CITA AMB LES URNES

Miquel Iceta: «Creure que el dret a decidir existeix és un error»

El primer secretari del PSC i candidat al 27-S considera que Catalunya "no busca privilegis, sinó justicia, un tracte fiscal equitatiu"

Miquel Iceta, primer secretari del PSC, contesta a les preguntes d’Enric Hernàndez, director d’EL PERIÓDICO. / J. COTRINA / VÍDEO: M. TUDELA

5
Es llegeix en minuts
ENRIC HERNÀNDEZ / BARCELONA

El federalisme serà un camí llarg i complex, admet Miquel Iceta, que defensa que Catalunya no demana privilegis, sinó justícia i equitat. El candidat del PSC, inassequible als sondejos, fins i tot es veu de president de la Generalitat si es produeix un «acord ampli» després del 27-S.

-Segons vostè, ¿Mas ja ha donat prou explicacions sobre el 3%?

-S'hauria d'haver compromès a assumir responsabilitats si s'acrediten irregularitats. Fa temps que es parla del cobrament de comissions per obres públiques per part de CDC, com consigna l'instructor del cas Palau. No estem davant meres sospites ni davant cap enemic exterior. La denúncia va sortir del PSC i ERC a Torredembarra, no d'un fosc despatx de l'Estat.

 

-També els seus socis de Junts pel Sí han demanat comptes a Mas.

 

-Els honra. El problema d'aquesta llista és que és per a un sol dia, per votar la independència. ¿Què faran la resta de dies? Catalunya necessita que algú gestioni la sanitat i l'educació públiques, per exemple.

 

-El projecte del PSC passa per reformar Espanya. ¿Es deixarà canviar?

-Jo crec que sí. Miri a València, les Balears o Aragó, on semblava inconcebible que el PP deixés de governar: hi ha hagut alternança ideològica i s'ha abandonat l'anticatalanisme primari del PP. Hi ha molta gent a Espanya que vol canvis; Catalunya no ha d'abaixar els braços ni rendir-se. Tenim més aliats que mai.

-Reconèixer la singularitat catalana és un tabú, també per al PSOE.

-Catalunya no demana privilegis sinó justícia, un tracte fiscal equitatiu. No volem enganyar ningú: el federalisme no és una solució màgica, ràpida i indolora; serà un camí llarg i complex. Encara que el PSOE no guanyés les generals, tampoc hi haurà una majoria absoluta del PP contra la reforma constitucional, que abonen partits nous com Podem o Ciutadans. És l'única solució per arreglar l'encaix de Catalunya a Espanya i les disfuncions de l'Estat autonòmic.

-¿Una reforma que reconegui el dret a l'autodeterminació?

-Veig difícil que una reforma constitucional reculli el dret a l'autodeterminació. Cap constitució europea ho fa.

-El programa del PSC del 2012 sí que incloïa el dret a decidir...

-Ha sigut un error creure que aquest dret existeix. Parlàvem d'una consulta legal i acordada, però ara estem en un capítol més avançat. El 9-N es va fer una crida als catalans a votar per la separació; jo els crido a votar un nou acord negociat.

-¿Com aconseguir acords quan la força majoritària, el PP, canvia lleis per convertir el Constitucional en un òrgan gairebé policial?

-És que els canvis que necessita Espanya requereixen que el PP sigui a l'oposició, o sense majoria absoluta.

 

-Amb aquests precedents, ¿entén que hi hagi catalans que diguin que no hi ha solució possible?

-Ho entenc, però no ho comparteixo. No em vull rendir, vull resoldre l'encaix de Catalunya, però tinc l'ambició de canviar Espanya. Aquesta és la tradició genuïna del catalanisme: la defensa de la identitat i l'autogovern, però també la voluntat ferma de liderar el conjunt d'Espanya. Les dificultats no em fan desertar d'aquest combat.

-¿El PSC ha detingut la seva sagnia?

-Crec que sí. El debat sobre la independència ha polaritzat la societat catalana i també ha dividit el PSC. A les municipals vam ser la segona força més votada.

-Amb els estrets marges de la Generalitat, ¿pot impulsar l'economia i combatre la desigualtat?

La Generalitat té marges limitats, però es pot gastar de forma diferent i millor, ingressar més i renegociar el finançament. Més que acords, l'actual Govern ha buscat arguments per a la ruptura. Això, juntament amb l'actitud del PP, ens ha privat d'oportunitats.

-Es troba a faltar un debat seriós i argumentat sobre els efectes d'una independència unilateral.

-Per a alguns és qüestió de fe que Europa no es podria permetre deixar fora Catalunya. Voldrien sortir d'Espanya unilateralment i després entrar a la UE amb les credencials d'haver incomplert les regles del club anterior. Qui vulgui ser independentista pot ser-ho, però sabent la veritat, coneixent els costos de la independència. El que no es pot fer és enganyar la gent. Estic convençut que la independència tindria algun avantatge, però serien més els inconvenients.

-La dependència també en té. Per exemple, el dèficit fiscal.

-L'esquerra sempre ha pensat que qui més té ha de ser més solidari. Critiquem Merkel perquè no vol donar diners a ningú. ¿Volem ser la Merkel d'Espanya? Catalunya ha de tenir dèficit fiscal perquè la seva renda per càpita és més gran, però hi ha d'haver un límit raonable. Apriorismes com l'Espanya ens roba o això que amb la independència ens caurien de cop 16.000 milions d'euros... Això no és veritat.

-Aquest discurs cala poc.

-Perquè els que no som independentistes juguem a la contra: entenem que hi hagi gent que defensi la independència, però pocs d'ells entenen que nosaltres no hi estiguem a favor. Tsipras podria explicar què significa sobirania al segle XXI: a Grècia van fer un referèndum, van decidir; el problema és que no podien decidir.

-Si el 27-S no hi hagués una majoria absoluta independentista, ¿quina altra combinació de govern seria factible?

-Si Junts pel Sí no obté el resultat esperat, haurà d'acceptar que el camí no és la independència. Passi el que passi el 27-S, els partits haurem de parlar perquè Catalunya necessitarà un Govern, si pot ser més escorat a l'esquerra que l'actual.

-¿El PSC podria investir president Mas per evitar un altre avançament electoral?

-No. Mas ha cremat totes les seves naus amb la independència; si no treu el resultat esperat s'haurà de retirar. Ni Mas ni Rajoy poden resoldre aquest problema.

-¿Es veu en un Govern de concentració de centreesquerra?

-En un Govern d'esquerres, si és capaç de governar i no només de protestar, és clar que hi seríem. Espero que hi hagi la intel·ligència necessària per evitar altres eleccions al cap de pocs mesos.

 

Notícies relacionades

-¿I es veu repetint com a candidat a la Generalitat?

-Fixi's que ara em veig fins i tot  de president de la Generalitat, perquè m'agradaria que després del 27-S hi hagués un acord ampli, i si la meva candidatura ajudés a conformar-lo, estaria disponible. I, evidentment, si es precipitessin unes noves eleccions al Parlament, tornaria a estar a disposició del partit. Jo no estic en política per ambició personal, sinó per una ambició col·lectiva de projecte polític i també de país. Si la meva candidatura pot ser útil, tant per a la presidència de la Generalitat com per una nova llista electoral socialista, aquí em tindran.