El pacte del PSOE i Ciutadans allunya Iglesias de Sánchez

Pedro Sánchez i Albert Rivera van solemnitzar ahir al Congrés dels Diputats la firma del seu acord. El pacte és, sense cap mena de dubte, insuficient per aconseguir una investidura i poder governar, perquè entre les dues organitzacions sumen 130 diputats, després que l’executiva de Ciutadans decidís votar-hi a favor en el ple d’investidura de la setmana vinent.

Però va ser prou rellevant per aixecar una polseguera política provocada per la rebequeria del PP, que comptava que C’s no faria aquest pas, i augmentada quan Podem es va aixecar de la taula de negociació i va suspendre les converses, a manera de protesta davant l’acord, fins a «un segon temps».

Podem i els seus satèl·lits territorials congelaran per tant les converses fins que passi el primer intent d’investidura de Sánchez. El partit estirarà els terminis fins al límit de la legalitat (el 3 de maig) per decidir si recolza, rebutja o s’absté definitivament perquè els socialistes obtinguin la presidència del Govern. «De moment, el PSOE ha triat i aquesta elecció és incompatible amb nosaltres», va asseverar el portaveu del partit morat, Iñigo Errejón.

Els socialistes, que sostenen que l’acord amb C’s pot ser «ampliat i completat» si hi hagués pactes (indispensables perquè hi hagi investidura) amb altres partits, mantenen la seva intenció d’acostar-se al bloc de l’esquerra. Consideren que l’obstinació de Rivera de buscar l’abstenció del PP és tan legítima com inútil. Però l’aïrada reacció de Podem d’ahir va obligar el PSOE a moure fitxa en la inevitable escenografia que envolta aquestes jornades. I hi va replicar amb duresa.

AMB L’IBEX

Així, Antonio Hernando, portaveu del PSOE, va acusar Podem de fer el joc al PP per tacticisme i de «mentir» tenint coneixement del contingut de l’acord PSOE-C’s perquè, al seu entendre, en realitat no volien pactar. Els morats fan exactament el mateix retret als socialistes per provar d’explicar per què han escollit una organització de centre-dreta per teixir un primer acord que «farà les delícies de l’Ibex», mentre que IU i Compromís es lamenten del nou allunyament entre socialistes i podemistes i s’ofereixen per intentar recompondre la situació. Això sí, després de la primera investidura, que ja tots donen per fallida en aquest context.

La part més polèmica del pacte firmat pel PSOE i Ciutadans, la que motiva la tesi d’Errejón, és la que afecta les mesures laborals. Si Podem considera que l’acomiadament s’abarateix, els socialistes contesten que la indemnització en els contractes temporals augmenta. I si els podemistes sostenen que el salari mínim professional queda congelat, els socialistes, que insistiran al llarg dels pròxims dies en la suposada pinça de Pablo Iglesias i Mariano Rajoy, repliquen que el document planteja una alça de com a mínim un 1% en aquest concepte.

Ciutadans, mentrestant, admet que ha hagut d’aparcar la seva controvertida proposta de contracte únic, però al mateix temps argumenta que ha aconseguit una cosa «molt similar» amb el «contracte estable i progressiu», que no podrà durar més de dos anys, dins d’un acord global que també reflecteix càstigs a les empreses que abusin de la rotació o acomiadaments injustificats. Aquest, segons els taronges, és un dels aspectes que convé «vendre millor davant la Unió Europea».

L’acord, de 66 pàgines, incorpora un pla d’emergència social de 7.000 milions (amb ingrés mínim vital, complement salarial i pla contra la pobresa infantil inclosos) i deixa de costat la reforma federal de la Constitució que defensa el PSOE, però també incorpora dues disposicions de transcendència territorial. La primera, el compromís de Sánchez i Rivera a «oposar-se a qualsevol intent de convocar un referèndum amb l’objectiu d’impulsar l’autodeterminació», té sobretot importància simbòlica. 

Notícies relacionades

Acord PSOE-Ciutadans: text íntegre del pacte

PSOE i C's pacten tres tipus de contractes laborals amb canvis en l'acomiadament

La segona, rellevància pràctica. Consisteix a suprimir totes les diputacions, tret de les forals i els cabildos, que serien substituïdes per consells d’alcaldes. La iniciativa, una reivindicació tradicional de Ciutadans, és traumàtica per a una part del PSOE. Ja va ser proposada el 2011 per Alfredo Pérez Rubalcaba, que va haver de matisar-la en el programa de les eleccions generals davant les pressions dels poderosos socialistes andalusos.

NOVES FRICCIONS

El partit ha estat tranquil orgànicament en l’últim mes, i el pacte amb Rivera aixeca menys sospites que un com el que proposava Iglesias (amb govern de coalició inclòs), però ahir, tres dies abans que la militància socialista voti l’acord, es van tornar a aixecar les crítiques. Mario Jiménez, portaveu del PSOE andalús, va assenyalar que el final de les diputacions «preocupa» la seva federació i no es pot «ventilar en dues línies», en referència a l’espai que la iniciativa ocupa a l’acord. Les pegues del president valencià, Ximo Puig, que té pacte amb Podem i governa en coalició amb Compromís, van ser més globals. «Prefereixo un acord clarament progressista», va afirmar.