Anar al contingut

SONDEIG DEL GESOP

L'independentisme obtindria una ajustada majoria absoluta el 27-S

La suma de Junts pel Sí i la CUP se situaria entre 67 i 70 escons sense arribar al 50% dels vots

Ciutadans es consolida com a segona força davant la pèrdua de ganxo de Catalunya Sí que es Pot

JOSE RICO / BARCELONA

onl-sondeo-660px-cata

periodico

L'independentisme català està en bona disposició per guanyar el «plebiscit» del 27-S, però encara haurà de suar la samarreta en l'esprint final de la carrera cap a les urnes si vol blindar-se l'hegemonia. Quan falten tres setmanes per a les eleccions autonòmiques, la suma de les candidatures partidàries de la secessió (Junts pel Sí i la CUP) es mou en una forquilla d'entre 67 i 70 escons, i 68 és la xifra gairebé màgica de diputats que, segons aquestes forces, permetria avarar el vaixell rumb a Ítaca. Una majoria absoluta ajustada -en el millor dels casos per als independentistes-, i només en escons, perquè en vots es quedarien per sota del 50%, amb el 44,8%. Un escenari que, segons el quadern de bitàcola que han establert CDC i Esquerra, seria suficient per proclamar l'Estat català, tesi amb la qual discrepa la CUP, els vots de la qual serien clau per tornar a investir com a president Artur Mas.

Segons el Baròmetre Polític de Catalunya del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, Junts pel Sí obtindria el 38,8% dels vots i entre 60 i 62 diputats. Una àmplia majoria, doncs, per a la llista de Mas i Oriol Junqueras que encapçala Raül Romeva, encara que la coalició quedaria lluny dels registres que van aconseguir per separat el 2012 els partits que la integren. La suma de CiU i Esquerra en les últimes eleccions va ser de 71 escons i el 44% dels sufragis, tot i que cal puntualitzar que llavors Unió i Convergència encara no s'havien divorciat. En tot cas, el bloc independentista no guanyaria múscul en el futur Parlament, sinó que en perdria, ja que la suma de CiU, ERC i la CUP és avui de 74 parlamentaris.

Nodrida amb antics votants d'ERC reticents a recolzar una candidatura que inclou CDC, i amb electors independentistes que en un altre moment van ser d'ICV-EUiA, la CUP escalaria fins al 6% dels vots i 7 o 8 diputats (ara en té 3). Un creixement, no obstant, sensiblement inferior al que el GESOP li vaticinava al juny, quan el dissentiment entre Mas i Junqueras per la llista unitària la situava en la dotzena d'escons. Malgrat això, els seus vots serien determinants per, primer, investir Mas i, després, tirar endavant el full de ruta secessionista. I no s'ha d'oblidar que el seu candidat, Antonio Baños, ha defensat amb rotunditat que la continuïtat del procés s'ha de sustentar en una majoria tant d'escons com de vots.

La balança entre el bloc del  i el del no està tan equilibrada que la mobilització o no dels indecisos pot ser un factor decisiu per inclinar-la en un sentit o un altre. El sondeig estima la participació entre el 70% i el 72%. En les eleccions del 2012 va votar el 67,8% del cens. Elaborada del 31 d'agost al 2 de setembre -amb posterioritat als registres a la seu de CDC i mentre el PP feia gala de la seva reforma de la llei de Tribunal Constitucional per poder sancionar Mas-, el baròmetre mostra un percentatge d'indecisos del 24% i reflecteix el contrast entre un independentisme hipermobilizat i un no-independentisme més gandul. Dels defensors de la ruptura amb Espanya, el 92,6% dóna per fet que votarà, mentre que aquest percentatge cau al 70,4% entre aquells que rebutgen la secessió.

MÉS POLARITZACIÓ / Les sacsejades en el tauler electoral pel divorci de CiU i el triomf de l'esquerra alternativa a Barcelona han minvat i la polarització s'ha tornat a accentuar. Les forces que s'oposen fins i tot a un referèndum recuperen terreny a costa d'aquelles que titubegen amb la secessió. Aquesta tendència afavoreix la consolidació de Ciutadans com a  segona força del Parlament. Podria triplicar la seva representació (nou escons) i aconseguir de 25 a 27 escons, i convertir així Inés Arrimadas en líder de l'oposició. Al juny, el GESOP situava el partit taronja al voltant dels 20 representants.

No obstant, els rivals directes de Ciutadans, el PSC i el PPC, han frenat la seva caiguda en picat, encara que no se salven de patir una bona patacada. El desafiament dels populars amb el canvi in extremis d'Alicia Sánchez-Camacho per Xavier García Albiol ha insuflat una glopada d'aire al partit, que aconseguiria 10 o 11 escons. Bastants menys que els 19 que té actualment, però algun més que els que els auguraven abans de l'estiu.

El PSC també estava llavors per sota de la desena de diputats i ara en canvi n'obtindria 13 o 14. En el seu cas, la treva demoscòpica s'explica per l'escàs punch que atresora l'esquerra alternativa, batejada com a Catalunya Sí que es Pot, que aconseguiria de 15 a 17 diputats. És a dir, la coalició que formen ICV-EUiA i Podem, i que lidera un Lluís Rabell amb un baix grau de popularitat, tan sols podria millorar en quatre diputats la representació actual dels ecosocialistes.

Unió també ha perdut gas respecte a anteriors sondejos i veu com la seva continuïtat (ja en solitari) al Parlament no està garantida. I que els democristians segueixin o no pot dependre també que el bloc independentista arribi al seu zenit.

0 Comentaris
cargando