Catalunya, ¿sí que es pot?

La cançó amb què es rep  Pablo Iglesias en cada míting, Calma pueblo, de Calle 13, és representativa de la fe amb què Catalunya Sí que es Pot s'encomana al cap de files de Podem el 27-S: «Calma pueblo que aquí estoy yo / lo que no dicen lo digo yo / lo que sientes tú lo siento yo / porque yo soy como tú, tú eres como yo». Aquesta tornada només ha sonat quan arribava el «cua lila». Però al catalanitzat crit de guerra de l'esquerra alternativa -«Sí que es pot»-, els seus promotors no s'atreveixen encara a desposseir-lo dels signes d'interrogació. ¿La marca de Podem podrà arrelar diumenge amb prou solidesa a Catalunya?

Quan la confluència es va obrir pas, al juliol, tot semblava clar i fàcil, però, a diferència de la que va ser la seva font d'inspiració, Barcelona en Comú, la coalició que encapçala Lluís Rabell ha anat perdent punch amb el pas de la campanya. Va començar a caminar cap a les urnes en pugna amb Ciutadans per la segona posició, però l'acabarà aquesta nit barallant-se amb el PSC per no caure del podi. Aquesta tendència de més a menys explica que Iglesias i Rabell hagin hagut de propinar cops amb la mateixa intensitat a tort i a dret. Advertències contra Ciutadans per un costat, apel·lacions directes a l'elector socialista per un altre i un dit a l'ull d'ERC i un altre a la CUP in extremis, amb Artur Mas com a espoleta.

En la seva penúltima estació catalana, Iglesias va posar el coll ahir a Tarragona per intentar trencar l'esquema bipolar de la campanya. Va acusar el bloc del sí i el del no de voler «fer invisibles amb les banderes els qui pateixen» la crisi econòmica, i va tornar a negar una altra vegada la condició de «sobiranistes» als qui retallen drets socials, que va qualificar de «traïdors a la seva gent». Patriotisme social en vena que Rabell va amanir erigint Sí que es Pot com a garant de la unitat civil de Catalunya enfront de la «divisió» que busquen tant l'espanyolisme com el secessionisme.

L'equip de campanya de Sí que es Pot no vol explicitar quin llistó es fixa per diumenge, però hi ha una dada innegable: qualsevol resultat per sota dels 13 escons serà un fracàs. Són els diputats que va obtenir en solitari ICV-EUiA el 2012, i per això l'aliança amb Podem, marca de moda a l'esquerra de l'esquerra, almenys hauria de superar aquesta barrera. Tot i això, els membres de la candidatura no amaguen que veure's superats pel PSC seria un cop molt dur. La mitjana dels sondejos publicats en l'últim mes els situen en els 15 o 16 representants, però amb els socialistes al clatell, amb 14 o 15.

«La força suficient»

Notícies relacionades

Iglesias agita al 'cinturó roig' la bandera del patriotisme social

Sí que es Pot es regira contra JxSí per buscar el votant d'ERC

Rabell va avançar que el seu objectiu diumenge és aconseguir «la força suficient» per postular-se com a candidat alternatiu a Mas i, amb això, posar a prova la lleialtat d'ERC al líder de CDC i la disposició de la CUP a apuntalar-lo com a peatge per avivar el procés.

El lila ha difuminat qualsevol altra tonalitat en la campanya de Sí que es Pot. El politburó de Podem ha pentinat Catalunya a la recerca dels indecisos, de l'abstencionisme diferencial i, sobretot, del nou vot, de les 164.247 persones que diumenge podran votar per primera vegada, i que es disputa amb cara de pomes agres amb la CUP. I en aquesta lluita, a ICV hi ha qui tem  que el monopoli d'Iglesias en la campanya pugui beneficiar la candidatura anticapitalista.