LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CORRUPCIÓ A LES FILES CONSERVADORES

Aguirre canvia el pas al PP

Dimiteix com 'lideressa' del partit regional i l'hi diu a Rajoy minuts abans de l'anunci

La direcció popular li va llançar en les últimes hores avisos seriosos, però no esperava que marxés

tecnicomadrid29776624 madrid  22 05 15  mariano rajoy  y esperanza aguir

tecnicomadrid29776624 madrid 22 05 15 mariano rajoy y esperanza aguir

4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

Esperanza Aguirre va dimitir ahir. Va dir que assumia la seva «responsabilitat» per no haver sabut imposar controls al seu partit davant la corrupció. El cas Púnica, basat en els moviments d’una trama el cap de la qual, Francisco Granados, va ser fa temps  home de la seva màxima confiança i ara està entre reixes, va prenent forma de finançament il·legal. Ella, abans que la bola de neu es faci encara més gran, ha optat per deixar la presidència del PP de Madrid. En els pròxims dies es difondrà part del sumari sobre aquest assumpte que estava en secret. A més, al madrileny carrer de Génova es dóna per certa una informació avançada per El Español relativa al fet que el soci de Granados i investigat en aquesta operació, David Marjaliza, podria haver arribat a un pacte amb la fiscalia per poder sortir de la presó després d’haver destapat el pastís.

    Segons sembla, Marjaliza hauria ajudat les autoritats judicials a interpretar uns documents de Granados en què s’apuntaria, entre altres coses, que el gendre de l’empresari de la construcció Villar Mir hauria fet arribar al PP madrileny gairebé dos milions en diner negre. Sempre amb la inestimable col·laboració de qui va ser conseller, Granados i, aquí la dada clau, secretari d’organització del partit a la regió. D’aquí vénen els registres que dijous es van fer a la seu del PP i als despatxos i al domicili de Javier López Madrid.

NO CULPABLE / En tot cas, Aguirre sosté que si dimiteix no és perquè se senti «culpable» de res il·legal, sinó per no haver sabut «elegir» i «vigilar» alguns dels seus càrrecs rellevants. I que tampoc tem «res».

    Però com gairebé sempre que Aguirre fa un pas polític arriscat –és la seva segona dimissió, després d’haver abandonat el 2012 la presidència de la comunitat–, plouen sospites de gat amagat. Tant si hi ha com si no segones o terceres intencions en la  maniobra de la lideressa, el cert és que la direcció del partit va disparar a l’aire en les últimes 72 hores avisos per boca dels vicesecretaris de Rajoy, Javier Maroto i Andrea Levy, que exigien «purga». Referint-se de forma literal a tots els casos corruptes que escruten el PP, madrilenys o valencians, sí, però curiosament fent aquestes declaracions de calat després dels registres als despatxos contigus al d’Aguirre i no abans. La secretària general, Dolores de Cospedal, també hi va posar de la seva part.

GANES D’UNA GESTORA / Ha quedat en evidència que anar preparant el camí de sortida per a Aguirre resultava més fàcil que fer-ho amb Barberá. Per lògica, Rajoy també en tenia ganes: mentre que la regidora valenciana li va prestar una ajuda inestimable per aconseguir les regnes del PP al congrés de València del 2008, Aguirre va amenaçar de disputar-les-hi per manar ella. Des d’aleshores tots dos s’han enfrontat per una multitud de qüestions, algunes de tanta importància com la direcció de Bankia, on el cap va acabar imposant Rodrigo Rato davant d’Ignacio González, l’opció que defensava la presidenta (un polític que va dimitir també fa un mes en secret, per cert, per a estupefacció de Génova, que se’n va assabentar aquest diumenge).

    Ja en aquesta disputa pel control de la que en aquells temps era Caja Madrid, la cúpula conservadora va intentar imposar al PP de Madrid una gestora amb Ana Mato al capdavant. O això és almenys el que sostenen els aguirristes. Hi va haver un segon intent, més recent i més difícil de dissimular: quan abans de les municipals del maig del 2015 Cospedal va telefonar a Aguirre per confirmar-li que seria candidata a l’alcaldia, però que a canvi havia de cedir la presidència del partit a una gestora. S’hi va negar i l’escàndol es va fer públic, cosa que va provocar que la direcció del PP fes un pas enrere en les seves intencions.

    La possibilitat i sobretot les ganes de desplaçar la veterana dirigent amb una gestora no havia desaparegut de l’agenda de l’equip de Rajoy. Probablement el tema va tornar a escalar posicions a la llista de probables mesures a adoptar arran de les últimes notícies sobre el cas Púnica. Després de la dimissió, serà la decisió de transició que s’adoptarà. A la seva direcció hi podrien ser o Juan Carlos Vera o Pablo Casado, segons fonts populars, per ser dos càrrecs del partit capaços d’establir llaços entre el PP nacional i el regional (on la lideressa segueix tenint molt de partidari). A les mans de l’elegit hi haurà preparar la transició cap a un congrés que tindrà lloc en els pròxims mesos i que ningú dubta que donarà el comandament de l’organització regional a Cristina Cifuentes, persona de confiança de Rajoy. Especialment, de la seva vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría.

Notícies relacionades

MISSATGE ‘REGAL’ PER A RAJOY / En tot cas, Aguirre se’n va una miqueta més, però no del tot. Es manté com a cap de l’oposició de l’Ajuntament de Madrid. Des d’allà no és descartable que doni maldecaps a Rajoy, que va saber que ella dimitiria una estona abans que succeís. I que ahir va haver de sentir com la seva companya assegurava amb tota la intenció que el seu cap l’«entenia» en això d’haver d’assumir «responsabilitats» per no saber controlar el partit (regional). I que no és temps de «personalismes» sinó de sacrificis.

     ¿Acusament de recepció per a aquest líder del PP a qui alguns suggereixen que faci un pas enrere? Barra lliure per a interpretacions.