriquen nous pactes haurien de tornar a ser sotmesos a la militància. «La pregunta Déu n’hi do», va dir a Tele 5 ahir el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que va reclamar que la consulta no sigui «un xec en blanc per firmar l’acord que es vulgui».

EL PAPER D’ANDALUSIA

Notícies relacionades

Page és un dels barons que no combreguen amb l’eliminació de les diputacions, que segons l’aliança amb Albert Rivera haurien de ser substituïdes per consells d’alcaldes per als municipis de menys de 20.000 habitants. El malestar afecta molts territoris, d’Extremadura a Aragó, però es deixa sentir amb especial virulència a Andalusia, on resideix la quarta part de la militància. Els presidents de diputacions socialistes en aquesta autonomia ja han criticat l’eliminació dels seus organismes, i la presidenta de la Junta, Susana Díaz, es manté en silenci, però el seu entorn no amaga que no se sent partícip de tot aquest procés. L’escassa implicació del poderós PSOE andalús pot contribuir a una baixa participació que tant preocupa la direcció.

Dilluns que ve, el comitè federal ratificarà el resultat del referèndum intern. No s’espera que la sang arribi al riu en aquesta cita, només un dia abans que Sánchez se sotmeti al Congrés dels Diputats al seu primer debat d’investidura. «Primer ens concentrarem en com s’acaba tot això –assenyala un líder territorial–. Després ja veurem». 

"Alguns són tan d'esquerres que volen que segueixi el PP"

“Alguns són tan d'esquerres que són capaços de votar en contra d'un candidat socialista perquè segueixi governant el PP”, va dir el candidat. Davant Ciutadans, que insisteix que l'acord no suposa la derogació de la reforma laboral ni de la 'llei mordassa' i demana a Mariano Rajoy que s'hi adhereixi, Sánchez va sostenir que les dues polèmiques normes del PP quedarien anul·lades gràcies a un pacte que va definir com “d'esquerres”. Aquesta mena de reunions sempre havien sigut obertes als mitjans (tant la intervenció del secretari general com el debat posterior), però aquesta vegada el PSOE va demanar la sortida de la premsa després de les breus paraules de Sánchez.